Elena admet que Interior podria haver actuat «més ràpid» en el cas del metge que va abusar de cinc agents

El conseller defensa les accions d'acompanyament i millora de protocols que ha dut a terme la conselleria, i ressalta que a partir del segon cas d'assetjament es va suspendre l'agressor de sou i feina

Publicat el 12 d’abril de 2023 a les 15:01
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha comparegut aquesta tarda al Parlament per explicar l'actuació del Departament davant dels abusos sexuals d'un metge d'Interior a algunes agents dels Mossos d'Esquadra. "Hem fet tot el necessari des del primer dia per estar al costat de les víctimes i perquè l'agressor ho pagui", ha deixat clar Elena. El conseller ha repassat les accions que ha dut a terme la conselleria i ha ressaltat que el nivell d'acompanyament "mai és suficient". "Tenim marge de millora, ho hem analitzat i estem estructurant canvis perquè no es repeteixi en el futur", ha explicat. Amb tot, ha reconegut que el Departament podria haver actuat "més ràpid" en aquest cas. "Cofoisme, zero", ha reblat. Elena ha comparegut acompanyat de la secretària general d'Interior, Tamara Garcia, i el director dels Mossos, Pere Ferrer.

El metge en qüestió ja té una condemna de dos anys de presó i una indemnització contra la víctima. Interior va ser acusació particular en aquesta causa. "En la sentència, la jutgessa diu que la Generalitat no és responsable civil i diu que es van prendre les mesures necessàries; això indica l'esforç fet, però hi ha elements de millora", ha explicat. Encara hi ha pendents quatre causes més, i Interior s'ha personat i es personarà a mesura que s'obrin els procediments penals. A banda, s'han obert diversos expedients disciplinaris, un dels quals va implicar la suspensió de sou i feina, mesura cautelar dura i que, ha dit Elena, no s'acostuma a utilitzar. De tota manera, el conseller ha explicat que s'han analitzat les mancances i s'estan duent a terme els canvis necessaris per evitar més assetjaments.

"Estem fent accions a la sensibilització en matèria d'assetjament sexual", ha detallat Elena. A aquestes mesures, s'hi sumen millores dels protocols i dels mecanismes per facilitar les denúncies de les víctimes. "No ens quedarem de braços plegats davant d'aquests casos, que són una xacra de la nostra societat", ha lamentat el conseller. En el cas concret, Elena ha insistit que el Departament ha actuat "de seguida que en va tenir coneixement". Tot i les mesures adoptades davant d'una realitat que Elena ha titllat de "fastigosa", el conseller ha admès que "no n'hi ha prou" i que cal continuar treballant. Els fets es remunten a l'any 2019 i la primera denúncia va arribar el febrer de 2020. En total hi va haver cinc denúncies i Elena ha assegurat que quan el nou equip va arribar a Interior van començar a prendre mesures, especialment d'acompanyament psicològic i assistència jurídica.

L'oposició, especialment el PSC i el PP, ha retret al Departament que no actués abans i prengués més mesures. "Es podria haver fet més ràpid, sí, ho he dit des del primer moment", ha admès el conseller. Per la seva banda, la secretària general d’Interior, Tamara Garcia de la Calle, ha recordat que la sentència exculpa la Generalitat com a responsable civil subsidiària: "La sentència ressalta que es va apartar el metge de les seves funcions i es va oferir assistència jurídica i psicològica". “És prioritari crear espais lliures d’assetjament i és imprescindible que tots els treballadors siguin coneixedors de què és una situació d’assetjament i que es faciliti la denúncia d’una problemàtica estructural a la societat”, ha manifestat.
 

El protocol s'ha activat sis cops el 2022

Al seu torn, Pere Ferrer ha assegurat que durant l’any 2021 es va elaborar i distribuir a la totalitat d’efectius dels Mossos d’Esquadra el llibret informatiu 'Com fer front i evitar l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina'. "Aquest llibret recull els conceptes i exemples més significatius relacionats amb les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe i què fer en cas de ser persona afectada o testimoni de les esmentades conductes", ha dit.

El director de la Policia ha subratllat també que al llarg del 2022 s’ha impartit formació en perspectiva de gènere i sobre com detectar, actuar i resoldre les situacions d’assetjament sexual als diferents cursos que s’imparteixen a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC). Ferrer ha clos la seva intervenció posant en valor que “el protocol d’assetjament és un instrument necessari per garantir un tracte just i respectuós amb els drets fonamentals de totes les persones en l’àmbit laboral”.

Ferrer ha explicat que el 2022 s'ha activat sis cops el protocol: tres per assetjament sexual i tres per assetjament per raó de gènere. Dos s'han arxivat sense evidències i els altres estan suspesos a l'espera del procediment penal o disciplinari. També s'han rebut quatre peticions d'assessorament: dues van derivar en expedients i dues van ser simples assessoraments.