El modernisme més enllà de Barcelona: on es pot trobar?

Us presentem 15 edificis modernistes que es troben fora de la capital catalana i que potser no coneixíeu

La Sagrada Família, en una imatge d'arxiu
La Sagrada Família, en una imatge d'arxiu | Grup d'Escriptors del Montseny
Yaiza Sánchez
27 d'agost de 2024, 13:20
Actualitzat: 13:21h

Barcelona és, sense dubte, la ciutat referent del modernisme. Antoni Gaudí, el nen consentit i venerat de la capital catalana, i altres arquitectes, com Lluís Domènech i Muntaner o Josep Puig i Cadafalch, van portar l'art als carrers amb dissenys innovadors, vívids i acolorits, fet que desafiava els cànons establerts i plasmava l'entorn natural en les composicions.

No obstant això, el modernisme no es concentra només a Barcelona, ni de bon tros. Per això, des de Nació presentem 15 edificis modernistes dins l'àmbit català, espanyol i internacional, tot i que fora de Barcelona, que potser no coneixies.

Cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló

Amagada entre els boscos de la Colònia Güell, dins del municipi de Santa Coloma de Cervelló, es troba la cripta dissenyada per Gaudí i que va emprar com a esborrany de l'emblemàtica Sagrada Família. Tot i estar inacabada, l'obra s'ha conservat en bon estat i es pot visitar escapant de l'afluència de turistes. També podeu aprofitar per fer un tomb pel poble de la Colònia Güell, que encara conserva l'estil modernista. 

Casa Coll i Regàs, a Mataró

Aquest va ser un encàrrec que l'empresari mataroní, Joaquim Coll i Regàs, va fer al seu amic Puig i Cadafalch. Situada al carrer Argentona de Mataró, destaca per la seva corona blava lapislàzuli i l'ornamentació cuidada i detallada dels finestrals i les columnes. L'interior, igualment cuidat, està obert al públic, però amb una entrada que cal reservar prèviament. 

La masia Freixa, a Terrassa

Després del seu passat industrial, la masia Freixa s'ha transformat en un dels edificis més singulars i característics de Terrassa. Dissenyada per Lluís Muncunill i Parellada, està inspirada en l'obra de Gaudí i té una estructura formada per arcs, murs blancs, voltes i una torre. L'edifici, que es troba en molt bon estat gràcies a la restauració feta l'any 1959 per l'Ajuntament, està situat al Parc de Sant Jordi.

Jardins Artigas, a la Pobla de Lillet

Els Jardins Artigas són perfectes per les persones que gaudeixen de la natura. Malgrat que es va acabar de construir l'any 1906, va ser pràcticament abandonat fins al 1992, quan es va reconèixer el potencial dels jardins i es va convertir en una atracció turística. I encara sort que va recuperar-se: Gaudí, l'arquitecte del projecte, va fer un homenatge a l'aigua amb les escultures detallades i recaragolades que hi ha al parc.

Castell de Santa Florentina, a Canet de Mar

Si has vist Joc de Trons, és probable que el coneguis amb el nom de Colina Cuerno oHorn Hill, en cas de preferir la versió original. Cal destacar que aquest edifici barreja l'estil propi de l'edat mitjana i el modernista. I per què té detalls d'aquest últim moviment artístic? Perquè Domènech i Muntaner va encarregar-ne la restauració i l'aplicació. Actualment, es pot fer una visita de 45 minuts amb audioguia.

Casa de les Aigües, a Montcada i Reixac

La Casa de les Aigües és considerada una de les joies del modernisme industrial. Protegida com a bé cultural d'interés local, es tracta d'una antiga estació d'extracció i bombament de l'aqüífer del riu Besòs. De fet, els pous van funcionar fins al 1987. Avui dia està oberta al públic i solen organitzar-se tallers educatius amb escoles o instituts. 

 

 

El capritx de Gaudí, a Comillas (Cantabria)

S'ha batejat amb aquest nom per la passió que l'edifici va despertar en Gaudí. Dissenyat per Cristóbal Cascante, és una construcció minuciosament decorada, on hi destaquen les bandes de ceràmica amb flors de gira-sol. Es va concebre com a un palauet oriental, que va encarregar el Marquès de Comillas

La casa Lis, a Salamanca (Castella i Lleó)

Es tracta d'unpalauet modernista construït sobre el llenç de la muralla de la ciutat, on s'hi troba el Museu d'Art Noveau i Art Déco. Com en el cas del refrany, la bellesa de la construcció està en l'interior. Destaca l'exquisida vidriera que s'estén per les habitacions, que evoca el mar amb els tons blavosos i verdosos. 

Gran Hotel, a Cartegena (Múrcia)

És l'obra modernista més representativa de la comunitat autònoma de Múrcia. Tot i que va ser construida l'any 1909 sota la direcció de Tomás Rico -i restaurada posteriorment-, l'edificació era d'ús hoteler. Tanmateix, actualment ha passat a mans de la comunitat autònoma.

 

Casa Noguera, a València (Comunitat Valenciana)

Situada al carrer plaça de l'Ajuntament, és un dels edificis modernistes gòtics més emblemàtics de la ciutat. Es veu d'una hora lluny, a causa de la tonalitat groga de les parets. En apropar-s'hi, s'observa la decoració a la façana i els tres balcons independents ambornamentació neoclàssica. Pertany a l'arquitecte Francisco Mora Berenguer.

 

Casa Antón, a Ferrol (Galicia)

També coneguda com a xalet Antón, és una construcció elaborada pel gallec Rodolfo Ucha i destinada a ser un habitatge particular. Ressalta el mirador vermell hexagonal i la decoració de les obertures. Avui dia pertany a la ruta modernista de Ferrol. 

Església de Sant Leopold, a Viena (Àustria)

Dissenyada per l'arquitecte més destacat del modernisme vienès, Otto Wagner, s'ha dit, fins i tot, que és l'església més maca del món. Tot i que està lluny de les mides de les grans construccions, ja n'hi ha prou. La cúpula blava i daurada i les dues torres són prou per treure l'aliè dels visitants. I l'interior és, si és possible, encara millor, amb les grans vidrieres i els polits arcs. 

Majolikahaus, a Viena (Àustria)

També construïda per Wagner, l'edifici és conegut per la seva fatxada, recoberta de taulells de ceràmica amb motius florals. Com ha demostrat el pas del temps, són resistents i fàcils de netejar, fet que justifica el bon estat dels motius. 

Sinagoga de Jerusalem, a Praga (República Txeca)

Com en el cas del Castell de Santa Florentina, l'edificació és una barreja d'estils, en aquest cas, del morisc i el modernista. L'obra, ideada per Wihelm Stiassny, és la sinagoga més gran de la comunitat jueva a Praga. Destaquen els colors vius, els arcs i les dues torres. L'interior, molt decorat amb tonalitats daurades i arcs de mig punt, és encara més impressionant que l'exterior. 

Llibreria Lello i Irmao, a Oporto (Portugal)

Una construcció que combina dos vessants artístics: el literari i l'arquitectònic. La fatxada de la llibreria és ben singular, amb les delicades figures pintades, les tonalitats pastel i els detalls emmaregats. Una visita obligatòria per tot viatger que, en travessar la porta, se sentirà transportat a qualsevol pel·lícula Disney