La CIA va redactar el primer informe dedicat a Catalunya durant la postguerra. El text, parcialment censurat encara perquè no se'n conegui el redactor, va ser escrit el 1947 i desclassificat el 1999. L'escrit, titulat "Catalan Political Organizations", va dur el segell de "Confidencial" durant molt de temps i mostra una Catalunya política dividida a l'interior de l'estat espanyol i a l'exili en els primers anys de la dictadura franquista, segons ha desvetllat La Razón.
Els serveis d'intel·ligència nord-americans apunten a una desconfiança cap al Govern a l'exili, el qual ha de conviure amb el naixement d'organismes de resistència que busquen un camí propi. Els Estats Units esbossen un mapa de tensions, aliances fràgils i contradiccions. En primer lloc, s'hi constata un malestar generalitzat entre els catalans exiliats cap a la Generalitat, acusada d'inactivitat, de falta d'orientació i de prestar un suport insuficient als moviments antifranquistes a l'interior del país.
El nucli del document centra l'atenció en els dos grans organismes de resistència interior: l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) i el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, que és el més rellevant. El Consell Nacional agrupa la majoria d'organitzacions catalanes de caire nacionalista, com ara Esquerra Republicana, el Front Nacional o el Moviment Socialista de Catalunya, i està disposat a pactar per lluitar contra Franco, si es garanteix l'autonomia per a Catalunya. A més, davant de la intransigència republicana de la Generalitat a l'exili, el Consell creu en un govern de transició.
Divisió entre els partits polítics
En vista del panorama, Esquerra Republicana de Catalunya va intentar reconstruir la unitat entre el que passava a l'interior del país i fora, tot i que pervivien les friccions amb Josep Tarradellas. El partit també va actuar com a mediador entre les diferents forces a França i va enviar a Catalunya uns 450.000 francs en tres mesos. Tot i això, la seva publicació La Humanitat, va generar dèficit.
Per la seva banda, els dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) no van ocultar el seu caràcter comunista i aspiraven a coordinar-se amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Ben finançats, feien proselitisme a França, però les activitats de l'organització a Catalunya van ser limitades. De fet, no formaven part de cap dels dos organismes de resistència perquè rebutjaven compartir espai amb el Moviment Socialista o el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
Amb relació al Moviment Socialista de Catalunya, la CIA assenyala que es movia entorn del nacionalisme català i que va mantenir relacions excel·lents amb el Partit Socialista Francès i el partit Laborista britànic. El Moviment Socialista va estar representat en la Generalitat per Manuel Serra Moret. Finalment, el Front Nacional va ser el moviment que millor connexió mantenia amb l'interior de Catalunya i el més influent dins del Consell, al qual mirava de prestigiar alhora que donava suport a la resistència.
