Segons la consellera, un dels avenços del protocol -que és una actualització del protocol de salut fet a partir del protocol marc de la DGAIA del 2017- és la voluntat d'evitar "la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l'infradiagnòstic". Com a exemple de l'esmentat ha mencionat "evitar la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant amb rapidesa i especialització, de manera que no es prolongui innecessàriament el seu patiment".
Pel que fa a les eines que es proporcionaran als treballadors, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha apuntat que les tècniques amb la que s'atendran els infants i adolescents tenen com a missió la prevenció. Vergés ha explicat que el protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris, amb especial èmfasi en aquesta atenció primària. A llarg termini s'espera crear progressivament equips experts en abusos sexuals i maltractaments greus arreu de Catalunya, que faran el diagnòstic sanitari, tractaments, i assessorament dels professionals dels CAP i hospitals.
Els #consellers de @salutcat i @aferssocialscat @albaverges i @ChakirelHomrani presenten el Protocol d'actuació davant de #maltractaments a la #infància i l'#adolescència en l'àmbit de la #salut@govern#ConstruïmlaSalutdelFutur pic.twitter.com/lVNcG5EJTQ
— Salut (@salutcat) 9 de abril de 2019
Una història clínica informatitzada d'atenció primària
El Homrani i Vergés han destacat el desenvolupament d'un apartat de l'eCAP (la història clínica informatitzada d'atenció primària) que permetrà als professionals d'atenció primària introduir dades de nens atesos amb indicadors de maltractament. Això permetrà tenir un historial complet i més estructurat, ja que les dades aniran directament al Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI Salut) que des del 2009 recull informació de casos atesos als hospitals catalans. Aquest avenç calculen que estigui operatiu a partir de l'estiu.
El conseller ha destacat que aquest nou protocol posa especial atenció en maltractament prenatal i en nadons, "els més vulnerables", concretament, incorpora una actuació conjunta i una coordinació amb perfils professionals, posant-los en contacte entre ells (professionals de la salut i de serveis socials). El protocol, a tall d'exemple, detallarà millor que el protocol marc que fins ara s'utilitzava fins ara què s'ha de fer en cas que un professional detecti o tingui sospites d'un possible cas de maltractament prenatal: gestants que s'alimenten de forma deficient, consumeixen drogues...
En l'elaboració del protocol hi ha participat una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) i el Servei Català de la Salut (CatSaut), que ja reordenat el model d'atenció tenint en compte les noves expectatives. El Homrani ha destacat que la voluntat del protocol és potenciar la visió integral, el treball col·laboratiu i coordinat entre administracions i conselleries (Salut, Treball, Justícia i Interior), i reforçar el nivell d'atenció primària comunitària.
Amplia el seu abast a l’#atencióprimària, de la qual preveu formar #professionals 👨⚕ï¸ðŸ‘©âš•ï¸ sanitaris, que també podran ✅ introduir a la història clínica informatitzada dades d’infants atesos amb #indicadors de risc de #maltractament
— Salut (@salutcat) 9 de abril de 2019
Uns protocols que estaven a la corda fluixa des del "cas Alba"El protocol també contempla actuacions per prevenir el #maltractament #prenatal i en nadons, i alerta del risc que té sacsejar-los. pic.twitter.com/1Ruuhj4Png
— Salut (@salutcat) 9 de abril de 2019
Aquest protocol arriba dos mesos després que el Síndic de Greuges obrís una actuació d'ofici arran de l'ingrés d'un nadó per maltractaments, que va morir dies després. El Síndic, Rafael Ribó, va trobar a faltar aleshores més coordinació entre els serveis socials bàsics, de salut i hospitals de referència, "especialment en casos on es comença a apuntar la possibilitat de maltractaments".
Ribó va constatar també "mancances de formació i de dotació dels suficients mitjans i recursos per detectar aquests possibles casos de maltractaments". El síndic considerava que la protecció dels nadons ha de ser "molt més" de la que és en l'actualitat. Davant d'això, fins ara el que es feia servir en els centres d'atenció primària era el protocol marc de la DGAIA, que no abordava ni integralment ni al detall les intervencions que havien de seguir els professionals. Amb aquest nou protocol, els treballadors s'espera que puguin identificar amb més rapidesa un cas de maltractament avançat, i saber reaccionar i els passos a seguir. Als treballadors socials se'ls faran formacions després de Setmana Santa i, abans de l'estiu, el protocol ja estarà en marxa al 100%.
