Les violències masclistes, que són les violències exercides contra les dones pel fet de ser dones, són produïdes per mitjans físics, econòmics o psicològics -incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions-. A Catalunya, la línia d'atenció a les dones en situació de violència (900 900 120) va rebre 14.857 trucades durant tot el 2024, 659 més que l'any anterior, quan se'n van atendre 14.198.
Segons ha explicat la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor, en resposta escrita a una pregunta de Junts publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) aquesta setmana, el nombre de dones ateses per violència masclista a Catalunya s'ha incrementat al llarg dels anys, però no representa un augment global dels casos. És a dir, no és que hi hagi més casos de violència masclista, sinó que es detecten i s'aborden millor, segons de la conselleria.
Els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE), que ofereixen assessorament i acompanyament a víctimes i fills, van fer seguiment a 13.405 persones durant l'any 2024, una cinquantena més que el 2023. Els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), per la seva banda, van atendre 13.328 dones del gener al juny de l'any passat, i es van dur a terme 421 intervencions en crisi i 464 en serveis residencials. Fins a l'agost del 2024, el 81,9% de les consultes per motiu de violències van ser en l’àmbit de la parella o exparella, el 8,3% en l’àmbit familiar, el 7,2% en l’àmbit sociocomunitari i 2,7% en altres àmbits, segons l'Observatori de la Igualtat de Gènere.
Durant aquest primer semestre del 2025 han mort assassinades dues dones i, des del 2011, s'han comès 150 feminicidis a Catalunya, dels quals 141 eren dones i 9 eren fills o filles de dones víctimes de violència masclista. Arran d'aquests feminicidis, han quedat orfes 99 menors d'edat, segons dades recollides per l'Institut Català de les Dones consultades per Nació.
Més dones ateses, però no més casos
Segons el Departament d'Igualtat i Feminisme, s'ha produït un increment de les atencions a dones per violència masclista, "causat per les polítiques de consciència i de reducció de la tolerància social i personal front aquest tipus de fets delictius, que es tradueixen en una major disposició de les víctimes a denunciar-los".
Aquest augment del nombre de dones ateses, però, no representa un augment global dels casos de víctimes, segons la conselleria, que assenyala que s'han incrementat els serveis especialitzats d'atenció a les violències masclistes arreu del territori i el nombre de dones "informades de l'existència d'aquests serveis als quals poden acudir".
"Tenim, per una banda, que ens arriben més casos als serveis i, d’altra banda, que es comptabilitzen correctament tots els casos que arriben. Aquest fet és molt positiu atès que l’anàlisi més exhaustiva de les dades permet dissenyar i implementar polítiques públiques destinades a l’erradicació de les violències masclistes més ben dirigides i efectives", argumenta la consellera Menor en la mateixa resposta parlamentària.
El Departament assegura que el desplegament de protocols, la formació, la sensibilització i la presència a tot el territori de la xarxa d'abordatge de violència masclista "ajuden a visibilitzar realitats que sempre han existit, però que es trobaven invisibilitzades socialment i moltes vegades tolerades culturalment".
Nou servei per a violències masclistes digitals
En els pròxims mesos es posarà en marxa un nou SIE a l'Hospitalet de Llobregat, i també s'està tramitant la licitació d'un servei d'intervenció digital (SIEDI) per tractar les violències que es donin en aquest àmbit, que es preveu que es posi en funcionament durant el segon semestre d'aquest 2025. El SIEDI desenvoluparà accions de prevenció i sensibilització sobre les violències masclistes digitals, i entre els seus objectius principals s'inclouen l'acompanyament a les persones afectades, la recollida de proves, el peritatge i el procés de denúncia.
Segons alerten els Mossos, gran part de les violències digitals són exercides per persones conegudes o amb qui la dona ha mantingut una relació sexoafectiva. En aquest sentit, la gran majoria dels agressors solen ser homes, sovint parelles i exparelles de les dones agredides. Tanmateix, una particularitat de les violències masclistes digitals és que permeten un grau més alt d'anonimat, fet que fa que els agressors s'atreveixin a dir o a fer certes coses que fora de l'àmbit digital no farien.
