Només el recorden alguns veïns en els barris que travessava i els estudiosos, però sense ell no s'entendria la Barcelona d'avui. El Rec Comtal era una canalització artificial d'origen medieval de més de 12 kilòmetres de longitud, però només en queden vestigis, excepte el tram entre els barris de Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada), on encara discorre a l'aire lliure. La seva història mil·lenària sencera es recull per primer cop en el llibre El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions), d'Enric H. March, on s'adjunten 150 fotografies i mapes que serveixen per adonar-se'n de la transcendència d'aquesta infraestructura.

March (Barcelona, 1959) és llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, i es dedica a l'ensenyament, però també fa recerca sobre la història de Barcelona. És veí del Clot, on encara es recorda el rec, i l'embrió del llibre és un blog sobre aquesta infraestructura que va començar fa un grapat d'anys. Ha insistit a NacióDigital en el fet que, més enllà d'entre alguns veïns i estudiosos, "per la resta de barcelonins el rec és una cosa absolutament oblidada", encara que Barcelona "es va convertir en un gran capital gràcies a la seva contribució", ha ressaltat.
 
Va començar a ser un motor econòmic important quan va assumir la funció de proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners de propietat comtal, els quals proporcionaven altes rendes a la corona. Més endavant va ser clau en la industrialització. El seu origen però es remunta a fa un miler d'anys, i se situa entre els regnats del comte Mir (954-956), que podria ser-ne l'impulsor, i de Ramon Berenguer (1035-1076). Travessava el Pla de Barcelona des del riu Besòs fins a les proximitats de la Barcelona del final del domini visigòtic o principis del període comtal, quan encara era tancada dins del primer recinte de muralles.
 
La seva aigua es va fer servir primer per als molins fariners i després per regar els horts, subministrar-la als oficis del tèxtil i de la pell a la Rivera, i ja el segle XVIII per a les fàbriques d'indianes i proveir aigua potable. Amb els anys el rec es va integrar dins el teixit urbà, fins que les dècades de 1950 i 1960 l'augment de la població emigrant va provocar el creixement urbanístic i la desaparició dels darrers trams a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, que subsistien, insalubres.

Seguia el recorregut del "graó barceloní"

Més enllà de la seva història, al llibre es poden redescobrir curiositats sobre Barcelona, com la que segur que tothom ha notat alguna vegada desplaçant-se per la ciutat però potser no se n'és conscient. El Pla de Barcelona està dividit en dos per l'anomenat "graó barceloní". Tot i ser una obra humana, el rec no va poder obviar aquest accident geogràfic i circulava per la part alta del graó, un escarpament d'origen plistocènic que en època antiga marcava la línia litoral i formava una mena de penya-segat. En alguns carrers encara avui es nota que hi ha un canvi de nivell.
 
El Rec Comtal perviu en un tram de poc més d'un kilòmetre de recorregut a l'aire lliure entre Can Sant Joan i Vallbona, on serveix per regar els horts. A vegades alguns veïns també s'hi banyen. A la resta de la ciutat només queden vestigis arqueològics, però l'Ajuntament ha previst diverses actuacions perquè siguin visitables i que hi torni a circular l'aigua. March ho exemplifica amb la plaça de les Glòries, on hi ha 400 metres de l'antiga canalització a prop d'on hi havia els Encants Vells. Formarà part del futur parc de la plaça, ara empantanegada amb les obres del túnel.

A l'àmbit del corredor ferroviari de Sant Andreu, també queden restes entre els carrers Fernando Pessoa i de l'Andana de l'Estació. Aquí es preveu que s'integrin en un parc que portarà el nom del rec. Es dóna el cas que és l'únic lloc on els vestigis estan protegits com a Bé d'Interès Local, i March vaticina que serà un lloc "espectacular", perquè hi coincideixen altres vestigis, com els del molí de Sant Andreu, l'aqüeducte romà i un pont medieval. Ell no en té prou, i creu que es podria recuperar un tram molt més llarg des de Montcada fins a la zona de Navas i el Clot.