El procés participatiu d'elecció del síndic de greuges de Terrassa, en entredit

Maria Isabel Cazorla és la candidata amb més suports gràcies al vot telemàtic, seguida d'Anna Muñoz | Joan Tamayo, que ha denunciat un "frau" en el procés, ha estat tercer amb un 72% dels vots presencials

Publicat el 13 de desembre de 2016 a les 09:58
La polèmica està servida després que s'hagin fet públics els resultats globals del procés participatiu d'elecció del síndic municipal de greuges de Terrassa. Maria Isabel Cazorla ha estat la candidata que ha recollit més suports, seguida d'Anna Muñoz. Ambdues han superat el miler de vots, la gran majoria a través d'Internet. Joan Tamayo, que ha retirat la seva candidatura abans de produir-se el recompte oficial pel presumpte frau que esquitxa el procés, ha estat el més votat amb diferència en el procés participatiu presencial i ha estat tercer en el còmput global.

L'acte de recompte dels vots presencials ha tingut lloc aquest dilluns a la tarda a la Sala de Presidència de l'Ajuntament de Terrassa, sota la supervisió del tinent d'alcalde Alfredo Vega, regidors de diversos grups municipals i una trentena de persones. Hi han assistit els candidats Maria Isabel Cazorla, Anna Muñoz, Jordi Estapé i Xavier Gállego, que han observat com el 72% dels 139 vots presencials vàlids anaven a parar a Joan Tamayo.

L'advocada Maria Isabel Cazorla és la candidata que ha acreditat més suport dels ciutadans, amb un total de 1.169 vots, dels quals 1.151 a través del web municipal i 18 a través de l'urna instal·lada fins divendres passat a les oficines de la plaça Didó. En segon lloc, la periodista Anna Muñoz ha rebut 1.035 vots, dels quals 1.025 per via telemàtica i 10 presencials. L'advocat i activista social Joan Tamayo, el tercer en discòrdia, ha rebut un total de 829 suports, amb 729 vots per Internet i 100 a la urna.

Els resultats de la resta de candidats han estat testimonials: 73 vots per Guillem Izquierdo (70 telemàtics i 3 presencials), 54 per Jordi Estapé (50 telemàtics i 4 presencials), 35 per David Lobo (34 telemàtics i 1 presencial), 33 per Xavier Gállego (31 telemàtics i 2 presencials) i 29 per Míriam Bosch (28 telemàtics i 1 presencial).

Possibles casos de males pràctiques
 
El procés participatiu ha anat carregat de polèmica per presumptes casos de frau o de males pràctiques. Aquest diumenge es va tancar la recollida de vots via web, mentre que divendres passat va finalitzar la possibilitat de votar presencialment a les oficines municipals de la plaça Didó. Segons es desprèn dels resultats, hi ha hagut una lluita frec a frec entre les candidates Isabel Cazorla i Anna Muñoz en la participació telemàtica, mentre que Tamayo ha arrasat en la via presencial i ha tingut un bon resultat en la via telemàtica.

L'advocat i activista social Joan Tamayo, que aquest cap de setmana ha renunciat a la seva candidatura pel possible frau per part d'alguns candidats, ha mobilitzat un centenar de vots presencials. Aquesta xifra, molt per sobre dels vots que han rebut la resta de candidats, posa en qüestió els resultats per via telemàtica. De fet, el 2 de desembre Joan Tamayo ja va advertir a les entitats i persones que li donaven suport de "fets preocupants" i "fenòmens una mica estranys".

Segons fonts properes a Tamayo, una persona propera al PSC i a l'alcalde hauria repartit pel carrer fulls amb la foto d'Isabel Cazorla i hauria recollit signatures i DNI de persones que donaven suport a la candidata. A més, segons persones de l'entorn de Tamayo, s'haurien produït estranys augments de vots en salts molt pronunciats per a la candidata Anna Muñoz; és a dir, en breus períodes de temps els vots haurien augmentat significativament i, després d'un salt en el temps, novament. El fet que durant tot el període de recollida de suports hagin estat visibles el nombre de vots de cada candidat ha estat un dels aspectes criticats per entitats com l'Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa.

Joan Tamayo va anunciar hores abans de tancar-se el procés participatiu, i per tant abans de saber els resultats definitius, que renunciava a continuar aspirant al càrrec de síndic. L'advocat, que havia estat proposat com a candidat per un seguit d'entitats, ha denunciat públicament com s'ha desenvolupat el procés i ha criticat l'estil "caciquil" de la ciutat de Terrassa. Un altre dels vuit candidats, David Lobo, s'ha mostrat d'acord amb la posició de Tamayo i també ha decidit retirar la seva candidatura abans d'arribar-se a la fi del procés participatiu.

El procés participatiu vulnera la llei, segons l'OCM Terrassa

Segons l'Observatori Ciutadà Municipal (OCM) de Terrassa, el procés participatiu de l'elecció del síndic "incompleix greument la legalitat, concretament la Llei de Consultes no referendaries i processos participatius aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014". Això, diu Tamayo, es veu agreujat per les presumptes pràctiques "fraudulentes" que vulnerarien el dret al vot secret, reconegut per la Constitució Espanyola i pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

L'OCM Terrassa demana la nul·litat del procés de votació per via electrònica i posa en qüestió, fins i tot, el procés de vot presencial. Per aquest motiu, demana també que s'aturi el procés de nomenament del nou síndic i es posi en marxa una auditoria sobre el procediment de votació electrònica, per detectar quin ha estat el nivell d'usurpació de la personalitat en el vot emès.

En l'acte de recompte no hi ha hagut cap referència als presumptes fraus al procés, ni per part del tinent d'alcalde que ha presidit l'acte ni per part dels quatre candidats presents. Dijous, la Comissió de Transparència de l'Ajuntament de Terrassa es reunirà per analitzar les possibles irregularitats que hi hagi pogut haver en el procés. Carles Caballero, regidor d'ERC-MES i president d'aquesta comissió, n'ha convocat una sessió extraordinària amb l'objectiu que s'investiguin les IP d'origen dels vots telemàtics.

Cal recordar que el procés participatiu no és vinculant, segons el reglament del Síndic Municipal de Greuges de Terrassa. Serà l'alcalde qui acabi proposant el candidat a ocupar el càrrec tenint en compte els resultats del procés participatiu, però no està obligat a proposar la persona més votada. Un cop l'alcalde faci la tria i la comuniqui a la junta de portaveus, serà el ple municipal qui haurà d'aprovar el nomenament. És d'esperar que la decisió de l'alcalde, en qualsevol sentit, es produeixi un cop s'hagi celebrat la reunió de la Comissió de Transparència dijous i se n'hagi tret l'aigua clara.