La delegació del govern espanyol ha enviat una comunicació a l'Ajuntament de Bellreguard (Safor), al País Valencià, en la qual informa que ha remès a l'advocada de l'Estat a València la documentació referent a la infracció legal per la retolació dels senyals de trànsit del municipi, únicament en valencià, per a la seva posterior impugnació davant la jurisdicció contenciosa-administrativa. Al document, la delegació del govern espanyol recorda al consistori que amb data 31 de gener li va requerir la introducció del castellà en els senyals de trànsit, advertint-li de possibles infraccions, i que el consistori va respondre amb data 2 de febrer "sense acceptar aquest requeriment".

Així mateix, el govern espanyol reconeix un error material al paràgraf final del requeriment que va enviar el 31 de gener a l'ajuntament, on diu que cal procedir a retolar el senyals de trànsit "de la ciutat de València" però considera que de la lectura de la totalitat de l'escrit es pot deduir que es refereix a Bellreguard.

En declaracions a l'ACN, l'alcalde del municipi, Alexandre Ruíz, ha lamentat que la delegació del govern espanyol ni tan sols contesti les reconsideracions que li va sol·licitar i que es limiti a sobreentendre que l'ajuntament es nega al requeriment. Ruíz ha afegit que el consistori prepara una resposta en la línia de la defensa dels drets que els veïns tenen com a valencianoparlants i en defensa cap a la llengua pròpia i oficial, reconeguda a la Constitució. 

El requeriment del 31 de gener de la delegació del govern espanyol per introduir el castellà als senyals de trànsit està motivat després que el 2016 un ciutadà es queixés al Síndic de Greuges i reclamés l'import de la grua després de cometre una infracció d'aparcament. El ciutadà al·legava incomprensió en estar el senyal retolat únicament en valencià. 

L'Ajuntament de Bellreguard va respondre el passat 2 de febrer a aquest requeriment demanant al govern espanyol reconsiderar la decisió en favor de la pluralitat i el respecte a la diversitat lingüística, incidint en què el municipi es troba en l'àrea lingüística de predomini valencià. 

Així mateix, recordava l'elevat cost que tindria canviar tota la senyalística del municipi i sol·licitava que, en el cas que la decisió no sigui reconsiderada, que el requeriment pugui fer-se de manera progressiva per aprofitar al màxim la vida útil dels senyals ja instal·lats i d'aquesta manera no desestabilitzar el pressupost municipal. 

A l'escrit manifestava que en cap cas l'Ajuntament de Bellreguard atempta contra el text constitucional, recordant l'acord plenari al qual es va arribar l'any 1992 i pel qual s'aprova l'ús preferencial del valencià en la retolació sense cap esmena per a la modificació del mateix. Entre altres qüestions, el consistori afegia que els senyals de trànsit, en tant que pictogrames, "tenen una lectura universal basada en el llenguatge visual més que en l'escrit" i que la retolació en valencià "no pot portar a confusió a una persona conductora que es troba en les seves plenes capacitats i té el coneixement requerit per a l'obtenció del permís de conducció".

Unes 500 persones en favor dels drets lingüístics i contra la "imposició" 

El passat 2 de març, el dia que finalitza el termini donat per canviar els senyals, unes 500 persones es concentraven davant l'Ajuntament de Bellreguard en defensa dels drets lingüístics i contra "la imposició" de retolar en castellà. La concentració va comptar amb el suport d'entitats, sindicats i partits polítics i va finalitzar amb un petit concert del grup Al Tall, que es va tornar a reunir per interpretar quatre cançons, entre les quals la més aclamada va ser l'emblemàtica Tio Canya.