02
de març
del
2021
Actualitzat
a les
18:24h
La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha anunciat la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 88 de la llei de mesures fiscals, coneguda com a llei d'acompanyament als pressupostos, que estableix un mínim del contribuent en 6.105 euros anuals d'ingressos en el pagament de l'IRPF si la suma de bases liquidables general i d'estalvi del contribuent és igual o inferior a 12.450 euros. El mínim del contribuent, en caràcter general, és de 5.550 euros. Montero ha explicat que "el problema no és elevar el mínim personal sinó crear una nova categoria" i conclou que la Generalitat s'"està excedint en les seves competències". Era una de les demandes del comuns per aprovar els pressupostos.
Montero ha remarcat que hi havia set articles de la llei que podien ser declarats inconstitucional, i que després de converses amb el Govern s'ha arribat a acords en sis d'ells per evitar que es traspassin límits competencials. En el setè article no hi ha hagut acord i per això el govern espanyol l'ha portat al TC, que si admet a tràmit el recurs el suspendrà automàticament. Segons la portaveu, les comunitats autònomes tenen "àmplies competències" per elevar el mínim personal i familiar de l'IRPF "però sempre dins dels conceptes que estan dins de l'arquitectura del propi impost".
El Parlament va aprovar el 24 d'abril passat la llei de mesures fiscals gràcies a l'abstenció dels comuns. Entre d'altres, la normativa establia que la càrrega fiscal per als contribuents amb menor nivell de renda i s'eleva per a les rendes altes, sense sobrepassar el tipus marginal màxim del 25,5%. En concret, l'exempció inicial passava dels 5.550 euros actuals fins als 6.105 euros.
El Govern preveia que la llei d'acompanyament als pressupostos compensés aquesta rebaixa tributària amb un increment de l'IRPF per als ciutadans amb sous més alts. Concretament, es tracta d'un tram nou per a les rendes anuals d'entre 90.000 i 120.000 euros, que tributaran un IRPF del 23,5%, dos punts més respecte al tipus actual.
Condemna als aldarulls
Montero ha manifestat la "més ferma condemna" als actes violents que s'estan vivint aquests dies a Barcelona. "No hi ha cap democràcia plena si hi ha aquesta violència. No es pot reclamar la llibertat d'expressió per mitjà de la violència", ha dit Montero. En aquest sentit, ha dit que els veïns estan "estupefactes" davant d'aquests aldarulls i ha assegurat que "els violents" no defensen cap llibertat sinó que protagonitzen "guerrilles de carrer".
Montero ha afirmat que el Ministeri de l'Interior treballa amb els Mossos per mantenir l'ordre públic i preservar la seguretat dels ciutadans. "Hi ha coordinació amb les forces i cossos de seguretat", ha assegurat la portaveu, que ha recordat que la coordinació s'està produint en el marc del centre de coordinació entre totes les administracions. Així, ha dit que la policia ha de respondre amb tota la seva capacitat. "No es pot reclamar llibertat d'expressió utilitzant la violència. Violència i democràcia són conceptes contraposats", ha apuntat Montero, i ha dit que recórrer a mètodes violents és renunciar "al diàleg i a l'entesa".
En aquest sentit, Montero ha dit que Pedro Sánchez va fer una "condemna ferma" de la violència a Barcelona, va donar suport als Mossos i va recordar que la voluntat del govern espanyol és la de canviar els delictes d'opinió. "No és justificable que alguns al·legant la llibertat d'expressió intentin justificar accions violentes", ha dit. Pel que fa a Podem, Montero ha dit que van dir a través de Twitter que condemnava la violència, però ha remarcat que l'important és que Sánchez es va pronunciar amb "claredat".
En clau judicial, la portaveu ha advertit al PP que els "vetos" al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "tenen un límit" i ha assegurat que el govern espanyol no ha vetat cap dels noms proposats pels populars en el marc de la renovació de l'òrgan de govern del Poder Judicial. Les negociacions entre PSOE i PP estan bloquejades des de fa anys i el CGPJ té el mandat caducat tot i que ha fet diversos nomenaments.
17 milions més de vacunes
Espanya ha adquirit 17 milions de dosis de la vacuna de Moderna en el marc de la compra de 150 milions de dosis que ha fet la Unió Europea. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha explicat que arribaran de cara als dos últims trimestres de l'any. Concretament, 5,7 milions arribaran el tercer trimestre, i 11,3 l'últim trimestre de 2021. La quantitat se suma als 16 milions que l'Estat ja havia adquirit gràcies a l'acord de la Comissió Europea amb Moderna. Segons Montero, les noves dosis permetran a les comunitats autònomes complir amb el calendari de vacunació.
El govern espanyol manté la previsió de tenir el 70% de la població vacunada durant l'estiu. A dia d'avui, Espanya ha adquirit 4,5 milions de dosis de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, i gairebé 4 milions de dosis ja han estat administrades. 1,3 milions de persones han rebut tota la vacunació completa.
Les dades de la pandèmia milloren, però tot i així la Moncloa ha demanat prudència i no fer desescalades "brusques" que puguin portar a una quarta onada. Montero ha fet una crida a la cautela de cara a la Setmana Santa davant la millora dels indicadors epidemiològics. Abans, però, hi ha el 8-M i el govern espanyol ha demanat reivindicar el feminisme sense "posar en risc la seguretat" de la gent. En aquest sentit, Montero ha dit que ara no és moment per fer "concentracions massives" ni "manifestacions" que no respectin les mesures de seguretat.
