El Govern prepara el terreny per a un confinament més estricte

"Cal rigor i planificació perquè pitjor que un confinament són dos confinaments", deia el president de la Generalitat, Quim Torra, a mitjans d'abril. Tres mesos després, aquest temor corre el risc de ser una realitat. L'espiral de contagis va in crescendo, a més d'un miler de nous casos detectats per dia a Catalunya. Primer va ser el Segrià. Després, l'Hospitalet de Llobregat. I ara la perspectiva és tan negativa per a Barcelona i l'àrea metropolitana que el Govern es prepara per prendre, de nou, mesures dràstiques. La transmissió és ja comunitària a la zona que més població concentra del país i així ha definit la situació la consellera de Salut, Alba Vergés: "Ens veiem en un moment horrorós de complexitat".   

De moment, s'ha recomanat a la ciutadania de les 13 principals ciutats metropolitanes, així com del Segrià i de la Noguera, que es quedi a casa. Es busca tallar la interacció social més enllà del nucli de convivència perquè ha estat aquest el principal motiu que ha disparat els contagis. Així doncs, s'han ordenat restriccions, com ara la prohibició de reunions de més de 10 persones, directriu que ha topat amb l'oposició de la Fiscalia. Però sobre la taula continua havent-hi el confinament domiciliari per evitar un nou col·lapse del sistema sanitari. "Som davant de l'última oportunitat per evitar que haguem de fer un salt en les mesures de contenció de tota la població", ha advertit la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó. 

Pràcticament, la reculada és fins a la fase 2 de la desescalada que va dissenyar el govern espanyol sota el comandament únic. Bars i restaurants han de limitar l'aforament al 50% en l'interior dels locals i augmentar la distància entre taules en terrasses, es tanquen teatres, cinemes i gimnasos, no es poden celebrar ni casaments ni funerals, i es limiten els aforaments als comerços.

Les restriccions no estan exemptes d'incongruències. La recomanació és que els veïns s'han de quedar a casa i sortir només per allò que sigui imprescindible, però bars, terrasses i platges romandran oberts i, a més, en aquests moments hi ha turistes a la ciutat als quals no se'ls ha demanat que no surtin dels hotels.

Quan no fa ni un mes que va acabar l'estat d'alarma, la gestió de la situació, ara estrictament en mans de la Generalitat, és una bomba de rellotgeria. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acusat el Govern d'actuar "tard" al Segrià, a l'Hospitalet de Llobregat i ara també a la capital catalana. Precoços en el calendari, els brots han dinamitat totes les previsions. Han arribat quan el sistema de rastreig no estava preparat i quan tot just el personal sanitari aspirava a poder prendre's un respir. A continuació, la radiografia de com la "fase de represa" es transforma ara en una reculada. 

1. El Segrià, la zona zero que dinamita les previsions

Tant Lleida com Barcelona i l'àrea metropolitana van passar pràcticament de forma directa de la fase 2 a l'anomenada "represa". Un sol dia va estar vigent la fase 3. La Generalitat feia mesos que reclamava el retorn de les competències per fer una "millor gestió" de l'epidèmia. "Podem fer de tot però no cal fer-ho tot de cop", va dir com a consigna Vergés a les portes de la revetlla de Sant Joan. No havien ni passat 15 dies quan la situació es va començar a desbordar al Segrià.

La confluència de factors agreujava la corba de contagis: per una banda, les condicions vitals i laborals dels temporers i dels migrants que s'han quedats sense poder treballar al camp; per l'altra, el relaxament de la població en general des de la finalització de l'estat d'alarma. Tot plegat, en un calendari no previst, amb personal sanitari de la zona fent vacances i el sistema de rastreig sense haver-se reforçat.

Els brots havien agafat tan a contrapeu el Govern que els canvis de criteri van ser constants. Primer es va negar el confinament. Hores més tard, amb discrepàncies entre els socis del Govern pel mig, s'anunciava el tancament perimetral, que una setmana més tard s'acabaria transformant en la petició als veïns de sortir de casa només si era indispensable. El litigi jurídic encara ho va enverinar més tot. La jutge es va oposar a les restriccions, que creia que necessitaven l'empara de l'estat d'alarma, i el Govern va elaborar en temps rècord un decret llei per dotar-se d'un marc legal per ordenar confinaments. 

2. L'Hospitalet de Llobregat com a símptoma de la magnitud

Si bé el Govern feia inicialment referència a la idiosincràsia del Segrià amb la recollida de la fruita com un dels motius que explicaven les complicacions a la comarca, els brots a tres barris de l'Hospitalet feien saltar totes les alarmes i deixaven en evidència el risc d'una nova onada generalitzada de contagis. L'alcaldessa de la segona ciutat més poblada de Catalunya, Núria Marín, assegura que se'n va assabentar per la premsa de la complicació de la situació als barris de la Torrassa, la Floresta i Collblanc, amb una alta densitat de veïns que viuen, majoritàriament, en pisos petits. 

L'actuació inicial de la conselleria de Salut es va circumscriure a aquests tres barris, malgrat que fan frontera amb el barri de Sants de Barcelona. Des de l'Ajuntament es va ordenar el tancament de pistes esportives el cap de setmana i ja a principis d'aquesta, amb el nou marc legal aprovat, es demana als ciutadans de la zona que surtin de casa només per les activitats indispensables, que no es reuneixin amb grups de més de 10 persones, es limita al 50% l'aforament de bars, es tanquen locals d'oci nocturn i s'extremen precaucions als comerços i terrasses. Aquestes mesures s'aplicaran com a mínim durant 15 dies. 

