El que ha fet aixecar el crit d'alerta de l'associació de comerciants dels Encants és la situació que es va viure el diumenge 27 de maig. El mercat no obre els diumenges, però els venedors ambulants van ubicar-se al costat de l'avinguda Meridiana amb el beneplàcit de la Guàrdia Urbana, que va delimitar l'espai amb tanques i cons. L'associació s'ha queixat de l'actuació municipal i s'ha afegit a la Plataforma d'Afectats pel Top Manta, que ja agrupa una trentena d'entitats. Aquesta setmana la plataforma ha llençat un ultimàtum al govern d'Ada Colau amb la presentació d'un requeriment a l'Ajuntament perquè actuï contra la venda ambulant irregular. Als Encants han arribat tard per firmar-lo, però estudien presentar-ne un de propi per denunciar el mercat de la misèria.
Els Encants critiquen la "permissivitat" de Colau
Un portaveu dels venedors dels Encants relata que fa dos mesos van participar en una reunió amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra on ja els van plantejar que s'habilitaria un espai per als venedors ambulants. Uns dies abans els van comunicar que se'ls donaria "permís" el 27 de maig i es van trobar que es van situar centenars de persones davant els Encants entre venedors i compradors. "El que no es pot fer és deixar acampar incomplint ordenances municipals", defensa el portaveu, i lamenta que es produeix "un efecte crida per la permissivitat" municipal. Per a ell, la situació "està degenerant molt", i opina que la solució ha de tenir un caràcter social.
[blockquote]Colau admet que el mercat de la misèria "ha crescut bastant en els darrers temps" i promet actuar però sense dispositius permanents[/blockquote]
El consistori s'ha limitat a explicar que no ha autoritzat el mercat de la misèria i s'ha remès a les paraules d'aquesta setmana de l'alcaldessa, Ada Colau, respecte a les inquietuds dels comerciants. L'alcaldessa ha explicat que aquest mercat és "històric", si bé ha reconegut que "ha crescut bastant en els darrers temps". Ha recordat que el cap de setmana passat es va produir una intervenció preventiva que va impedir la imatge del 27 de maig, i ha promès que s'actuarà perquè hi hagi "un cert ordre a l'espai públic i respectant els drets de tothom". Tot i això, ha indicat que "no pot haver-hi dispositius permanents perquè la ciutat és molt gran i s'han d'anar distribuint els recursos en funció de les necessitats de cada moment".
Aquest divendres hi havia una parella d'agents de la Guàrdia Urbana davant dels Encants mateix. Habitualment els venedors del mercat de la misèria juguen al gat i a la rata amb la policia. Quan s'acosta una patrulla, ells marxen i s'instal·len a un altre lloc. Aquest divendres estaven al carrer dels Escultors Claperós, entre la Farinera del Clot i el parc del barri. Només va caldre que una furgoneta de la Urbana s'hi acostés perquè ho recollissin tot i en un tres i no res s'ubiquessin en una zona que queda entre l'estació de la Farinera del Tram i la Torre Glòries. Gumersindo Paricio, un veí de la zona, s'ho mirava mentre descansava en un banc a Escultors Claperós.
"Ve la policia, se'n van i al cap d'uns minuts tornen a posar-se", remarca. Paricio considera que la mateixa policia els deixa fer. "No es posa amb ells", sosté. En tot cas, qüestiona que el mercat de la misèria sigui una competència real per als Encants. "Els manters de veritat estan a la platja, que són els que duen coses bones", subratlla, però els comerciants no ho veuen igual. Juan Carlos Angulo regenta una ferreteria a uns metres d'on estava assegut Paricio. "La Guàrdia Urbana no fa res, està al seu costat", lamenta Angulo, que es confessa fart d'aquesta situació. Per a ell, la solució implica que la Urbana "s'hi posi cada dia i els treguin la mercaderia fins a avorrir-los".
Mercat de la misèria a la plaça de les Glòries. Foto: Albert Alcaide
"La gent ha de guanyar-se la vida, però és el que hi ha al seu voltant", adverteix. Considera que aquest mercat no deixa caminar la gent, els venedors abandonen a vegades allò que no han aconseguit vendre i que porta implícits els robatoris. A més, fa uns dies es va produir una baralla perquè una dona estava fent una foto i un venedor li va agafar l'aparell. Segons ell, la Urbana va tardar una hora i mitja a aparèixer. "Es deixa fer totalment tot", lamenta. Entre els venedors hi ha en Roberto, un romanès que viu a Ripollet. Assegura que només ven productes que ha trobat "a les escombraries", però res robat. "Vinc aquí a buscar-me la vida", subratlla, però no troba feina. Ho dificulta el fet que no té papers espanyols.
Un termòmetre "de com està Espanya"
"Això no duu riquesa a aquest país, duu misèria", defensa Angulo. Paricio opina que la proliferació d'aquest mercat "és un termòmetre de com està Espanya". Està convençut que "cada dia hi haurà més pobres" amb la marxa que es porta ara, o sigui, amb la substitució de les persones per les màquines. Abans a la factoria de la Seat hi havia 2.000 homes que feien 100 cotxes, ara ho enllesteixen amb 50 persones que en fan 200, per dir alguna cosa, exemplifica. "S'haurà de fer pagar impostos als robots per poder viure la resta", reflexiona. Alguns venedors del mercat de la misèria resideixen molt a prop de Glòries, en un assentament que està en un solar delimitat pels carrers Bolívia, Àlaba, Tànger i Pamplona.
