El càlcul d'ocupació del territori del Departament d'Acció Climàtica s'allunya del d'altres institucions com la Cambra de Comerç, que va publicar a principis de gener que la instal·lació d'energies netes ocuparia un 17,9% del territori català, incloent-hi l'eòlica marina i les plaques fotovoltaiques a les teulades.
Preguntats per la diferència, la conselleria assegura que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d'evacuació. Tampoc incorpora l'impacte que podrien tenir les línies d'alta tensió provinents de l'Aragó, ja que no es compten com a model energètic català. En paral·lel, el Govern manté la proposta d'abandonar l'ús dels combustibles fòssils i l'energia nuclear.
El document, publicat aquest divendres, assenyala l'eòlica terrestre i la fotovoltaica terrestre com a principals motors de la transició energètica a Catalunya. En el cas de l'eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l'executiu fixa l'objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.
Pel que fa a l'eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d'energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l'energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).
Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d'implantar un sistema d'emmagatzematge d'electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars- i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l'hidrogen verd, els biocombustibles o els biomaterials avançats.
En cas que s'assolissin aquestes dades, les emissions de gasos d'efecte hivernacle quedarien reduïdes al consum romanent de combustibles fòssils dels sectors del transport marítim i aeri, regulats a escala internacional.
Arran d'una major implantació d'energies renovables, l'executiu assegura que es farà un ús més eficient de l'energia, fet que comportarà una reducció en el consum. Segons els càlculs del Govern, el consum d'energia final es reduirà una mitjana d'un 1,09% anual i un 30,3% en el període 2017-2050. En paral·lel, s'estima que l'economia catalana necessitarà menys de la meitat de l'energia que utilitza actualment –un 57% menys- per produir una unitat de PIB.
Per altra banda, Catalunya aconseguiria reduir l'elevat grau de dependència energètica que presenta actualment. Si els objectius del pla es compleixen, la dependència energètica de l'exterior passarà del 94,2% al 6,7% l'any 2050. "Així es mitigaran els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l'energia, cada vegada més freqüents i més intensos", assenyala el Govern.
Preguntats per la diferència, la conselleria assegura que el sòl que queda a sota dels aerogeneradors és aprofitable i que només compten la base dels molins i les línies d'evacuació. Tampoc incorpora l'impacte que podrien tenir les línies d'alta tensió provinents de l'Aragó, ja que no es compten com a model energètic català. En paral·lel, el Govern manté la proposta d'abandonar l'ús dels combustibles fòssils i l'energia nuclear.
El document, publicat aquest divendres, assenyala l'eòlica terrestre i la fotovoltaica terrestre com a principals motors de la transició energètica a Catalunya. En el cas de l'eòlica terrestre, al Govern preveu multiplicar per 18 la potència instal·lada, i passar dels 1.271,1 MW actuals als més de 23.000 MW. Quant a la fotovoltaica instal·lada en terra, l'executiu fixa l'objectiu de multiplicar per 200 la potència actual, dels 94,8 MW als gairebé 20.000 MW.
Pel que fa a l'eòlica marina, el Govern preveu tenir instal·lats 3.500 MW de potència el 2050, xifra que representaria una quota del 5,6% sobre la potència total procedent d'energies renovables. La resta quedaria repartida en altres modalitats de fotovoltaica (4,2%), l'energia hidràulica (3%) i altres energies (0,4%).
Més enllà de la instal·lació de potència renovable, el Proencat posa de manifest la importància d'implantar un sistema d'emmagatzematge d'electricitat a quatre nivells –consumidor individual, comunitats locals, usuaris associats a xarxes de distribució i transport i grans sistemes singulars- i treballar en el desenvolupament de bateries i altres energies com l'hidrogen verd, els biocombustibles o els biomaterials avançats.
En cas que s'assolissin aquestes dades, les emissions de gasos d'efecte hivernacle quedarien reduïdes al consum romanent de combustibles fòssils dels sectors del transport marítim i aeri, regulats a escala internacional.
Arran d'una major implantació d'energies renovables, l'executiu assegura que es farà un ús més eficient de l'energia, fet que comportarà una reducció en el consum. Segons els càlculs del Govern, el consum d'energia final es reduirà una mitjana d'un 1,09% anual i un 30,3% en el període 2017-2050. En paral·lel, s'estima que l'economia catalana necessitarà menys de la meitat de l'energia que utilitza actualment –un 57% menys- per produir una unitat de PIB.
Per altra banda, Catalunya aconseguiria reduir l'elevat grau de dependència energètica que presenta actualment. Si els objectius del pla es compleixen, la dependència energètica de l'exterior passarà del 94,2% al 6,7% l'any 2050. "Així es mitigaran els efectes dels conflictes geoestratègics relacionats amb l'energia, cada vegada més freqüents i més intensos", assenyala el Govern.
