[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

"La lluita no s'acaba, es transforma". La frase és un dels representants dels pagesos de la plataforma 6-F que aquest dijous van ser al Parlament per reunir-se amb la presidenta de la cambra, Anna Erra, i negociar amb els grups parlamentaris punts de partida per atendre les seves reivindicacions. Certament, la del camp és una protesta que no s'esvairà a l'esprint per la determinació dels qui s'han mobilitzat aquesta setmana -la seva frustració és profunda i s'hi juguen el pa-, de la mateixa manera que les solucions són complexes i interpel·len institucions catalanes, espanyoles i europees: tenen a veure amb els preus, les relacions amb les grans distribuïdores, la burocràcia o l'agenda verda. El malestar tot just ha emergit.

Amb els tractors aparcats al voltant del Parc de la Ciutadella, els pagesos que es van acostar al Parlament van aconseguir un primer compromís de les formacions per revisar les restriccions d'aigua, una de les múltiples reclamacions verbalitzades pel sector agrari de Catalunya. Segurament, una de les més senzilles d'afrontar, per molt que pugui tenir impacte en l'aplicació del pla de sequera. Portaveus de la pagesia catalana ja s'havien reunit dimecres amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller David Mascort per debatre la complicitat del Govern en allò que pot resoldre per competències -eliminar esculls burocràtics- i discutir com pot acompanyar en peticions que corresponen a altres instàncies, siguin regulacions estatals o directives europees. 

Escrivia aquesta setmana que la protesta dels pagesos de casa nostra té paral·lelismes amb el 15-M -la indignació acumulada per un futur ennegrit, gestada per una tempesta perfecta de causes- i que les reivindicacions justes del camp estan llaurades, només parcialment, sobre algunes contradiccions. La principal, que la revisió que reclamen de les exigències ambientals a les quals els sotmet Europa col·lideix amb el repte compartit de l'agenda verda. Els pagesos tenen raó quan es queixen que s'imposen requisits ambientals als productes autòctons mentre es mira cap a una altra banda amb les condicions en què s'elaboren determinades importacions, en nom del lliure comerç. Però si els sectors econòmics, començant pel camp, pressionen per fer els ulls grossos amb l'emergència climàtica, en el mitjà termini en pagaran les conseqüències en les seves pròpies collites. 

En qualsevol cas, el malestar ve de lluny i ja està covat. De moment, s'ha expressat en mobilitzacions, de Brussel·les a París, passant per Barcelona. A les entranyes de la Unió Europea han comprès ràpidament que la indignació del sector primari no ha de derivar en una confrontació de baix a dalt. Han congelat propostes mal vistes -per exemple, en la regulació de l'ús de pesticides- ara que venen eleccions decisives a l'estiu i es pateix per l'auge de l'extrema dreta. Emmanuel Macron, amb primer ministre nou de trinca, també s'ha mogut amb rapidesa per aplacar el viver de vots que Marine Le Pen ensuma.  

La fotografia del camp espanyol, amb empresariat agrícola i terratinents, té paral·lelismes amb el que es percep a França: Vox s'ha proposat capitalitzar la indignació rural mentre el PP es mou i la Moncloa prova d'amorosir posicions amb els manifestants, encara que hagin brollat episodis concrets de protesta violenta. La realitat catalana és diferent: el desencís és general i estès, especialment en explotacions de matriu familiar, i no s'ha percebut una deriva política en el relat de les assemblees que han liderat les marxes sobre Barcelona, perquè a Catalunya també tenen un pes singular sindicats agraris de llarga tradició. Hi ha hagut, això sí, corredisses al Parlament, per projectar des del faristol qui feia més costat als pagesos. 

El vot rural està en joc i no és un pastís menor. En els pròxims mesos observarem, al costat de moviments sincers per atendre urgències del camp, contorsions públiques per projectar que s'escolta el sector agrícola mentre s'intenta no incomodar la indústria ni molestar el turisme, equació difícil de resoldre en temps de sequera. Venen eleccions europees, potser les més transcendentals dels últims temps per definir o esquerdar el projecte comunitari, i ja som en l'últim curs de la legislatura catalana. Caldria que el resultat que en surti, per indignació d'uns i inacció d'altres, no comporti fer més fortes les opcions polítiques reaccionàries. Fins ara, al camp català s'hi ha vist molt seny. No simplifiquem els seus temors.
 