3. Propòsit d'esmena per intentar controlar Barcelona

Efectivament, la proximitat de l'Hospitalet amb la capital catalana s'acaba traduint en què el barri de Sants és el que lidera l'auge de contagis a Barcelona, on a hores d'ara ja hi ha 33 brots i la transmissió és comunitària. Ha estat aquest divendres quan el Govern ha decidit que totes aquelles restriccions que s'havien aplicat als tres barris de l'Hospitalet s'havien de fer extensives a 12 ciutats més de l'àrea metropolitana: Barcelona, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi, Cornellà, Sant Just Desvern, Esplugues, l'Hospitalet, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Badalona. També a la comarca del Segrià i de la Noguera.

No anar a segones residències ha estat especialment subratllat, l'avantsala del que podria ser un confinament perimetral de tota l'àrea més poblada de Catalunya, i esdeveniments com el Sant Jordi el 23 de juliol està en vies de ser suspès. L'alcaldessa Colau ha avalat les actuacions ordenades per la Generalitat, però no sense denunciar que s'arriba "tard" i que cal aplicar correccions. Ha reclamat, per exemple, que no es tanquin els cinemes i els teatres, i que es mantinguin festivals com el Grec i el Cruïlla, perquè es respecten les distàncies i l'aforament limitat. Pel que fa a les platges, ha defensat que s'actuï amb "sentit comú" i que Barcelona intentarà consensuar amb la resta de ciutats que tenen costa per actuar amb un mateix criteri. La limitació d'aforament la dona per descomptada. 

Ara bé, també ha reclamat al Govern que, més enllà d'apel·lar a la responsabilitat individual, actuï per reforçar el sistema de detecció, rastreig i seguiment dels contactes dels contagiats, que s'ha evidenciat que no tenia prou recursos per fer front a aquesta situació. Paradoxal va ser que l'alcaldessa lamentés que la Generalitat havia rebutjat una oferta perquè treballadors municipals passessin a fer aquesta tasca mentre l'Agència de Salut Pública de Barcelona reclamava més personal, com va avançar NacióDigital.

4. La falta de preparació del sistema de rastreig

"No hi ha prou rastrejadors", alertava la cap d'epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins, diumenge passat. Era una crítica que es va anar reiterant i amplificant per part dels experts sanitaris. Tot just va ser aquest dijous quan el coordinador de la Unitat de Seguiment de la Covid-19, Jacobo Mendioroz, reconeixia que l'aparició de nous brots en ple estiu havia fet saltar pels aires les previsions i que s'havia reaccionat tard al Segrià. "A l'Hospitalet, arribem millor. Es tracta d'anar ajustant cada vegada més les coses", va assegurar.

Amb Barcelona com a prova de foc, la consellera Vergés va explicar dijous com es reforçaria la xarxa de detecció, rastreig i seguiment amb l'objectiu d'aïllar els contagiats i els seus contactes en un termini d'entre tres i cinc dies. La principal actuació és l'anunciada incorporació de 500 "gestors covid" de perfil administratiu a l'atenció primària per fer un mapa in situ dels contactes un cop la persona contagiada surt de la visita del metge de capçalera. 

L'esquema dissenyat inclou almenys 865 treballadors implicats per identificar contagiats i els seus contactes, ja que els "gestors covid" se sumen als 80 de la xarxa de vigilància epidemiològica, que s'amplia amb 115 incorporacions més dels quals n'hi ha actius el 75%, i als 120 que treballen al call center de Ferrovial i que, en cas de ser necessari, podrien arribar a ser 900. A més, una cinquantena de persones més seran traslladades d'altres serveis per sumar-se a la xarxa i els ajuntaments activaran els anomenats rastrejadors "a peu de carrer" per garantir que es facin correctament els aïllaments. Si el sistema serà eficient i si està prou reforçat o no es veurà en els pròxims dies en funció de com evolucioni la situació a Barcelona i l'àrea metropolitana. 

5. El model no reeixit del canvi d'hàbits 

Que es prohibeixin les reunions amb més de deu persones i que sobre la taula estiguin els confinaments perimetrals i domiciliaris implica que aquella premissa de "fer de tot però no de cop" no ha reeixit. Fa només nou dies, en la seva presentació en públic per assumir el comandament de la unitat de seguiment, Mendioroz va assegurar que el model de confinar tothom a casa cada cop que hi ha un brot "no és sostenible". 

El model, va insistir, havia de ser que cristal·litzés un canvi d'hàbits de la ciutadania, el respecte estricte de les mesures de distància, higiene de mans i mascareta, i l'assumpció generalitzada de reduir el nivell d'interacció social. Però després de més de tres mesos de confinament estricte i amb l'arribada de l'estiu i de les vacances, un canvi de comportament generalitzat s'ha fet encara més difícil. El sistema sanitari, ara més reforçat i amb més coneixement per fer front al virus però esgotat de forma estructural, conté la respiració i tem una segona onada de saturació.

En paral·lel, ara que el Govern ha anat preparant el terreny per a un confinament més estricte i ha demanat a tothom que no es desplaci a segones residències, la imatge que ens deixa la jornada és la de les cues a les carreteres per sortir de la ciutat de Barcelona i de l'àrea metropolitana. 

​