La solució del president Quim Torra de canviar els llaços grocs per uns altres de blancs no ha agradat massa a la premsa de Madrid. El Mundo, La Razón i El País li dediquen l’editorial. A l’ABC cinc de les sis columnes destacades d’opinió. A Voz Pópuli, Miquel Giménez es pregunta retòricament si això «no és un tret al centre de la diana de qualsevol sistema basat en el sufragi universal» que per si sol justifica "un 155 que aquesta vegada no fos un simple pedaç Sor Virginia i anés directe als nuclis infectats". I així tothom. 

Bé, l’opinió és lliure malgrat que la manca de pluralitat o matisos sigui preocupant. Però l’autèntic dubte que em genera és que haurien dit si Torra hagués acatat de forma immediata i incondicional l’ordre de la Junta Electoral i hagués ordenat la retirada de qualsevol «símbol polític» de tots els edificis de la Generalitat. M’hi jugo un pèsol a què la reacció hagués estat si fa no fa similar. I fins i tot m’atreveixo a apuntar cap on anirien els trets, fa uns dies un d’aquests columnistes ampliava l’ordre de la Junta a tots els llaços grocs del carrer. Avui, Cristian Campos ja avança a El Español que "l'independetisme els recolocarà en edificis adjacents", el que, òbviament, tampoc val encara que aquests siguin privats.

Però, i el judici? Pablo Ordaz, reflecteix a la crònica de El País el terror patit guàrdies civils "Un guàrdia civil diu que el que més li va doldre, més i tot que les escopinades o que li diguessin fill de puta, van ser les mirades d’odi. I algú de la sala riu. Un altre agent explica que havia estat destinat a molts llocs –‘a llocs que no vull ni nomenar’–, però que mai va sentir tal violència inusitada, que mai podrà oblidar el menyspreu de la gent normal", comença el text. Les escopinades, es veu que són terribles armes, ja que també les menciona Julián Valdeón a La Razón. "Mai m’havien escopit", titula la seva columna. Davant la manca de cadàvers i edificis calcinats bons són uns gargalls.

Almenys, Xavier Vidal-Folch hi posa una mica de seny: "Però no hi va haver agents lesionats, va reconèixer, i només danys a "un retrovisor" d’un dels vehicles". Uns fets, contrastables, que oposa a la percepció del testimoni: "Jo no ho vaig viure, però els companys veterans deien que [allò] s’assemblava a l’inici del conflicte basc", cita per just després apuntar que "és obvi que es tracta d’una comparació fallida. Inclús a l’inici, l’activitat terrorista basca era extremadament violenta, poc a veure amb un retrovisor". Encara sort, sense la seva ajuda costava veure-ho.

Personalment, la part que més m’entendreix és com tots aquests columnistes, tan insistents en la falta d’èpica del moviment independentista, es preocupen per les sensibles animetes dels guàrdies civils –recordeu, la «tormenta»-, greument ferides per unes escopinades i unes mirades intenses.