"Ni-ni". Amb aquest nom es coneix el jove que ni estudia, ni tampoc treballa. Un informe d’Eurostat publicat aquest dijous aporta una conclusió agredolça: el nombre de "ni-nis" al conjunt de la UE s'ha estabilitzat des de 2006, però en alguns països la situació ha empitjorat dramàticament. Les dades de l'estudi deixen clar que hi ha una Europa a dues velocitats: la que ha aconseguit millorar les xifres de la inserció del seu jovent i la que ha fracassat. L'estat espanyol lidera el segon grup.

En nou anys, l'estat espanyol (68,2%), Irlanda (65,5%), Xipre (62%), Grècia (55,4%), Itàlia (44%) i Portugal (38,9%) han vist com el nombre de joves que ni estudien ni tenen una feina s'ha disparat. A l'altre cantó de la balança, s'hi troben països que han aconseguit revertir la situació. Alemanya (-38,9%), Bulgària (-18,1%), Suècia (-26,8%), República Txeca (-21,2%) i Polònia (-13,7%) ho han fet.
 
Tot i haver reduït en més d'un 18% el nombre de "ni-nis", Bulgària (24%) segueix formant part del grup dels set estats que té un percentatge més elevat de joves "ni-ni". Itàlia (31,1%), Grècia (26,1%), Croàcia (24,2%), Romania (24,1%) i l'estat espanyol i Xipre (totes dues amb un 22,2%) són els sis països que completen el rànquing del fracàs juvenil.

Els joves de 2006 majoritàriament treballaven i els d'ara estudien

A l'estat espanyol, el nombre de "ni-nis" va passar del 13,2% al 22,2% en nou anys. Però els canvis van molt més enllà. L'any 2006, només un 42,5% de persones d'entre 20 i 24 anys estudiaven, mentre que ara ho fa més de la meitat, el 55,5%. Fa nou anys, el 57,9% de joves d'aquesta edat tenia una feina, però l'any passat només el 31,4% en tenia una.