A un costat de la Meridiana, hi ha els Encants i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), i a l'altre, aquest solar. Més que d'un assentament de barraques, ja es podria parlar de tot un poblat. S'hi compten ja una trentena de barraques. Fa un any NacióDigital ja el va visitar i amb prou feines arribaven a una desena. Els seus habitants indiquen que ja són més d'un centenar de veïns, però fonts municipals especifiquen que l'Oficina del Pla d'Assentaments Irregulars (OPAI) té contactades entre 50 i 70 persones, algunes de les quals han rebutjat l'atenció social municipal. El darrer cens de residents al conjunt d'aquests espais que existeixen a la ciutat, corresponent al primer trimestre, situa el nombre global en 536 persones, quan l'any anterior eren 444 de mitjana.
[blockquote]L'Ajuntament ha contactat amb fins a 70 persones que viuen al solar, però els residents eleven el nombre de veïns a més d'un centenar[/blockquote]
El solar té una part de propietat municipal i una de privada. De fet, la part privada ha estat protegida amb una tanca perquè no hi proliferin les barraques. Hi conviuen sobretot romanesos i marroquins, però també hi ha senegalesos, algerians i espanyols, entre altres, que es dediquen a la ferralla, a la venda ambulant i a la mendicitat. Resideixen en habitatges autoconstruïts, sobretot amb fustes i plàstics. No tenen aigua ni electricitat, excepte un parell, que han punxat la llum. Per l'aigua van a una font pròxima. "A vegades fem cua", relata en Hadine, un marroquí de 45 anys que en fa 20 que va arribar a Espanya.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=p1sPcgvsyvU[/youtube]
Un nen acabat de néixer i persones grans
A l'assentament hi resideixen des d'un nen de dos mesos fins a persones de més de 60 anys. A l'entrada hi ha un parell de planxes de fusta per salvar un petit graó. Uns ous crus mig trencats i altres deixalles romanien al costat aquest divendres. El camí s'endinsa cap al solar, amb barraques a costat i costat. Ningú diria que en Hadine viu aquí des de fa nou mesos si se'l trobés fora de l'assentament per com va vestit. Ell havia tingut diverses feines, però es va divorciar, els preus de les habitacions són d'un mínim de 350 euros i necessita un lloc on emmagatzemar tot allò que recullen per revendre-ho, com el paper, el coure i l'alumini. Assegura que no té "res" per poder passar una pensió als seus fills.
En Majut, de 27 anys, també és marroquí, i fa més de set mesos que viu a l'assentament. A la barraca hi ha lloc per a dos matalassos i una taula. És de les poques amb llum, té mòbil i mostra un vídeo d'on podria viure al Marroc. Parla molt poc castellà, així que en Hadine fa de traductor. Va arribar a Espanya fa un any, i des de llavors té "el cap a les escombraries" per mirar de menjar, relata. Creu que aquesta és una vida que es pot aguantar un parell de dies, però no setmanes. Ironitza que, si es queda a la barraca, s'evita una sanció per sortir a vendre al mercat de la misèria. "Si t'agafes a la manta, no hi ha multa. Si vas a vendre per menjar, rebràs la multa", indica.
Les rates "no tenen por" a les barraques
Al solar hi ha deixalles i s'ha convertit en un pou de rates. En Hadine a vegades en nota una a prop del cap quan dorm. "Estan acostumades amb nosaltres", subratlla. "No tenen por ni res", continua. Fa uns dies han rebut una notificació d'un informe dels Serveis Jurídics del Districte de Sant Martí que duu la data del 14 de maig, i en el qual es constata que l'assentament té "condicions de seguretat i salubritat precàries, no reunint les condicions mínimes per ser habitat". Com en informes similars anteriors, es subratlla que "caldria incoar el procediment per tal de desallotjar el solar".
L'Ajuntament explica que el solar té una presència més o menys constant des del març del 2016. El juny de l'any passat va iniciar els tràmits per desallotjar l'espai, i el procediment es troba al jutjat. Els residents a l'assentament creuen que poden ser desallotjats el setembre. El consistori ho justifica "vist l'alt grau de vulnerabilitat de les persones que hi viuen i els riscos associats" –s'han detectat persones amb problemes de salut mental i d'altres problemes de salut diversos–, però també "per la necessitat de recuperar els solars públics per donar-los ús". D'altra banda, en un solar privat la promotora immobiliària la Llave de Oro ha demanat llicència per començar obres aviat, agreguen.
| Conflicte d'horaris als encants de Sant Antoni |
|---|
| Els conflictes que el govern d'Ada Colau té oberts als Encants de Glòries i amb la Plataforma d'Afectats pel Top Manta no són els únics que ha afrontat en els darrers dies amb els comerciants. També ha esclatat el dels horaris que han de seguir els venedors dels Encants del mercat de Sant Antoni estrenat recentment. Van decidir en una consulta que no modificarien els dies d'obertura –tradicionalment han estat els dilluns, els dimecres, els divendres i els dissabtes–, però van pactar amb l'Ajuntament que les dues primeres setmanes de reobertura del renovat mercat obririen sis dies setmanals per provar. Aquest període de proves s'ha estès una tercera setmana i ha provocat que el dimarts molts paradistes decidissin no apujar la persiana. |
