Volkswagen està celebrant aquests dies un aniversari molt especial. I és que per aquestes dates de l'any 1974, ara fa 45 anys exactes, el primer Golf sortia de la cadena de producció.
Convertit actualment en una icona de la indústria automobilística igual que el vehicle al qual volia substituir, l'Escarabat, acumula ja l'espectacular xifra de 35 milions d'unitats venudes: és el tercer cotxe més venut de la història, superat només pel Toyota Corolla i el Ford F-150 -que han venut 40 milions d'unitats tot i portar dècades d'avantatge al mercat.
Xifres d'escàndol per al cotxe europeu més universal
Aquestes xifres el converteixen en un dels vehicles més importants, si no el que més, de la marca de Wolfsburg, on es va començar a fabricar. De mitjana, es venen 780.000 Golf per anys o, cosa que és el mateix, un per cada 41 segons: és el cotxe europeu més important que mai s'ha fabricat a escala de volum.
La marca ha felicitat al seu model estrella amb un munt d'elogis: el reconeixen com el cor de la seva marca i l'identifiquen amb tant el progrés de la marca Volkswagen, ara una de les més poderoses del món, com amb el progrés de l'automòbil.
El progrés de la tecnologia, palpable en cada nova generació
Set generacions després, i a l'espera de la vuitena (que segurament arribarà l'any vinent), el seu futur està assegurat durant, com a mínim, vàries dècades més. Les noves versions, tant de combustible com elèctriques i tant amb carrosseries de compacte com derivades, com l'e-Golf, el Golf GTE o el Golf Sportsvan, han avançat tant que poc tenen en comú amb la primera versió de 1974 a part de les rodes i el volant.
La primera versió, ideada durant la crisi del petroli de principis dels 70 com a substitut del ja antiquat Escarabat, comptava amb motors de gasolina de 50 o 70 CV, prometia velocitats màximes d'entre 150 i 160 km/h de punta i s'oferia amb canvi manual de quatre marxes o automàtic de tres. Pocs anys després s'incorporarien variants dièsel (de 50 CV), descapotables i l'aclamada GTI (de 110CV) a la seva gamma. Era un vehicle totalment analògic, fiable i resistent.
La segona versió va arribar amb els anys 80: el 1983 es va estrenar i va gaudir de noves incorporacions com el catalitzador l'any 1984 i els frens ABS i la direcció assistida l'any 1986. El model creixia fins als quatre metres, guanyant practicitat, i podia ja gaudir de fins a 140 CV en la versió GTI. Era una clara evolució del model anterior que seguia apostant per ser robust i pràctic.
Quasi una dècada després va néixer la tercera generació: el 1991 es presentava amb una carrosseria menys angulosa, millores de construcció que ajudaven a la seguretat passiva i la possibilitat d'equipar de sèrie airbags i ABS també en les versions d'accés. El concepte de vehicle esportiu calent, o hot hatchback, estava en auge llavors, per la qual cosa va arribar a equipar motors de sis cilindres i 190 CV, competint amb l'Astra GTI, el Clio Williams, el 306 GTI o el primer Ibiza Cupra. Era l'era d'or del GTI, igual que també era l'era de la popularització del turbodièsel: podia equipar també els primers motors TDI de 90 i 110 CV.
El canvi de mil·leni, el canvi de posicionament de mercat de Volkswagen i la caiguda dels GTI van comportar que la quarta generació, de 1997, poc tingués en comú amb la seva predecessora. Un vehicle més voluminós i arrodonit, més còmode i premium i molt més segur és el que va esdevenir. Equipava els primers canvis automàtics DSG (2003) i control d'estabilitat i airbags laterals de sèrie, juntament amb millores mecàniques com el motor FSI d'injecció directa de gasolina. Perdia dinamisme, però, per culpa de l'augment de pes. La seva versió més radical, la R32 de 2002, arribava amb 250 CV i tenia tracció total.
La cinquena versió va recuperar alguns dogmes del passat: llançada el 2003, millorava en seguretat i resistència, amb sis airbags de sèrie i un 35% més de rigidesa torsional, en dinamisme, amb suspensions redissenyades i el nou DSG de 7 velocitats, i en tecnologia, equipant els primers TSI sobrealimentats, sostre solar i òptiques de xenó. Disponible tant en variants Bluemotion de baix consum dièsel com amb la GTI de 200 CV, estava a un nivell difícil d'igualar per a la competència.
La sisena versió, del 2008, es va limitar a incorporar alguns detalls en l'àmbit estètic, nous motors evolucionats de la cinquena generació i equipament tecnològic com l'assistència a l'aparcament o els llums automàtics.
La revolució va arribar el 2012 amb la setena, amb la nova plataforma MQB del grup Volkswagen, nous motors de combustió i variants elèctriques i elèctriques endollables. També incorpora tecnologies d'assistència a la frenada autònoma, manteniment de carril i sistema d'infoentreteniment, entre d'altres, amb un pes fins a 100 kg inferior a l'anterior generació.
I actualment estem a l'espera de la vuitena generació, que segurament sortirà a la venda a principis de l'any que ve, posant èmfasi en les variants elèctriques i seguint amb el seu posicionament de mercat: un preu relativament alt en línia amb els rivals que busca, com el Mercedes Clase A, l'Honda Civic, el recentment renovat Mazda 3 o el Volvo V40, però que garanteix qualitat i prestacions.