---

Avui no et perdis

» Els pagesos aconsegueixen el compromís del Parlament per revisar les restriccions d'aigua; per Carme Rocamora.

» De ramader a mestre: quan has de deixar el sector perquè hi perds diners; per Pere Fontanals.

» Què són els acords d'Europa amb tercers que perjudiquen la pagesia i confronten ERC i Junts?; per Lluís Girona.

» Quan podria sortir Catalunya de l'emergència per sequera?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Puigdemont nega la trama russa del procés en una carta als eurodiputats; per Bernat Surroca.

» L'Audiència de Barcelona envia a judici 46 policies per les càrregues de l'1-O.

» La Comissió de Venècia pregunta pel procediment de l'amnistia, però no pel seu rerefons polític.

» Com pretén la Generalitat igualar la mitjana de lloguers socials d'Europa?; per David Cobo.

» Salut indemnitza una família amb 1,5 milions per una negligència que va deixar el fill paraplègic.

» Milei proposa derogar l'avortament a l'Argentina tres anys després de la legalització.

» Zelenski canvia d'estratègia a la guerra contra Rússia i despatxa el cap de l'exèrcit després de mesos de tensió; per Maria Rabella Ytarte.

» Test: quin grau de «boomer» tens?
 

---

 El passadís

La de dimecres va ser una jornada complicada a Barcelona. Les protestes dels pagesos van col·lapsar les artèries d'entrada a la ciutat i corredors nobles de la ciutat, com l'avinguda Diagonal o la Gran Via, es van omplir de tractors. Com explicava unes línies més amunt, un cop presents a la capital, representants del sector agrícola es van reunir a la tarda amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller David Mascort a Palau. Aragonès va estirar l'agenda per fer compatible la reunió amb els pagesos -que va acabar poc abans de les 8 del vespre- i el compromís de vespre que tenia fixat, el concert d'Antònia Font al Palau de la Música, que començava a les 9 del vespre. També va gaudir de les cançons de la banda mallorquina la consellera de Territori, Ester Capella.   

Vist i llegit

En la informació internacional, la setmana va començar amb la reelecció de Nayib Bukele com a president d'El Salvador. Era una victòria esperada, perquè la lluita contra les bandes ha aportat una enorme popularitat a Bukele, que ha tensat l'estat de dret per reprimir la violència extrema al país i assegurar-se la continuïtat al poder, una deriva que inclou maniobres per perpetuar-se en el càrrec. La prioritat del president és el combat a les organitzacions criminals i la nineta dels ulls del seu mandat és el Centre de Confinament del Terrorisme, una nova presó de màxima seguretat. Dos reportatges d'El País i El Mundo, publicats de forma simultània, s'endinsen en el recinte de màxima seguretat d'El Salvador, un espai extremadament blindat en què els reclusos no tenen dret ni a visites ni trucades. Recupereu els textos de Juan Diego Quesada i Andros Lozano, que et transporten a les cel·les del que s'anomena l'"infern a la terra".  

 El nom propi

Juan Martínez Munuera serà l'àrbitre del Reial Madrid-Girona de dissabte, un duel decisiu per determinar el favorit al títol de Lliga, designació del Comitè Tècnic d'Àrbitres, com a mínim, polèmica. Martínez Munuera ha estat premiat amb el partit més atractiu de la jornada -el que es disputarà al Santiago Bernabéu entre el primer i el segon classificat- després de protagonitzar l'arbitratge més controvertit de l'última jornada. El col·legiat valencià va expulsar el blaugrana Vitor Roque en el duel al camp de l'Alabès després de dues faltes inexistents del davanter brasiler del Barça. La seva actuació serà escrutada al detall. De moment, el Girona ja afronta el partit sense poder tenir Míchel a la banqueta, i Daley Blind i Yangel Herrera a la gespa, tots per sanció.

 Els imperdibles

La de Santa Eulàlia és la festa major d'hivern de Barcelona. Les celebracions s'allargaran fins dilluns, data de la festivitat, però durant el cap de setmana hi haurà temps per gaudir de la cultura popular i per visitar, de franc, museus i edificis històrics de la ciutat. Enguany es commemoren els 600 anys de gegants a Barcelona i el bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé, pare del moviment coral de Catalunya. Bon cap de setmana!  

  ​