La Llei de Seguretat Ciutadana del 2015, més coneguda com a llei mordassa -que el govern espanyol s'ha compromès a derogar-, despenalitza el cultiu casolà de marihuana sempre que les plantes no puguin ser vistes des de la via pública. Però aquest avenç no és suficient per als observatoris ni associacions a favor del cànnabis medicinal.
Així ho denuncia en declaracions a NacióDigital Carola Pérez, presidenta de l'Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal: "Ara mateix, a Espanya, som uns 250.000 pacients que ens estem automedicant amb cànnabis, sense cap tipus de control, seguretat jurídica o mèdica, i amb l'estrès que genera viure en aquesta il·legalitat".
L'Organització Mundial de la Salut va demanar l'any 2018 treure el cànnabis de la llista de drogues més perilloses i sense valor medicinal i englobar-lo a la Llista I, on es troben les substàncies amb menys control i reconegudes amb propietats terapèutiques.
Tot i que altres estats europeus, com Itàlia, Alemanya o Portugal, ja han acceptat el consum terapèutic del cànnabis, la política espanyola està dividida: Podem i Ciutadans a favor de l'ús terapèutic, PP i PSOE en contra. I, ara per ara, el govern de coalició de PSOE i Podem encara no ha tingut l'ocasió de parlar-ne.
Cuando un país encarcela y multa a personas por cultivar #cannabis, pero deja libres a los anti vacunas para difundir su mensaje, es que ni busca ni tiene intención de proteger salud pública alguna sino a intereses y prejuicios muy determinados.#cannabislícito #Satanás
— Podemos Cannábico (@PodemosCanabico) June 16, 2020
A Catalunya, el 2017 es va aprovar la llei de les associacions de consumidors de cànnabis amb l'objectiu d'establir el règim jurídic d'aquestes associacions, així com de regular totes les activitats que s'hi duen a terme, els drets i deures dels associats i els mecanismes de control d'aquests espais.
La llei pretenia cobrir associacions de consumidors de cànnabis, clubs privats de consumidors i consumidors autònoms. El Tribunal Constitucional, però, va decidir anul·lar-la al·legant que la normativa envaïa les competències de l'Estat i podia emparar activitats il·legals.
Hi ha qui defensa que legalitzant el cànnabis l'Estat en sortiria beneficiat econòmicament. Per què? Actualment, el negoci del tabac és el que més impostos suporta, la fiscalitat d'aquest producte representa gairebé el 80% del preu final.
Aquí s'hi han de sumar les inversions que les autoritats han de fer per lluitar en contra del tràfic de cànnabis, així com les despeses judicials i penitenciàries. Si la marihuana i derivats es regulessin, podrien ser susceptibles d'estar inclosos al grup de productes de consum amb impostos especials i, per tant, generar un alt rendiment econòmic per a l'Estat.
Si les plantacions de marihuana fossin legals:
— ☠ï¸Mostatxòpiqâ˜ ï¸ (@SrBigotis) June 22, 2020
* Hi hauria nous llocs de treball en el sector agrícola
* Es recaptarien molts impostos
* S'estalviarien moltíssims recursos i milions d'€ en persecució policial, judicis i presó
* Fumaria la mateixa gent que ara: tothom qui ho vol pic.twitter.com/Oxer9ab7n7
La legalització de la marihuana terapèutica
Segons l'estudi més concret que s'ha fet sobre els efectes del cànnabis en la salut, no se sap ben bé què aporta aquesta substància a l'hora de tractar malalties. La recerca va ser publicada per l'Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina dels Estats Units i conclou en què, ara per ara, la ciència no pot dir res més enllà que la marihuana alleuja el dolor, disminueix nàusees en pacients de quimioteràpia i millora els espasmes en malalts d'esclerosi múltiple.
El 84% dels espanyols enquestats al darrer CIS on es preguntava sobre aquest tema, el novembre del 2018, es van mostrar a favor de legalitzar la venda de marihuana per a un ús medicinal. Actualment, un important sector de la ciutadania continua defensant que el cultiu d’aquesta substància pugui ser regulat i, a més, permetre'n el seu ús de manera controlada. Això sí, sempre que tingui finalitats terapèutiques. Pel que fa a la legalització per a un ús més lliure, que inclou el recreatiu, el suport es rebaixa a un 47% dels enquestats.
