[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Madrid polític està esvalotat. Diumenge, la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va presentar credencials de candidata a la presidència. Va afirmar que havia arribat el moment que una dona pogués ocupar el despatx principal del Palau de la Moncloa. Ho va fer en un gran acte on la van acompanyar diversos líders polítics i socials, com ara Ada Colau, o figures mediàtiques com el televisiu Jorge Javier Vázquez. L'acte va tenir molt de màrqueting polític i en alguns moments va transmetre una sensació il·lusionant, de que era possible aixecar una oferta política sòlida i potent a l'esquerra del PSOE per condicionar-lo més a l'hora de fer polítiques més progressistes. Però hi havia una pega, i no menor: Podem encara no dona suport a Sumar, el projecte personalista entorn la vicepresidenta del govern espanyol, que ahir ja treia ferro a la possibilitat de no entendre's. La dreta ja es frega les mans des de la convicció que la desunió castiga les seves opcions electorals i complica la reedició del govern de coalició.

Quan Pablo Iglesias, l'impulsor de Podem i figura clau de la política espanyola en els darrers anys, va deixar el govern espanyol per lliurar, sense èxit, la batalla de Madrid contra Isabel Díaz Ayuso, va investir successora a la ministra de Treball. Però les relacions entre ells s'han degradat malgrat que la relació personal havia estat molt bona, ja des que l'antic líder de Podem hi va treballar en les campanyes gallegues. No hi ha química amb ell, que a través dels mitjans, les conferències i altres fòrums encara té un pes específic evident en tot el que es mou a l'esquerra del PSOE.

El té tot i que, massa sovint, actuï condicionat pel ressentiment pels atacs polítics i mediàtics que va rebre i per la seva vanitat, cosa que li ha fet perdre complicitats i amistats. I la candidata de Sumar fa temps que tampoc té bones relacions amb l'actual direcció de Podem, que comanda la ministra Ione Belarra. Díaz tampoc s'ha esgargamellat per fer costat a Irene Montero, de Podem, que ha estat al punt de mira de la dreta política i mediàtica (i també d'alguns sectors del PSOE) per les seves polítiques feministes o els problemes amb l'aplicació de la llei del només sí és sí.

L'acord entre la plataforma de Díaz i Podem fa mesos que s'intenta, però els personalismes, la negativa de la vicepresidenta i d'alguns dels seus suports a encaixar Podem i el seu aparell, i a acceptar unes "primàries ciutadanes" —i, per tant, obertes— ha complicat de forma extraordinària les coses. A això afegiu-hi que alguna de les formacions amb les quals compta Díaz, com ara Compromís, Més Madrid o Més País, no només competeixen amb Podem, amb qui abans anaven a la una, sinó que al País Valencià o a la capital espanyola l'han superada àmpliament. És inviable que, en aquest context, hi hagi algun acord abans del 28-M. Veurem què passa després de les municipals i autonòmiques.

La unitat sempre és difícil. S'ha de construir amb generositat i també a partir de projectes concrets i tangibles més que no pas grans principis eteris. I falta tant una cosa com l'altra. Podem no assumeix que, tal vegada de forma injusta, el seu moment ja ha passat, com també va passar el d'IU o el d'ICV, i els seus lideratges estan amortitzats. Els dirigents estan encara pendents de garantir-se un pes orgànic que, segurament, les urnes els discutiran el 28 de maig.

I el discurs de Díaz té una bona posada en escena, però és lluny de la profunditat, oportunitat i valentia que, per impugnar l'statu quo (ell en deia la "casta" i el "règim del 78"), va tenir el d'Iglesias i que el 2016 va deixar Podem, ara esfilagarsat, a les portes de fer el sorpasso al PSOE. La vicepresidenta va ser poc ambiciosa a l'hora de derogar la reforma laboral de Rajoy —la va suavitzar per no enutjar la patronal i va perdre el suport d'ERC i EH Bildu i només els vots de Cs i l'errada d'un diputat del PP la van salvar d'un fracàs que l'hauria liquidat— i s'ha posat de perfil en assumptes com el conflicte català o la derogació de la llei mordassa.

Una actitud que ha refredat les seves relacions amb les esquerres nacionals, que més enllà d'algunes paraules en gallec als vídeos o de les crides al "reconeixement" encara no tenen massa clar en què es concreta el compromís de Díaz amb la plurinacionalitat. Res a veure, com deia, amb el que va fer Iglesias, més proactiu per canviar marcs mentals a Espanya encara que això el penalitzés, com ara quan demanava un referèndum a Catalunya. Per enfortir el seu espai i acabar de treure suc de la seva bona imatge, la vicepresidenta ha d'oferir alguna cosa més que un perfil femení, modern i d'aliada lleial de Sánchez. 

