El Regne Unit defensarà militarment Suècia i Finlàndia en cas que siguin atacats, amb uns compromisos bilaterals que s'avancen a la possible adhesió a l'OTAN dels dos països nòrdics i responen a la creixent amenaça de Rússia.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha viatjat a Suècia i Finlàndia per brindar un suport "ferm i inequívoc" a tots dos països, amb un parell d'acords que, a la pràctica, obligaran el Regne Unit a intervenir en cas que pateixin algun tipus d'amenaça militar. Johnson ha subratllat la necessitat d'ajudar Estocolm mentre es troba en una "zona grisa", tal com ha descrit el període que anirà des que el país previsiblement sol·liciti unir-se a l'OTAN fins que sigui acceptat. Encara han de formalitzar la petició d'adhesió, en qualsevol cas.

"En cas de desastre o d'atac contra Suècia, el Regne Unit ajudarà amb tot allò que sol·liciti", ha promès el primer ministre britànic, en una conferència de premsa al costat de la seva homòloga sueca, Magdalena Andersson. Johnson ha subratllat que aquest compromís és recíproc i, per tant, Suècia també estaria obligada a ajudar el Regne Unit, informa la BBC.

Andersson ha reconegut que les "tensions" han augmentat per l'"agressió" russa sobre Ucraïna i, de fet, ha recordat que Rússia ha amenaçat amb "respondre" si Suècia finalment sol·licita integrar-se a l'ONU, organització que Moscou percep com una amenaça.

[h3]L'adhesió de Finlàndia a l'OTAN no està dirigida "contra ningú"[/h3]
Per altra banda, el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, ha recalcat aquest dimecres diverses vegades a Hèlsinki, al costat de Boris Johnson, que la possible adhesió de Finlàndia a l'OTAN no està dirigida "contra ningú", fent al·lusió a Moscou, en el marc de la invasió russa a Ucraïna.

"Si volem maximitzar la nostra seguretat, significa maximitzar la defensa del nostre país", ha explicat Niinistö durant una roda de premsa, afegint que "ningú pot ofendre's si algú (un país) vol defensar-se".

Així, el president finlandès ha destacat en roda de premsa que Rússia ha decidit intentar treure-li el poder de decisió a Finlàndia en la seva pròpia defensa exigint que l'Aliança Atlàntica no s'expandeixi més cap a l'est. "Si decidim unir-nos (a l'OTAN), una possible resposta podria ser que vostè va causar això. Mira't en el mirall (Putin)", ha dit Niinistö davant aquesta possibilitat, que podria trencar el seu històric estatus de neutralitat.

Tant Finlàndia com Suècia han contemplat la possibilitat d'abandonar aquest estatus a llarg termini i ingressar en l'Aliança Atlàntica en el context de la invasió russa d'Ucraïna. De fet, s'espera que Niinistö es pronunciï al llarg de la jornada d'aquest dijous sobre la seva possible adhesió.

[h3]Suport popular a l'adhesió a l'OTAN[/h3]
Els últims sondejos apunten al fet que el 68% dels finlandesos defensen unir-se a l'OTAN, més del doble que abans de la invasió d'Ucraïna, i que només el 12% s'hi oposa. A Suècia és més ajustada, però també hi ha suport majoritari a unir-se a l'OTAN.

Si l'adhesió de Suècia i Finlàndia fructifica, els 30 països membres de l'OTAN hauran de ratificar l'adhesió d'ambdues nacions europees, la qual cosa pot durar un altre període llarg d'entre quatre mesos i un any, si bé s'estima que es resoldria en un termini més curt de temps.

L'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN podria culminar-se abans de finals d'any o principis de 2023, després d'un procés de negociacions de només uns dies donada la proximitat dels dos països escandinaus amb l'Aliança Atlàntica, va assegurar un portaveu de l'OTAN consultat per Europa Press.

[plantillaucraina]