Catalunya avança en el dret d'accés a la informació pública, però encara li queda un llarg camí per recórrer. El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha "una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública. No obstant això, durant el 2016 les administracions han rebut 9.127 peticions, gairebé el triple que l'any anterior, cosa que situa Catalunya en una ràdio de 121,96 sol·licituds per cada 100.000 habitants més grans de 16 anys, similar a països on el dret està reconegut des de fa més anys.

Ribó ha comparegut en roda de premsa després de lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el segon Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb el qual avalua el compliment de la llei 19/2014 sobre aquests aspectes. A parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.

"Encara molts ciutadans de Catalunya desconeixen que existeix el dret d'accés, el que significa i com aplicar-lo", ha ressaltat Ribó, que demana a les administracions una campanya informativa conjunta per difondre'l. En la seva opinió, és "un dret democràtic essencial que s'hauria d'atendre de forma prioritària", però la mateixa Sindicatura ha comprovat que no sempre és així. Un total de 251 ajuntaments (més d'una quarta part) i tres consells comarcals no han respost el qüestionari del síndic per elaborar l'informe. La majoria són petits, però també hi ha algun gran com Sabadell, Ripollet i Figueres, i els consells comarcals són l'Alt Camp, la Cerdanya i la Ribera d'Ebre.

Municipis reincidents que no responen

A més, 53 consistoris no han respost una sol·licitud d'informació del síndic feta d'incògnit, i representen més d'un terç de les 175 que ha realitzat. A més, de les 53, en gairebé la meitat de casos (23) els municipis han estat reincidents, i no han facilitat les dades demandades ni en el 2015 ni l'any passat. Aquí figuren també alguns ajuntaments grans, com Cornellà de Llobregat, Manresa i Sant Cugat del Vallès. Es dona la circumstància que Figueres també apareix en aquest llistat com a reincident. Entre els que no han respost només per elaborar el present informe hi ha Cerdanyola del Vallès, Lloret de Mar i Sant Vicenç dels Horts.
 
En l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans "tendeixen a mantenir i millorar els resultats" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada. Ressalta que és en els ajuntaments petits on la millora ha estat "més significativa". En canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha "un bon compliment de la llei", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.

Les inscripcions en el Registre de grups d'interès també s'han disparat, i han passat de gairebé 100 del primer informe realitzat el juliol de l'any passat a prop de 2.000 d'aquest maig. Hi ha tingut un paper primordial l'obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantenen amb aquests grups. Tot i així, encara es falla a l'hora de concretar el motiu d'aquestes trobades. També s'han detectat avenços en l'elaboració de codis de conducta, però molt més limitats pel que fa a cartes de serveis adaptades a la llei. Malgrat que no li correspon a Ribó analitzar-ho, el Parlament continua desplegant la regulació.
 

Informe sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern by naciodigital on Scribd