Els científics desxifren la genètica dels cognoms catalans

Un estudi de la UPF apunta que en cada generació de catalans, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents

Publicat el 18 de febrer de 2015 a les 18:45
Per què hi ha cognoms catalans més freqüents que altres? quina relació hi ha entre l’arrel lingüística d’un cognom i l’origen dels seus fundadors?, o és possible predir el cognom a partir del genoma d’una persona? Aquestes i altres preguntes són les que han respost els investigadors Neus Solé Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas  i Francesc Calafell,  biòlegs evolutius  de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la UPF-CSIC, en un treball que s'ha publicat a la revista European Journal of Human Genetics

L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de saliva,  l'estudi genètic del cromosoma Y de 2.500 homes procedents d'arreu dels territoris de parla catalana. La conclusió principal és que els cognoms més freqüents (com ara Ferrer, Soler, Vidal o Serra) ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que la majoria dels portadors de cognoms més rars (com ara Balasch, Llach o Melis) són descendents d’un o pocs fundadors.

Segons ha explicat Francesc Calafell en el resum de l'estudi,  "alguns aspectes com ara els casos d'adopció, de falsa paternitat, de canvis de cognom o l'herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y”. 

L'estudi també indica que cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, bé sigui per falsa paternitat o per adopció o transmissió del cognom de la mare.

Per què el cromosoma Y en un estudi de cognoms catalans?

En el genoma humà, el cromosoma Y és el responsable dels trets sexuals masculins. Gairebé la totalitat dels pocs gens continguts en aquest cromosoma tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament d'aquets trets. Per tant, de cromosoma Y només en tenen els homes i, d'una generació a l'altre es transmet per la línia masculina de pare a fill.

Com afegeix Calafell “a més, des de la baixa edat mitjana, a Europa Occidental els cognoms tenen un comportament semblant.. És el cognom patern el que es transmet, mentre que els cognoms de les dones gairebé sempre es perden”.

No tots els cromosomes Y són iguals. Els biòlegs evolutius han utilitzat diferents tipus de variacions i s’han basat en aquestes diferències per a resseguir l’origen dels cognoms catalans.  Han analitzat un tipus de variació lenta que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents i d'altres variacions més ràpides que són pràcticament particulars d'un individu o una família.