El Banc d’Espanya li ha demanat al Govern de Zapatero quin és el seu Pla B en cas que les coses no acabin de funcionar econòmicament, tot i les reformes en l’àmbit financer, laboral i la retallada pressupostària per reduir el dèficit.

Tant de temps demanant-nos quin era el Pla B per l’endemà de la sentència del Constitucional, tant de temps dient que no hi ha Pla B (només Ridao el va explicar en forma de llibre), i ara el Pla B que acabarà passant factura és el que reclama MAFO, el Governador del Banc d’Espanya.

Després que la vicepresidenta Salgado hagi presentat uns pressupostos on 18 de cada cent euros serviran per pagar els interessos del deute que és en mans estrangeres, i on costa tant trobar la partida d’inversió en infrastructures que marca l’Estatut, l’acudit de Miguel Angel Fernandez Ordoñez és anunciar que es malfia de la capacitat d’administrar de les autonomies.
Encara ha trigat prou dies. És a dir que no té cap dubte que el Govern central té mentalitat i eines per contenir el dèficit, que ja els ha passat la febrada de la despesa a tort i a dret, però ai las! Les autonomies poden posar en risc aquest esforç de consolidació fiscal. I és que ja se sap que ni autonomies, ni ajuntaments tenen senderi. S’ho gasten tot en televisions, ambaixades i llengües minoritàries, i arruïnen la projecció espanyola arreu del planeta. Està clar que si algú té Pla B , i l’abecedari, sencer és l’Estat espanyol. Cavalquem enrere.

Si es tracta de posar-se d’acord PSOE i PP per desencallar el Constitucional, per abonar la via unitarista, s’hi posaran, si es tracta de seguir passant la dalla per l’Estatut com fa la Defensora del Pueblo, ho farà; si es tracta de tapar-se les vergonyes amb una sentència per tortures ho faran.
 
Ha passat prou desapercebut, però aquests dies el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ha condemnat l’Estat espanyol, a indemnitzar amb 23.000 euros, el pres d’ETA Mikel San Argimiro, per no voler investigar les denuncies de tortures que li va practicar presumptament la Guàrdia Civil l’any 2002, quan era detingut a instàncies de l’Audiència Nacional a Madrid. Les proves mèdiques certifiquen una costella trencada i contusions, a més de la denuncia de vexacions sexuals, i intent d’ofec amb una bossa de plàstic. I després d’aquesta les que poden anar venint. No és d’estranyar que l’ambaixador de Veneçuela tingui dubtes, si li ha arribat la informació.

El Pla B? Pagar i callar, i si la culpa és d’algú, que sigui de les autonomies, que són les que escanyen de debò.