Carola Pérez, en nom de l'OECM, sol·licita urgentment "la regulació del cànnabis medicinal perquè s'ha comprovat que els cannabinoides poden ser útils per pal·liar símptomes". Amb tot això, Pérez considera que tothom qui ja en pren ho fa "perquè vol" i, amb la regulació, el pacient podrà estar "protegit", a diferència del que passa actualment. "La regulació té molts avantatges, però la més important és que permetrà evitar que els menors tinguin accés a la substància", conclou la presidenta de l'OECM.
Quines són les raons dels defensors de la legalització de la marihuana terapèutica? El control sanitari del producte, el dret a una bona qualitat de vida i estalviar en un 50% la quantitat de medicacions nocives són els motius principals pels quals l'OECM defensa la regularització de la marihuana. Pérez pren com a exemple el Canadà, un país on productor i usuari estan protegits i on considera que tot han estat "guanys".
El director de l'àrea de drogues de l'Associació Benestar i Desenvolupament, Josep Rovira, defensor de la regulació del cànnabis terapèutic i recreatiu, té clar que una correcta regulació del mercat i de l'accés a la substància és molt més eficient per combatre el tràfic il·legal, per gestionar aspectes de salut pública, sobretot en el cas dels consumidors, i per prohibir-ne l'accés als menors.
Per la seva part, el coordinador de la Unitat de Política de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona, David P. Martínez, considera que és fonamental "derogar la prohibició al voltant de qualsevol droga". També reclama la normalització de les substàncies perquè suposaria un "benefici total" per a la societat. "Permetria tenir el consum controlat i s'expulsaria el tabú que hi ha", ha explicat Martínez, que afegeix que l'Estat recaptaria 3.312 milions d'euros.
El consum de cànnabis recreatiu
La xifra de consumidors de cànnabis augmenta fins a tres milions quan es parla del consum recreatiu. Tot i que hi ha empreses espanyoles que cultiven marihuana legalment per exportar-la a altres països, els consumidors nacionals han d'adquirir el producte al mercat negre. La venda, a l'estat espanyol, és il·legal. El cànnabis mou molts diners, i les grans màfies en són les beneficiades.
"La regulació ha de ser tant per a l'ús terapèutic com per al consum recreatiu, cadascuna amb la seva pròpia legislació", explica Rovira a NacióDigital. L'especialista creu que, amb una correcta regulació, l'Estat se'n beneficiaria per cinc motius principals. Des de l'estalvi per la despesa judicial i policial "que no porta enlloc", a que el mercat estaria sota el seu control i els ingressos no anirien a parar en mans de "criminals". A més, també creu que generaria llocs de treball en temes de producció i comercialització, les polítiques preventives serien més eficaces gràcies al "control de la ubicació" dels consumidors, i les polítiques de salut mental podrien oferir "una millor resposta que la que es dóna ara".
Catalunya compta actualment amb unes 800 associacions cannàbiques, tot i que no totes estan regulades. Només alguns municipis catalans, com és el cas de Barcelona, Girona o Sitges, compten amb una ordenança urbanística que contempla aquests locals. Què són i com funcionen? Segons la Generalitat, un club cannàbic és un "espai d'àmbit privat gestionat per una associació de consumidors que reuneix les condicions idònies per al consum de cànnabis per part dels seus membres i on s'hi duu a terme principalment aquesta activitat".
La Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya (CATFAC) sol·licita la regulació de l'activitat en base a "l'aprovació estatal de la llei catalana 13/2017 aprovada per la Generalitat". Això reduiria la problemàtica que els clubs cannàbics tenen habitualment amb el veïnat, basat fonamentalment en les "olors en locals que no compleixen amb la normativa".
En un club cannàbic, els socis s'abasteixen i consumeixen marihuana dins de la legalitat i no s'exposen a altres tipus de drogues o pràctiques. Tal com la federació denuncia a NacióDigital, la manca de coneixement que la societat té pel que fa al funcionament d'aquests espais comporta una "criminalització" de l'activitat que s'hi desenvolupa.
La problemàtica, però, va més enllà dels veïns. Des de CATFAC consideren que l'Estat demostra una "manca de valentia" per afrontar el debat que fa tants anys que és a sobre la taula. "Necessitem una normativa específica per a evitar la intrusió d'actors que res tenen a veure amb el model que proposem", manifesten des de la federació. Legalitzar o no continua sent un debat més viu socialment que a les pròpies institucions i, com totes les qüestions no resoltes, tornen de forma recorrent.
