El Papa situa Omella en el nucli de cardenals que ha de reformar la cúria
La decisió de Francesc reforça la posició de l'arquebisbe de Barcelona -que ja presideix l'episcopat espanyol- dins de l'estructura de poder vaticà
ARA A PORTADA
- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el
07 de març de 2023 a
les 13:27
Actualitzat el
07 de març de 2023 a les
13:29
Per si encara hi havia dubtes, el papa Francesc ha tornat a deixar clar qui és el seu home de confiança a l'Església espanyola. El Vaticà ha fet pública aquest matí la nova composició del Consell de Cardenals que l'ha d'ajudar en la tasca de reformar la cúria i ha designat l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, per formar-ne part. D'aquesta manera, el cardenal català formarà part del nucli dur de prelats que gaudeixen de la total confiança del pontífex, que travessa l'etapa culminant del seu govern, ara ja sense la presència de Benet XVI.
La reforma de la cúria és una de les prioritats de Francesc i la composició del consell restringit de cardenals sempre ha estat un senyal de quins són els dignataris que tenen més ascendència sobre el Papa. Omella sempre ha estat considerat proper a Francesc, des que va entrar a formar part de la Congregació dels Bisbes, que prepara els nomenaments episcopals a tot el món. Ara, aquesta nova designació ho corrobora. Omella farà 77 anys el proper abril i es troba ja en el període final del seu mandat tant a l'arquebisbat de Barcelona com davant de la Conferència Episcopal Espanyola. Té dret a votar en un conclave fins als 80 anys.
[noticia]250991[/noticia]
La rsta de membres del Consell de Cardenals és també indicatiu: Pietro Parolin, el secretari d'Estat i virtual primer ministre del Vaticà; Fernando Vérgez, un conservador que és cap de la Ciutat del Vaticà i membre de Legionaris de Crist; Fridolin Ambongo Besungu, arquebisbe de Kinshasa, al Zaire; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; Séan Patrick O'Malley, un religió que és arquebisbe de Boston; Gérald Lacroix, arquebisbe del Quebec; Jean-Claude Hollerich, de Luxemburg; Sérgio da Rocha, de Salvador da Bahia, al Brasil, i el bisbe Marco Mellino, com a secretari.
Són noms amb molt pes específic. O'Malley va destacar en la gestió dels escàndols sexuals que van afectar la seva arxidiòcesi de Boston i la seva actuació va ser elogiada per l'opinió pública. I cal seguir el cardenal Hollerick, un prelat que s'ha situat en una posició que agrada Francesc, la d'un "progressista moderat". Hollerick s'ha mostrat obert al sacerdoci d'homes casats i dones, però ha advertit que "les reformes s'han de fer consolidades", advertint de la necessitat de preservar com sigui la unitat de l'Església.
La reforma de la cúria és una de les prioritats de Francesc i la composició del consell restringit de cardenals sempre ha estat un senyal de quins són els dignataris que tenen més ascendència sobre el Papa. Omella sempre ha estat considerat proper a Francesc, des que va entrar a formar part de la Congregació dels Bisbes, que prepara els nomenaments episcopals a tot el món. Ara, aquesta nova designació ho corrobora. Omella farà 77 anys el proper abril i es troba ja en el període final del seu mandat tant a l'arquebisbat de Barcelona com davant de la Conferència Episcopal Espanyola. Té dret a votar en un conclave fins als 80 anys.
[noticia]250991[/noticia]
La rsta de membres del Consell de Cardenals és també indicatiu: Pietro Parolin, el secretari d'Estat i virtual primer ministre del Vaticà; Fernando Vérgez, un conservador que és cap de la Ciutat del Vaticà i membre de Legionaris de Crist; Fridolin Ambongo Besungu, arquebisbe de Kinshasa, al Zaire; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; Séan Patrick O'Malley, un religió que és arquebisbe de Boston; Gérald Lacroix, arquebisbe del Quebec; Jean-Claude Hollerich, de Luxemburg; Sérgio da Rocha, de Salvador da Bahia, al Brasil, i el bisbe Marco Mellino, com a secretari.
Són noms amb molt pes específic. O'Malley va destacar en la gestió dels escàndols sexuals que van afectar la seva arxidiòcesi de Boston i la seva actuació va ser elogiada per l'opinió pública. I cal seguir el cardenal Hollerick, un prelat que s'ha situat en una posició que agrada Francesc, la d'un "progressista moderat". Hollerick s'ha mostrat obert al sacerdoci d'homes casats i dones, però ha advertit que "les reformes s'han de fer consolidades", advertint de la necessitat de preservar com sigui la unitat de l'Església.
Et pot interessar
-
Societat
Aquestes són totes les empreses que s'han passat al català en l'últim any
-
Societat
Catalunya subvencionarà la rehabilitació d'habitatges en municipis rurals
-
Societat
El tall del túnel de Rubí farà que les mercaderies tardin set hores de Portbou a Barcelona
-
Societat
La segona denunciant d'Errejón no es ratifica al jutjat i aboca el cas a l'arxivament
-
Societat
Una quota del 40% de català al Piromusical de la Mercè: nova proposta a Barcelona
-
Societat El 95% dels mestres rebutgen en una consulta l'acord de CCOO i UGT amb Educació
