El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència de 17 anys de presó que l'Audiència de Barcelona va imposar a Ricard Pinilla i Oriol Plana, els dos joves que –juntament a un menor- van cremar viva una indigent en un caixer de Barcelona la matinada del 16 de desembre del 2005. Tots dos havien al·legat davant el Suprem que s'havien produït errors en la aplicació de proves perquè la seva intenció no era causar la mort de Maria del Rosario E.P., i que va ser el menor, i no ells, qui va vessar el líquid. També que no sabien que fos inflamable. Els magistrats rebutgen tots aquests arguments i, a més de confirmar la sentència, els condemnen a pagar el cost processal del recurs.
Moment que els condemnats cometien l'atroç crim de Rosario
Els fets van passar el 16 de desembre del 2005 i van quedar enregistrats a la c amera de seguretat del caixer de La Caixa al carrer Guillem Tell de Barcelona. Els dos condemnats van entrar en diverses ocasions per tirar objectes a la víctima i hi van tornar amb el menor Juan José Mora –condemnat a vuit anys d'internament per un tribunal de menors-, que portava un bidó de 25 litres de dissolvent amb què va ruixar la indigent. Posteriorment, Ricard Pinilla va tirar un cigarret encès a la víctima i es va produir una deflagració que li va provocar la mort, dos dies després, a causa de les cremades.
L'audiència de Barcelon els va condemnar a 16 anys de presó per assassinat i un més per danys dolosos, i els va imposar també l'obligació de pagar una indemnització de 27.719 euros a La Caixa i de 46.000 euros a fa filla de la víctima.
En els seus recursos davant el Tribunal Suprem, les defenses argumenten que la intenció dels joves no era causar la mort de la indigent, sinó 'espantar-la' en la línia del que va declarar el menor en el judici, i destaquen que el bidó que contenia el líquid inflamable estava brut i en un lloc fosc, motiu pel què no en podien conèixer el contingut. També afirmen que no van participar en l'acció quan el menor va vessar el líquid, i que no han tingut dret a un judici just.
A més, afirmen que el bidó que contenia el líquid inflamable no estava degudament emmagatzemat; que el caixer estava construït amb materials inflamables, fet que va provocar el foc posterior a la deflagració; i que la víctima no va ser directament ruixada, sinó que va quedar impregnada de partícules de toluè com a resultat de la combustió.
Els magistrats del Suprem rebutgen els recursos tot recordant que el relat dels fets no permet desvincular cap dels dos joves de l'acció perquè tots dos havien participat en la primera fase, quan li tiraven objectes a la víctima, i posteriorment 'es van valdre del menor' per aconseguir que la indigent els obrís la porta. A més, destaquen que esperaven a fora quan el menor va ruixar la indigent i que va ser Ricard qui va tirar la burilla de cigarret que va provocar la deflagració.
Segons el Suprem, els fets no es poden considerar un delicte per imprudència, com argumenta la defensa perquè tots tres coneixien que el líquid era inflamable i els efectes que podia tenir tirar una burilla encesa. A més, els magistrats entenen que 'si el resultat de la deflagració hagués sorprès els acusats, la seva reacció no hagués estat la d'assistir amb aire festiu a l'extensió del foc, com es pot apreciar a la cinta'.
Pel que fa al líquid, el TS diu que és 'obvi' que no estava degudament emmagatzemat i que el caixer estava construït amb materials inflamables, 'cosa que no ha discutit ningú', però que aquest fet no té res a veure amb el delicte que es jutja. A més, recorden que està provat que part del líquid va anar a parar directament sobre la indigent.
Video del judici
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nvS8uWbh9UI[/youtube]