Joe Biden, el vicepresident dels Estats Units, no li ha pogut posar les coses més fàcils a Hillary Clinton en el seu camí cap a la Casa Blanca. Després de mesos d’especulacions, el número dos de Barack Obama ha anunciat que no serà candidat a la presidència dels Estats Units. Ho ha fet acompanyat del president Obama i de la seva dona, pocs dies després del primer debat televisat entre els candidats del seu partit. Un debat en què l’exsecretària d’Estat no només se’n va sortir, sinó que va aparèixer com una aglutinadora del Partit Demòcrata. I poques hores abans que Hillary donés la cara davant el comitè del Congrés que investiga l’atac al consolat nord-americà de Bengasi, a Líbia, el 2012, en què van morir quatre ciutadans dels EUA, entre ells l’ambaixador americà.

L'exprimera dama ha tingut una bona setmana. Els republicans, de sempre molt agressius amb els Clinton, fa mesos que duen batallant per qüestionar el paper de Hillary al capdavant de la diplomàcia del seu país. S’ha volgut posar el cadàver de Chris Stevens, ambaixador dels EUA a Líbia, sobre la taula de la candidata presidencial. A partir d’aquí es va voler aixecar un escàndol sobre l’ús del correu personal de Clinton per afers de la secretaria d’Estat, però ahir al Congrés Clinton es va defensar amb eficàcia d’uns republicans que sembla que no acaben de trobar el to d’una oposició seriosa contra la favorita demòcrata. Va dir que el risc zero no existeix per un diplomàtic dels EUA, i ha homenatjat al personal de la secretaria d’Estat.

Per la seva banda, la retirada de Biden deixa Clinton sense contrincants seriosos per a la nominació demòcrata, que es produirà en la convenció del partit de l’estiu del 2016. Amb Bernie Sanders com a alternativa de l’esquerra idealista, i Martin O’Malley com a aspirant de cara al futur, Clinton té el camí aplanat. La sortida d’escena del vicepresident Biden comporta altres lectures: l’administració Obama s’abocarà finalment, de manera explícita o no, en favor de la candidatura de Hillary. Amb la tardor avançada, es fa difícil pensar en una candidatura demòcrata progressista que pugui aglutinar sectors contraris a Clinton, com hagués pogut ser el cas de Biden. Les eleccions als primers estats ja són a tocar. Unes primàries de passeig són un primer obstacle salvat per qui aspiri a la Casa Blanca.

El primer pas

En les eleccions presidencials nord-americanes, unes primàries fàcils solen ser el millor trajecte per imposar-se en les eleccions definitives, el mes de novembre, quan es veuen les cares els candidats designats dels dos grans partits. En el camp republicà, de moment, el ball de noms és intens, entre clàssics com Jeb Bush, joves promeses com Marco Rubio o Scott Walker, o populistes d’extrema dreta com Donald Trump o Ted Cruz. Tot indica que Hillary Cinton ja té mitja feina feta.