El Tribunal Suprem (TS) ha dictat sentència. En un text fet públic aquest mateix dijous, l'alt tribunal ha resolt que no n'hi ha prou amb un veredicte del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (ONU) per reconèixer el dret d'una víctima a rebre una indemnització per part de l'Estat.

D'aquesta manera, el TS ha acceptat el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra una sentència de l'Audiència Nacional i ha anul·lat el rescabalament per valor de 3.000 euros que la justícia va reconèixer a una dona que va dur la seva denúncia per tortures contra quatre policies en una comissaria de Còrdova fins a l'ONU.

La denúncia, que es va arxivar, posava de manifest que la dona presentava una fractura nasal causada en el moment de la seva detenció. El Tribunal Constitucional va inadmetre el seu recurs d'empara, però aquest Comitè de l'ONU va concloure que va haver-hi una vulneració d'un dret reconegut en la Convenció contra la Tortura. A més a més, el prestigiós organisme internacional va dictar que, efectivament, havia estat sotmesa a “tractes cruels, inhumans o degradants” quan la van detenir el 2013 per un robatori i que, per això, era mereixedora d'una compensació.

El Suprem, en la seva sentència, ponència de la magistrada Pilar Teso, apunta que a banda de l'informe de les Nacions Unides s'ha de fer el corresponent examen de cadascun dels requisits propis per establir la responsabilitat patrimonial de l'Estat. A banda d'això, la Sala Tercera exposa que la dona al·lega un mal real, efectiu i avaluable econòmicament, si bé afegeix que d'acord amb l'expedient administratiu i dels fets que s'infereixen de les resolucions judicials fermes no pot tenir segur que la lesió que esgrimeix sigui conseqüència del funcionament anormal dels serveis públics.

Conclouen, per tant, que no concorren els requisits legals per declarar la responsabilitat patrimonial de l'Estat, a causa de l'absència del qual exigeix que la lesió patrimonial patida sigui conseqüència directa de l'esfera d'actuació dels funcionaris de policia. No obstant això, el president de la Sala Tercera, Pablo Lucas, i el magistrat José Luis Requero han emès un vot particular en què coincideixen amb la majoria que les resolucions dels Comitès de l'ONU no tenen per elles mateixes caràcter vinculant, però consideren que en aquest cas sí que s'havia de mantenir la responsabilitat patrimonial de l'Estat.

I això perquè, segons exposen en el seu escrit, la dona no presentava cap lesió fins al moment de la seva detenció i, després de ser posada en llibertat, tenia el nas fracturat. A parer seu, al marge de la qualificació penal dels fets, i malgrat l'exclusió de la responsabilitat penal dels agents que van intervenir en la detenció, el cert és que la recurrent va patir una lesió en el període en què va estar a disposició policial i que no va ser assistida mèdicament.

"Aquestes circumstàncies, no controvertides, i l'absència d'explicació del succeït per les autoritats espanyoles, són les que porten a la resolució del Comitè. Unes i altres haurien hagut de ser ateses per la Sala i, abans, per l'Administració", sostenen. Lucas i Requero assenyalen que no poden acceptar "que una persona detinguda pateixi lesions de les quals, a més a més, no sigui atesa mèdicament mentre està privada de llibertat, qualsevol que fos la causa". Finalment, resolen que "no cal que ho digui un Comitè de l'Organització de les Nacions Unides perquè resulta sense dificultat del nostre ordenament jurídic. L'Estat no pot no ser responsable de l'ocorregut".