El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya que el govern espanyol va impugnar. Contràriament al que va passar quan l'Estat espanyol va presentar el recurs, quan els magistrats havien de suspendre els articles de forma automàtica en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució, en aquesta ocasió la decisió de mantenir la suspensió és del mateix TC. Argumenten que els articles impugnats poden provocar un "cert perjudici per a l'interès general subjacent al bon funcionament i estabilitat del sistema financer en el seu conjunt" perquè poden "posar en risc la reestructuració bancària recolzada amb diners públics i el compliment per part d'Espanya dels seus compromisos internacionals" de reducció del dèficit.

Els magistrats actuen després de rebre les al·legacions de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que havien demanat que s'aixequés la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar "greus perjudicis d'impossible resolució" per al conjunt dels ciutadans, i en canvi que la suspensió sí que podia afectar greument les famílies desallotjades.

Per contra, l'advocat de l'Estat va demanar que es mantingués la suspensió basant-se en informes elaborats pel Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya que –segons afirma- apunten que la llei podria provocar un "considerable impacte negatiu sobre la situació financera de les entitats bancàries, el crèdit hipotecari i els compromisos internacionals assumits per Espanya" per a la reducció del dèficit.

Els magistrats donen la raó a l'Estat i fan cas dels informes del Banc d'Espanya i del Ministeri d'Economia. Argumenten que les "autoritats competents europees ja han examinat mesures legislatives autonòmiques similars" a les de la llei catalana i "expressen la seva preocupació perquè aquestes mesures han generat incerteses legals i econòmiques sobre els bancs espanyols" amb "possibles efectes negatius sobre l'estabilitat del sistema financer espanyol en el seu conjunt, tan de forma directa com indirecta".

Per tant, segons el TC, "malgrat que en termes quantitatius reduïts", els preceptes impugnats "incideixen en el sistema financer en el seu conjunt, generant, en una situació com la present d'excepcional desconfiança en el sistema creditici globalment considerat, un detriment per a l'interès públic que suposa l'estabilitat d'aquest sistema". 

També consideren que aixecar la suspensió "produiria un dany per a la seguretat jurídica" pel fet que existiria "la convivència sobre una mateixa realitat material de règims jurídics dispars amb un objectiu idèntic de garantir el dret a un habitatge". Ho argumenten pel fet que l'executiu de Rajoy va aprovar un decret i una llei per "reforçar la protecció dels deutors hipotecaris" i ha desplegat altres mesures en aquesta direcció.

En canvi, i en resposta a la Generalitat i al Parlament, el TC assegura que els perjudicis per a les famílies desallotjades i a l'interès públic estar "notòriament reduïts perquè l'Estat també ha disposat de normes que atenen aquests mateixos interessos".

Recorden que el contingut dels articles impugnats és similar al de les lleis de Navarra, Andalusia, Canàries i el País Basc que l'Estat també va recórrer al TC, i per tant "el resultat de la nostra deliberació ha de ser el mateix", és a dir, "mantenir la suspensió".

La decisió afecta els articles impugnats pel govern espanyol. Són el 2 (apartat 2), 3, 4, 5 (apartat 1, 2, 3, 4, i 9), 7, la disposició addicional, la disposició transitòria segona (apartat primer i apartat segon el que fa referència a l'aplicació de l'article 7) i la disposició final tercera de la llei.

Els articles impugnats

Es tracta d'articles relacionats bàsicament amb l'emergència habitacional que els magistrats va deixar en suspens dies abans de la manifestació unitària a Barcelona del 29 de maig del 2016 en contra de les retallades del TC. 

Aleshores fonts del TC van justificar la decisió argumentant que havien hagut d'aplicar obligatòriament l'article 161.2 de la Constitució a petició del govern espanyol, que dicta que qualsevol norma autonòmica queda suspesa cautelarment quan ho sol·licita explícitament l'advocat de l'Estat al seu recurs. 

Des d'aleshores disposaven de cinc mesos de marge per emetre una sentència. En cas contrari, havien de decidir si mantenien o no la suspensió, i la decisió –aquesta vegada ja del TC- ha estat mantenir-la.

La decisió del TC de prorrogar la suspensió afecta al paper decisori que la llei reserva a la mediació en casos d'impagaments de lloguer o hipoteca que poden derivar en desnonament, així com la possibilitat que a Catalunya es pugui iniciar un procediment judicial específic per resoldre temes vinculats als desnonaments. 

L'article 5 de la llei 24/2015 és el que principalment parla de desnonaments i el govern espanyol en recorre els punts 1,2,3,4 i 9. Obliga als grans tenidors d'habitatges i a les persones jurídiques que hagin adquirit un habitatge via execució hipotecària, a plantejar alternatives de lloguer social a les famílies que no pugui fer front al pagament de la hipoteca, abans d'iniciar qualsevol procediment judicial per impagament.

Pel que fa a l'article 7, el govern estatal no està d'acord amb què l'administració pugui resoldre la cessió obligatòria d'habitatges, per un període de tres anys, en el cas que siguin habitatges buits propietat de persones jurídiques obligades a pagar l'impost sobre els habitatges buits (també recorregut per l'Estat) o que disposi d'habitatges buits en un municipi en el que hi hagi, com a mínim , una família amb risc d'exclusió social.