Bloc de pisos del barri de l'Eixample, a Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo
El tribunal no estima aquesta taxa conforme al principi constitucional de reserva de llei tributària. Considera que l'Ajuntament no està habilitat legalment per crear-la d'acord amb les normes tributàries estatals reguladores de les hisendes locals, però a més recorda les competències exclusives en matèria d'habitatge per part de la Generalitat. El consistori té dret a interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
El TSJC afegeix que el consistori sí que pot implementar mesures fiscals que incentivin l'ocupació d'habitatges buits o que penalitzin la desocupació permanent i injustificada per més de dos anys, però sempre conforme a les competències legals establertes amb el denominat Impost sobre Habitatges Buits, creat per llei al Parlament.
El tribunal, però, descarta la indefensió que al·legava l'Associació Espanyola de Banca per la publicació de l'obertura del tràmit d'informació pública. Segons la sentència, aquest fet no va vulnerar cap disposició constitucional o legal, ni va impedir que es poguessin presentar al·legacions.
Pisarello veu "indecent" la batalla de la banca
L'Ajuntament recorrerà l'anul·lació de la taxa, però alhora insta la Generalitat a exercir les seves competències en aquesta matèria. "Si l'Ajuntament estava impulsant aquesta taxa, és perquè la Generalitat no estava fent el que hauria de fer, perquè és qui té la competència en primer terme", ha apuntat en declaracions als mitjans el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.
En la seva opinió, és "indecent" que la banca estigui batallant aquesta taxa quan ha rebut milers de milions d'ajudes públiques. Tenint en compte que la sentència no és ferma, ha apuntat que el consistori estudiarà "totes les escletxes" per poder continuar obrint expedients.
Des de l'octubre del 2016, l'Ajuntament va fer més de 1.000 inspeccions a pisos i va detectar-ne 21 susceptibles de ser gravats, obrint 10 expedients. També ha aprofitat per recordar que hi ha altres consistoris que estan aplicant aquesta taxa, com Sabadell i Terrassa.
Crítiques de l'oposició a les polítiques d'habitatge
Des de l'oposició s'ha aprofitat per criticar les polítiques d'habitatge de Colau. La portaveu adjunta del grup Demòcrata, Sònia Recasens, ha constatat que aquesta és una més de les "polítiques populistes i efectistes" de l'alcaldessa, Ada Colau, i que després "no acaben en res", ja que no s'ha posat ni una sola sanció encara.
La líder de Cs, Carina Mejías, ha constatat que aquesta sentència és "un nou fracàs de la política d'habitatge de Colau", que va arribar al consistori "dient que resoldria" el problema i cada decisió que pren "després es veu obligada a retractar-se". El regidor del PP Javier Mulleras ha afirmat que, "un cop més", mesures impulsades per l'executiu municipal són qüestionades en els tribunals, i que, en lloc de solucionar problemes, el que fa Colau és generar-ne més.
El tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, aquest dimarts. Foto: ACN
