ðŸ—ï¸El Zoo de Barcelona comença a enderrocar l'Aquarama per construir-hi una reserva d'animalshttps://t.co/ulQ8DdKLM3 pic.twitter.com/4obDQYM0he
— NacióDigital (@naciodigital) July 12, 2022
Colau també ha recordat que en el segle XXI ja es pot notar l'inici d'“un canvi de paradigma” que passa perquè els humans tinguin una “relació diferent” amb la resta d’éssers vius. Així, l'alcaldessa ha admès que tot i ser un “símbol de la ciutat” i una de les atraccions “més concorregudes” per part de la ciutadania, l’Aquarama ja no podia tenir continuïtat. D’altra banda, ha reconegut que les noves generacions “tenen molt més clara” aquesta nova relació i ha instat a la resta de persones a fer un pas endavant, posant èmfasi en "la recerca, la cura i l’aprenentatge de les espècies”.
En la mateixa línia s’ha expressat la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, que ha recordat que ni tan sols la pandèmia de la Covid ha aturat “la maquinària” del Zoo. Bonet ha destacat que s’ha treballat molt per “donar sentit” a l’equipament i ha remarcat que, precisament, el Zoo, pot jugar un paper molt important en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat. El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha apuntat que es tracta d’un equipament que estarà integrat en el parc de la Ciutadella del futur i que forma part “d’una mateixa consciència divulgativa”. Collboni també ha aprofitat per fer valdre la feina dels treballadors del Zoo, com a “dipositaris” del coneixement que genera el centre.
[h3] Un espai adaptat a les necessitats de les espècies [/h3]
La futura reserva d’animals ocuparà uns 3.500 metres quadrats i comptarà amb cinc patis exteriors, visibles per als visitants, i tres dormitoris. Tots aquests espais estaran degudament equipats i es podran adaptar als requeriments de cada espècie, així com els dels seus cuidadors. Per tal de reproduir els diferents hàbitats, disposaran de roques, troncs i espais d’ombra, així com de zones climatitzades i sales tècniques. L’entorn d’aquest futur equipament s’adequarà amb vegetació.
Pel que fa als treballs, s'ha explicat que es faran procurant en tot moment “el mínim impacte acústic i ambiental”, garantint així el benestar de la resta d’animals del Zoo. Tal com ha declarat el seu director, Sito Alarcón, això serà possible gràcies a l’ús d’una cisalla que arrencarà els trossos de formigó, substituint la clàssica màquina neumàtica de demolició. “Podríem haver-ho fet més ràpid, però ens preocupava que els sorolls i les vibracions poguessin afectar a la resta d’espècies”, ha admès Alarcón.
El director també ha parlat del dofinari, assegurant que “seguirà les mateixes passes” que l’Aquarama. “Un cop tinguem solucionat el tema del tractament de l’aigua començarem a treballar en el projecte de l’enderroc, aquí però, hem de tenir més cura perquè la part posterior s’utilitza de forma provisional pels treballadors”, ha afegit.
🬠Comença l'enderrocament de l'Aquarama del #ZooBarcelona, on fins al 2015 es feien espectacles amb animals marins, per ubicar-hi una reserva d'animals de 3.500 m2.
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) July 12, 2022
📆 Les obres de construcció, duraran des de la tardor del 2023 fins a l'estiu del 2024, i costaran 800.000 euros. pic.twitter.com/gZWby9Zrmx
[h3] Més de 50 anys d’història [/h3]
L’Aquarama i el pavelló dels dofins es van inaugurar el 1968 i van ser uns dels primers equipaments d’aquestes característiques d’Europa. Des de la seva inauguració i fins al 2011, hi van passar un total de 31 dofins. Alguns van conviure amb l’orca Ulisses, que hi va arribar l’any 1983 i s’hi va estar fins al 1994, quan va ser traslladada al Sea World de San Diego, als Estats Units. L’Aquarama va estar obert al públic fins al 2015, moment en què també es van deixar de fer exhibicions. El Zoo va acollir els seus últims dofins fins al juliol del 2020.