La portaveu ha dit que el 8-M, seguint les recomanacions dels experts, haurà de ser "diferent" però amb la mateixa voluntat de reivindicació. Amb motiu del dia internacional de les dones, el govern espanyol ha aprovat una declaració institucional de suport al moviment feminista i a les seves demandes, amb l'objectiu de traduir-ho amb polítiques concretes amb perspectiva de gènere.
Montero ha remarcat que hi havia set articles de la llei que podien ser declarats inconstitucional, i que després de converses amb el Govern s'ha arribat a acords en sis d'ells per evitar que es traspassin límits competencials. En el setè article no hi ha hagut acord i per això el govern espanyol l'ha portat al TC, que si admet a tràmit el recurs el suspendrà automàticament. Segons la portaveu, les comunitats autònomes tenen "àmplies competències" per elevar el mínim personal i familiar de l'IRPF "però sempre dins dels conceptes que estan dins de l'arquitectura del propi impost".
El Parlament va aprovar el 24 d'abril passat la llei de mesures fiscals gràcies a l'abstenció dels comuns. Entre d'altres, la normativa establia que la càrrega fiscal per als contribuents amb menor nivell de renda i s'eleva per a les rendes altes, sense sobrepassar el tipus marginal màxim del 25,5%. En concret, l'exempció inicial passava dels 5.550 euros actuals fins als 6.105 euros.
El Govern preveia que la llei d'acompanyament als pressupostos compensés aquesta rebaixa tributària amb un increment de l'IRPF per als ciutadans amb sous més alts. Concretament, es tracta d'un tram nou per a les rendes anuals d'entre 90.000 i 120.000 euros, que tributaran un IRPF del 23,5%, dos punts més respecte al tipus actual.
Condemna als aldarulls
Montero ha manifestat la "més ferma condemna" als actes violents que s'estan vivint aquests dies a Barcelona. "No hi ha cap democràcia plena si hi ha aquesta violència. No es pot reclamar la llibertat d'expressió per mitjà de la violència", ha dit Montero. En aquest sentit, ha dit que els veïns estan "estupefactes" davant d'aquests aldarulls i ha assegurat que "els violents" no defensen cap llibertat sinó que protagonitzen "guerrilles de carrer".
Montero ha afirmat que el Ministeri de l'Interior treballa amb els Mossos per mantenir l'ordre públic i preservar la seguretat dels ciutadans. "Hi ha coordinació amb les forces i cossos de seguretat", ha assegurat la portaveu, que ha recordat que la coordinació s'està produint en el marc del centre de coordinació entre totes les administracions. Així, ha dit que la policia ha de respondre amb tota la seva capacitat. "No es pot reclamar llibertat d'expressió utilitzant la violència. Violència i democràcia són conceptes contraposats", ha apuntat Montero, i ha dit que recórrer a mètodes violents és renunciar "al diàleg i a l'entesa".
En aquest sentit, Montero ha dit que Pedro Sánchez va fer una "condemna ferma" de la violència a Barcelona, va donar suport als Mossos i va recordar que la voluntat del govern espanyol és la de canviar els delictes d'opinió. "No és justificable que alguns al·legant la llibertat d'expressió intentin justificar accions violentes", ha dit. Pel que fa a Podem, Montero ha dit que van dir a través de Twitter que condemnava la violència, però ha remarcat que l'important és que Sánchez es va pronunciar amb "claredat".
En clau judicial, la portaveu ha advertit al PP que els "vetos" al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "tenen un límit" i ha assegurat que el govern espanyol no ha vetat cap dels noms proposats pels populars en el marc de la renovació de l'òrgan de govern del Poder Judicial. Les negociacions entre PSOE i PP estan bloquejades des de fa anys i el CGPJ té el mandat caducat tot i que ha fet diversos nomenaments.
17 milions més de vacunes
Espanya ha adquirit 17 milions de dosis de la vacuna de Moderna en el marc de la compra de 150 milions de dosis que ha fet la Unió Europea. La portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha explicat que arribaran de cara als dos últims trimestres de l'any. Concretament, 5,7 milions arribaran el tercer trimestre, i 11,3 l'últim trimestre de 2021. La quantitat se suma als 16 milions que l'Estat ja havia adquirit gràcies a l'acord de la Comissió Europea amb Moderna. Segons Montero, les noves dosis permetran a les comunitats autònomes complir amb el calendari de vacunació.
El govern espanyol manté la previsió de tenir el 70% de la població vacunada durant l'estiu. A dia d'avui, Espanya ha adquirit 4,5 milions de dosis de Pfizer, Moderna i AstraZeneca, i gairebé 4 milions de dosis ja han estat administrades. 1,3 milions de persones han rebut tota la vacunació completa.
Les dades de la pandèmia milloren, però tot i així la Moncloa ha demanat prudència i no fer desescalades "brusques" que puguin portar a una quarta onada. Montero ha fet una crida a la cautela de cara a la Setmana Santa davant la millora dels indicadors epidemiològics. Abans, però, hi ha el 8-M i el govern espanyol ha demanat reivindicar el feminisme sense "posar en risc la seguretat" de la gent. En aquest sentit, Montero ha dit que ara no és moment per fer "concentracions massives" ni "manifestacions" que no respectin les mesures de seguretat.
La portaveu ha dit que el 8-M, seguint les recomanacions dels experts, haurà de ser "diferent" però amb la mateixa voluntat de reivindicació. Amb motiu del dia internacional de les dones, el govern espanyol ha aprovat una declaració institucional de suport al moviment feminista i a les seves demandes, amb l'objectiu de traduir-ho amb polítiques concretes amb perspectiva de gènere.