Fa gairebé un any i mig que es va instal·lar un radar a l'A-2 que obliga a reduir la velocitat als conductors fins als 80 quilòmetres per hora en un tram de set quilòmetres. L'objectiu era millorar la seguretat viària i reduir la sinistralitat en aquest punt de l'autovia. Des del setembre de 2024 –quan es va instal·lar– fins al desembre de 2025, s'han obert gairebé 12.000 expedients per excés de velocitat, 5.400 dels quals han comportat una detracció de punts, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) consultades i publicades per La Veu de l’Anoia.
Es tracta del radar que hi ha col·locat al Bruc en sentit Barcelona, entre el quilòmetre 563,2 i el 570,1, i que controla el túnel i els trams posteriors fins a Collbató. En els primers setze mesos que fa que està en funcionament, aquest radar ha detectat 11.994 vehicles circulant a una velocitat més alta de l'estipulada.
De fet, la meitat d'aquestes multes (6.126) es van posar en els primers quatre mesos que el radar va estar actiu. És a dir, que des del setembre de 2024 fins al desembre del mateix any es van posar unes 51 multes de mitjana cada dia. D'aquestes, 1.616 van comportar la retirada de punts. Quant a aquest últim any, s'han registrat 5.868 multes, 3.818 amb pèrdua de punts. Així, durant aquest 2025, s'ha multat 16 persones de mitjana al dia.
D'altra banda, pel que fa als pics més alts de velocitat, el 2024 la màxima registrada va assolir els 144 quilòmetres per hora i, el 2025, els 143 quilòmetres per hora.
Com funcionen els radars de tram?
Aquest sistema de control de la velocitat mitjana funciona a través d’un equipament de reconeixement de matrícules situat a l’inici i al final del tram controlat, el qual mesura el temps de recorregut i en calcula la velocitat mitjana per determinar si s’ha superat el límit màxim de velocitat permès. Aquests cinemòmetres tenen l’objectiu de prolongar l'efecte de la reducció de velocitat durant diversos quilòmetres per fer un espai viari segur.
Segons el SCT aquests sistemes són una eina eficaç per reduir la sinistralitat i millorar la seguretat viària perquè eviten frenades sobtades, cobreixen de forma efectiva un tram sencer d’una via, s’obtenen velocitats més igualades i uniformes al llarg de tot el tram, esdevenen elements dissuasius de gran efectivitat sobre el comportament dels conductors, i complementen els sistemes de control convencionals, com els radars microones, de làser i els piezoelèctrics.
Es quedarà per sempre?
La instal·lació del radar del Bruc, el setembre de 2024, va coincidir amb l'execució d'unes obres de reparació d'un viaducte a l'A-2. El SCT va prendre la decisió d'instal·lar el radar de tram conjuntament amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. L'objectiu era incrementar la seguretat en aquest punt, reduir la velocitat excessiva i combatre la sinistralitat viària.
El passat mes de novembre, Junts va exigir al Govern la retirada o modificació d'aquest radar, ja que, segons va denunciar la diputada Montse Ortiz, "genera situacions de risc, especialment en un entorn amb elevada presència de vehicles pesants, una estació de servei d’alta afluència i pendents pronunciats". Tot i que Ortiz assegurava que el control de la velocitat dins el túnel és "absolutament justificat", també defensava que "l’allargament més enllà d’aquest punt no respon a criteris de seguretat viària".
De moment, es desconeix si el tram es quedarà instal·lat de manera indefinida o si es preveu treure'l en un futur.
