El tram final de l'avinguda de la Catedral de Barcelona vista des de la Via Laietana rep el nom de plaça Nova, un nom que sobta als mateixos barcelonins poc informats, atès que urbanísticament no hi ha res que diferencii aquest sector de la via de la resta de l'avinguda més enllà del poema visual Barcino de Joan Brossa, instal·lat el 1994. Cal retrocedir en el temps per recordar que, fet i fet, el que cal considerar nou de veritat és la mateixa avinguda, i no pas la plaça, que ja hi era d'abans. Concretament des de mitjans segle XIV, quan es va obrir per decisió del Consell de la Ciutat tot enderrocant les cases que ocupaven l'espai, raó per la qual es va batejar com a "Nova", nom que ha mantingut fins el dia d'avui. De fet, la seva antiguitat es constata en el fet que la festa major d'aquest indret, la Festa de Sant Roc, va celebrar aquest 16 d'agost la seva edició número 426.

  Molt més recent és l'avinguda de la Catedral i la seva bessona a l'altra banda de la Via Laietana, l'avinguda Francesc Cambó. Totes dues responen al traçat de la Via C prevista al Pla Cerdà i confirmat al posterior Pla de Reforma Interior d'Àngel Baixeras, que a més de crear l'Eixample preveia l'obertura de la Via Laietana -de fet, la Via A-, més dues avingudes més, la B en paral·lel a Laietana però a l'altra banda de la Rambla, que aproximadament enllaçaria el carrer Muntaner amb el port, i la C, transversal a les altres dues, sobre el traçat de les actuals avingudes Catedral i Cambó i enllaçant amb els actuals Buenaventura Muñoz i Marquès de Campo Sagrado. De tot plegat només se'n va obrir la Via Laietana i, posteriorment, Catedral, Cambó i ja amb criteris més moderns, l'avinguda Drassanes i la rambla del Raval.

Fet i fet, tal i com va passar amb la Via Laietana, l'obertura de l'avinguda de la Catedral va suposar la destrucció del barri que ocupava aquell espai. Ara bé, si la Via Laietana es va obrir entre el 1908 i el 1913 com a projecte civil, l'obertura de l'avinguda de la Catedral va ser posterior a la Guerra Civil i aprofitant precisament els estralls causats pel conflicte bèl·lic. En aquest cas, els bombardejos franquistes van deixar un panorama de destrucció que les noves autoritats van voler aprofitar per dur a terme la projectada via C, almenys en el tram de davant la Catedral.

Així, després que la Via Laietana esborrés del plànol carrers del barri de la Catedral com la Riera de Sant Joan, Infern, Sant Crist, Graciamat, Arc de la Glòria, Bon Déu, Tres Voltes, Donzelles, Vidal, Filateres i la plaça de l’Oli i en modifiqués substancialment altres com Copons, Misser Ferrer, Ripoll i Tapineria, els bombardejos i la posterior obertura van acabar d'esborrar el que quedava del barri.

Carrers esborrats per sempre

Ara, en el context de les Festes de Sant Roc, l'exposició "El barri perdut" recupera la memòria d'aquesta part desapareguda de Barcelona, amb l'objectiu d'oferir als veïns de la zona i als barcelonins en general, una retrospectiva d'aquells carrers esborrats per sempre del plànol de la ciutat.

  La mostra, comissariada per Montserrat Castells, Anna García, Lluís Gelis i Xavier Cordomí, recorda que el diumenge 30 de gener de 1938 l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, va bombardejar la ciutat en dues onades que van afectar dramàticament el barri de la Catedral. Es van ensorrar o malmetre edificis de les places Nova i de Sant Felip Neri, dels carrers Corríbia, Bou de la Plaça Nova, Capellans, Sagristans, Arcs, Boters, Palla i Montjuïc del Bisbe, provocant més de 200 morts entre els quals 20 nens refugiats al soterrani de la plaça de Sant Felip Neri.

Més de vint edificis del barri van quedar destruïts o seriosament afectats i molts dels veïns supervivents van haver de marxar. Acabada la guerra, les noves autoritats franquistes van rescatar el projecte del Pla de Reforma Interior per enderrocar més edificis i obrir la Via C, de manera que van desaparèixer els carrers Corríbia, Bou de la Plaça Nova i Sallent, a més de transformar els carrers Palla, Arcs, Boters, Capellans, Sagristans, Ripoll i la plaça Nova. Les obres de demolició es van allargar fins a l’any 1958, amb l’enderroc de les darreres cases del carrer de la Corríbia i de la plaça Nova, i amb l’adequació de la descoberta de les dues torres quadrades i del tram de muralla romana que fan de façana a la Casa de l’Ardiaca. L'enderroc d’edificis del sector va suposar el desallotjament de més de mil set-cents veïns. Poques construccions es van conservar, com la casa del gremi dels Sabaters del carrer Corribia, actualment emplaçada a la plaça de Sant Felip Neri.

L’exposició "El Barri Perdut" s'ha pogut veure a la Casa d'Entremesos (plaça Beates, 2) del 13 al 16 d'agost en el context de les Festes de Sant Roc, i es podrà tornar a veure entre l'1 de setembre i el 29 de novembre en horari de dimarts a dissabte de 10 a 13h. i de 17 a 20 h. (de 16 a 19h a partir del 24 de setembre) i els diumenges i festius d'11 a 14h.