La relació passivo-agressiva entre Pedro Sánchez i Felip VI

Política

El xoc per la visita del monarca a Ceuta, que va motivar una reunió de tres hores a La Zarzuela, evidencia una cohabitació complexa: l'absència del rei en uns despatxos judicials a Barcelona, fa sis anys, va enterbolir el clima

Publicat el 01 de setembre de 2026 a les 19:28

La jornada de dilluns va ser intensa per a Pedro Sánchez. La va encetar amb una entrevista a la Cadena SER, abans de les nou del matí, i la va tancar amb una audiència amb el rei Felip VI al Palau de la Zarzuela. Què uneix els dos punts? Al llarg de la conversa amb el periodista Aimar Bretos, el president del govern espanyol va constatar que el monarca no havia visitat mai Ceuta en els "vint anys" que portava de regnat. En realitat en porta dotze, tenint en compte que el seu pare, Joan Carles I, va abdicar el 2014. Tot i donar per fet que ara sí que hi hauria un viatge de Felip VI a la ciutat autònoma, el front ja estava obert. I no és la primera vegada que hi ha un pols entre els dos actors. 

Quin va ser el primer? El setembre del 2020, el govern espanyol va preferir que el monarca no assistís -com fa sempre- a l'entrega de despatxos judicials que es fa a Barcelona. Quedava poc perquè Quim Torra, en aquell moment president de la Generalitat, fos inhabilitat definitivament per la pancarta del llaç groc. El clima era poc propici per una rebuda amable al rei, malgrat que la situació de pandèmia dificultava qualsevol mobilització massiva, i es va decidir prescindir de la figura reial. Feia només tres anys que Felip VI havia pronunciat el discurs del 3-O, dos dies després del referèndum, que va servir per anticipar la resposta judicial contundent contra els responsables de la votació. 

Aquell discurs va anar fins i tot més enllà del que defensava públicament Mariano Rajoy, president del govern espanyol durant la tardor del 2017, i va ser una de les maneres que va trobar el monarca per legitimar-se en el càrrec. Portava només tres anys al capdavant de l'Estat i el desafiament que arribava des de Catalunya qüestionava, en essència, l'arrel del seu poder. El juny del 2018, això sí, va veure com Rajoy desapareixia del mapa després de l'èxit de la moció de censura protagonitzada per Sánchez. La cita d'aquest dilluns, segons fonts de la Moncloa citades per Europa Press, estava agendada des d'abans de l'estiu, però es va concretar després d'una topada inequívoca des de la SER.

Per què no existeix sintonia entre Sánchez i Felip VI? Un dels elements és que, especialment des del 2023, però ja des de la legislatura anterior, el PSOE govern amb partit que estan en contra de la monarquia. ERC porta el republicanisme al nom, mentre que Junts ja va néixer enfrontada al rei: Puigdemont va seguir com a president de la Generalitat el discurs del 3-O, i l'endemà el va respondre amb una crida al diàleg que no va funcionar. Torra, quan va assumir el relleu del líder a l'exili, va fer una crida a deixar la cadira buida del Govern en els actes que organitzés la monarquia a Catalunya. Va coincidir amb Felip VI en la inauguració dels Jocs del Mediterrani, i l'escena va ser més aviat distant. 

El paper del PSOE

Sánchez -malgrat que sectors de la dreta i l'extrema dreta així ho consideren- mai ha plantejat un model republicà com a alternativa a la monarquia. El PSOE, històricament, ha actuat com a partit d'Estat cada vegada que se l'ha necessitat: ho va fer en la Transició i, després, quan va adbicar Joan Carles I. En aquell moment, Alfredo Pérez Rubalcaba, que enfilava els seus últims dies com a secretari general del PSOE -Sánchez acabaria arribant al càrrec-, va fer tàndem amb Soraya Sáenz de Santamaría per teixir la llei que va permetre que Felip VI substituís el seu pare. Només feia tres anys del 15-M i l'esquerra alternativa, amb Podem al capdavant, estava a punt d'entrar a les institucions. 

L'última visita d'un monarca a Ceuta la va protagonitzar Joan Carles I el 2007, i va tenir conseqüències: el Marroc, que no accepta formalment la sobirania espanyola sobre la ciutat autònoma, va prendre-s'ho com una agressió diplomàtica. El segle anterior, el 1927, va ser el besavi de Felip VI -Alfons XIII- qui va passejar per la ciutat, després de la guerra del Rif i quan encara existia un protectorat espanyol al nord del Marroc. La monarquia alauita ha aprofitat l'episodi de Ceuta -que portarà Sánchez al Congrés dijous vinent- per tornar a reclamar aquesta ciutat i Melilla. Tanmateix, el govern espanyol ha evitat qualsevol xoc amb Rabat, de qui ha elogiat la "cooperació" en l'episodi

La visita de Felip VI es produirà "quan es donin les circumstàncies", com va avançar Sánchez, i la Moncloa ha intentat rebaixar al màxim qualsevol pols entre les dues principals institucions de l'Estat. "La relació és bona", ha indicat Elma Saiz, portaveu de l'executiu espanyol. "No només no vetem la visita del rei, sinó que volem que aquesta visita es produeixi", ha remarcat. De moment, qui viatjarà aquest dimecres a la ciutat autònoma és Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, que ha defensat obertament la presència del monarca a Ceuta. La dreta i l'extrema dreta continuen traient tot el petroli possible d'una crisi que marcarà el final del mandat de Sánchez a la Moncloa. 

Escull Nació com la teva font preferida de Google