Convertit actualment en una icona de la indústria automobilística igual que el vehicle al qual volia substituir, l'Escarabat, acumula ja l'espectacular xifra de 35 milions d'unitats venudes: és el tercer cotxe més venut de la història, superat només pel Toyota Corolla i el Ford F-150 -que han venut 40 milions d'unitats tot i portar dècades d'avantatge al mercat.
Xifres d'escàndol per al cotxe europeu més universal
Aquestes xifres el converteixen en un dels vehicles més importants, si no el que més, de la marca de Wolfsburg, on es va començar a fabricar. De mitjana, es venen 780.000 Golf per anys o, cosa que és el mateix, un per cada 41 segons: és el cotxe europeu més important que mai s'ha fabricat a escala de volum.
La marca ha felicitat al seu model estrella amb un munt d'elogis: el reconeixen com el cor de la seva marca i l'identifiquen amb tant el progrés de la marca Volkswagen, ara una de les més poderoses del món, com amb el progrés de l'automòbil.
El progrés de la tecnologia, palpable en cada nova generació
Set generacions després, i a l'espera de la vuitena (que segurament arribarà l'any vinent), el seu futur està assegurat durant, com a mínim, vàries dècades més. Les noves versions, tant de combustible com elèctriques i tant amb carrosseries de compacte com derivades, com l'e-Golf, el Golf GTE o el Golf Sportsvan, han avançat tant que poc tenen en comú amb la primera versió de 1974 a part de les rodes i el volant.
Primera generació, acabat GTI Foto: Volkswagen
La primera versió, ideada durant la crisi del petroli de principis dels 70 com a substitut del ja antiquat Escarabat, comptava amb motors de gasolina de 50 o 70 CV, prometia velocitats màximes d'entre 150 i 160 km/h de punta i s'oferia amb canvi manual de quatre marxes o automàtic de tres. Pocs anys després s'incorporarien variants dièsel (de 50 CV), descapotables i l'aclamada GTI (de 110CV) a la seva gamma. Era un vehicle totalment analògic, fiable i resistent.
Segona generació, acabat Pasadena Foto: Volkswagen
La segona versió va arribar amb els anys 80: el 1983 es va estrenar i va gaudir de noves incorporacions com el catalitzador l'any 1984 i els frens ABS i la direcció assistida l'any 1986. El model creixia fins als quatre metres, guanyant practicitat, i podia ja gaudir de fins a 140 CV en la versió GTI. Era una clara evolució del model anterior que seguia apostant per ser robust i pràctic.
Tercera generació Foto: Volkswagen
Quasi una dècada després va néixer la tercera generació: el 1991 es presentava amb una carrosseria menys angulosa, millores de construcció que ajudaven a la seguretat passiva i la possibilitat d'equipar de sèrie airbags i ABS també en les versions d'accés. El concepte de vehicle esportiu calent, o hot hatchback, estava en auge llavors, per la qual cosa va arribar a equipar motors de sis cilindres i 190 CV, competint amb l'Astra GTI, el Clio Williams, el 306 GTI o el primer Ibiza Cupra. Era l'era d'or del GTI, igual que també era l'era de la popularització del turbodièsel: podia equipar també els primers motors TDI de 90 i 110 CV.
Quarta generació Foto: Volkswagen
El canvi de mil·leni, el canvi de posicionament de mercat de Volkswagen i la caiguda dels GTI van comportar que la quarta generació, de 1997, poc tingués en comú amb la seva predecessora. Un vehicle més voluminós i arrodonit, més còmode i premium i molt més segur és el que va esdevenir. Equipava els primers canvis automàtics DSG (2003) i control d'estabilitat i airbags laterals de sèrie, juntament amb millores mecàniques com el motor FSI d'injecció directa de gasolina. Perdia dinamisme, però, per culpa de l'augment de pes. La seva versió més radical, la R32 de 2002, arribava amb 250 CV i tenia tracció total.
Golf V, cinquena generació Foto: Volkswagen
La cinquena versió va recuperar alguns dogmes del passat: llançada el 2003, millorava en seguretat i resistència, amb sis airbags de sèrie i un 35% més de rigidesa torsional, en dinamisme, amb suspensions redissenyades i el nou DSG de 7 velocitats, i en tecnologia, equipant els primers TSI sobrealimentats, sostre solar i òptiques de xenó. Disponible tant en variants Bluemotion de baix consum dièsel com amb la GTI de 200 CV, estava a un nivell difícil d'igualar per a la competència.
Sisena generació Foto: Volkswagen
La sisena versió, del 2008, es va limitar a incorporar alguns detalls en l'àmbit estètic, nous motors evolucionats de la cinquena generació i equipament tecnològic com l'assistència a l'aparcament o els llums automàtics.
Setena i actual generació Foto: Volkswagen
La revolució va arribar el 2012 amb la setena, amb la nova plataforma MQB del grup Volkswagen, nous motors de combustió i variants elèctriques i elèctriques endollables. També incorpora tecnologies d'assistència a la frenada autònoma, manteniment de carril i sistema d'infoentreteniment, entre d'altres, amb un pes fins a 100 kg inferior a l'anterior generació.
Possible Golf VIII, en una foto espia Foto: Anònim
I actualment estem a l'espera de la vuitena generació, que segurament sortirà a la venda a principis de l'any que ve, posant èmfasi en les variants elèctriques i seguint amb el seu posicionament de mercat: un preu relativament alt en línia amb els rivals que busca, com el Mercedes Clase A, l'Honda Civic, el recentment renovat Mazda 3 o el Volvo V40, però que garanteix qualitat i prestacions.