La manca d'unitat orgànica és un mal senyal i estar tot el dia parlant d'ells mateixos amb molt poca humilitat és segur que no ajudarà de cara al 28 de maig. En quedaran resguardades ofertes com la d'Ada Colau perquè, a Catalunya, els comuns i Podem van a la una i tenen una bona cohesió que els fa més reconeixibles i fiables. El PSOE va esbatussar-se de valent poc abans que Sánchez arribés a la Moncloa i ara és una bassa d'oli, i la seu del PP semblava, fa poc més d'un any, un escorxador i ara Alberto Núñez Feijóo és favorit en algunes enquestes. L'esquerra, Podem i Díaz tenen temps fins a les generals de final d'any. Però el que no tenen, i faran bé de no oblidar-ho, són les complicitats i el context favorable que, tant als mitjans com entre els poders fàctics espanyols, sempre ha pogut exhibir el revifat bipartidisme. Hi ha errors i actituds que l'esquerra no es pot permetre si no vol perdre allò que tant li ha costat conquerir. 
 

---

Avui no et perdis

» Iglesias adverteix Yolanda Díaz que si Sumar va sola a les eleccions «serà una tragèdia electoral»; per Víctor Rodrigo.

» La veu de Nació: «Guerra religiosa a l'esquerra espanyola»; per Pep Martí.

» Acabar amb les ocupacions i fomentar el turisme sostenible: les bases del programa del PSC; per Carme Rocamora.

» Un nou xoc entre el Govern i l'executiu espanyol deixa la B‑40 en l'aire tot i el pacte dels pressupostos; per Maria Rabella.

» Opinió: «Cotxes: temps de ciència, no de mites»; per Jordi Mir.

» L'escó de Laura Borràs, la batalla pendent al Parlament abans de les municipals; per Bernat Surroca.

» El PSC impulsa una reforma del reglament del Parlament amb «l'objectiu únic» d'apartar Borràs; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Va per tu, «influencer»»; per Jordi Borràs.

» Opinió: «Kings League, un canvi de paradigma»; per Marina Geli.

» Retrat de les cooperatives a Catalunya: dues bones senyals i un repte pendent; per David Cobo.
 

---

 El passadís

Dissabte a la tarda es va viure una de les jornades més importants del panorama dels eSports a tot l'Estat. La final de la Superlliga, el campionat estatal del videojoc League of Legends, organitzat per la Lliga de Videojocs Professional (LVP), que és propietat de Mediapro. Es va fer a Saragossa, amb més de 2.000 persones. Us ho vam explicar en aquesta crònica. Atesa la importància de l'esdeveniment, estava prevista una ronda de declaracions als mitjans per part de les autoritats, en les que s'incloïa un representant de l'ajuntament de la capital aragonesa, que governa el PP amb Ciutadans. Estava prevista la presència, però un altre protagonista ho va frustrar: Alberto Núñez Feijoo va aterrar a Saragossa per participar en l'acte del partit i entregar els carnets als nous afiliats i va copar l'assistència de dirigents del PP. Des de l'LVP van arribar a plantejar-se convidar Feijóo a veure l'esdeveniment. El moment hauria estat estel·lar: tota la plana major dels millors streamers, influencers i gamers... Potser a la que ve.

Vist i llegit

Tres dies després de la trobada entre Pedro Sánchez i el president xinès, Xi Jinping, els analistes intenten recompondre com va anar el primer encontre del dirigent xinès amb un governant de la UE des de l'inici del seu tercer mandat com a president de la superpotència. Andrés Gil, cap d'internacional d'eldiario.es, ha posat el focus en l'entrevista celebrada a Pequín en l'article "Només la Xina pot convèncer Putin, i Sánchez i la UE ho saben". Gil assegura que només Pequín té la capacitat d'exercir un paper de mediador en aquest conflicte i de moment, ja s'ha aconseguit que no doni més suport a Moscou. El periodista dona detalls de la trobada, explicant que algú de la delegació espanyola es va aferrar fort a la taula quan Sánchez es va referir als drets humans. El president espanyol i el seu equip van tornar satisfets del viatge, perquè les tesis espanyoles van ser escoltades amb respecte. La voluntat xinesa d'exercir un paper més rellevant en l'escena internacional i la necessitat de la UE de mantenir un pont comercial amb Pequín podrien trobar un espai compartit que ajudés a superar la guerra.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona. La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori va provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila. Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol. Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus. Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.

 L'aniversari

El 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009. Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després, va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que es van escollir el 3 d'abril de 1979. Va estar-se a la casa de la vila entre aquell any i el 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària. Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar. També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va continuar vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida. És una icona de l'esquerra de Sabadell. Aquest vídeo del Diari de Sabadell va recollir els testimonis del seu entorn més proper quan es van complir els deu anys de la seva mort.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l