Segons les dades de la Generalitat, es calculen que hi podrien haver un miler de soldats enterrats, la gran majoria catalans provinents de les tropes republicanes. El Departament de Justícia de l'executiu català enviarà un grup d'arqueòlegs per extreure mostres d'ADN i repatriar els cossos que puguin ser identificats. Un altre dels objectius és el de senyalitzar i reconvertir les fosses en espais de memòria i divulgació històrica.
La Comissió tècnica de fosses i persones desaparegudes, que depèn del Govern de les Illes Balears, determinarà el calendari d'obertura de les fosses a partir de criteris tècnics. Es prioritzaran, però, aquelles fosses on hi ha constància de víctimes amb familiars directes vius.
La consellera de Justícia, Ester Capella i la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, Fanny Tur, han estat presents en la firma del conveni a Palma i després les dues titulars s'han desplaçat fins al cementiri de Son Coletes, a Manacor, amb els familiars de les milicianes assassinades durant el front del 1936.
"No podem construir el futur des de l'oblit, els dos governs treballem junts per tancar ferides i posem a la disposició del Govern de les Illes Balears tot el nostre programa d'identificació genètica", ha destacat la consellera catalana Ester Capella.
La fossa de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar, és la que més persones enterrades té, amb aproximadament unes 500, segons els estudis realitzats.Col·laborarem amb les Illes per obrir les fosses on hi ha centenars de catalans que van lluitar contra el feixisme al front de #Mallorca. És un acord amb la #consellera @FannyTurRiera que hem explicat avui amb les famílies de cinc milicianes assassinades el 1936 a #Manacor. pic.twitter.com/65sajdZ1Ik
— Ester Capella Farré (@estercapella) 28 de setembre de 2018
«Milicianes», el documental de cinc dones assassinades
La matinada del 5 de setembre de 1936, cinc dones del bàndol republicà van ser executades per l'exèrcit de Franco després de tortures i violacions. Només quedava una fotografia de les milicianes i va acabar convertint-se en una llegenda. Vuitanta anys després, una investigació ha permès constatar les identitats de les executades.
La seva història es farà pública a través d'un documental dirigit per Tània Balló i Jaume Miró. El documental s'ha presentat el mateix dia i aprofitant la trobada entre el govern català i balear per firmar el conveni de les fosses comunes.
