[noticia]267870[/noticia]
El desglaç permet mantenir la tendència
Les precipitacions d'inici de març van aconseguir remullar el terreny i permetre que l'episodi del 8 i 9 de març, finalment, servís per començar a recuperar reserves dels embassaments. Tanmateix, l'element clau per mantenir una lleugera tendència a l'alça ha estat el desglaç accelerat de les reserves de neu, que en punts del Ripollès van superar àmpliament els 40 centímetres.Evolució del sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
En aquest sentit, el 7 de març els embassaments de les conques internes de Catalunya van marcar un mínim històric del 14,34%, mentre que aquest divendres al matí estan al 15,47%. Si ens fixem només en el sistema Ter-Llobregat -que serveix per a l'abastament de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea de Girona i part de la Catalunya Central- el guany és de quasi 7 hm3.
S'allunya l'emergència 2
Concretament, en dues setmanes, els embassaments del Ter, el Llobregat i el Cardener han passat de 90,7 hm3 a 97,6. Es dona la circumstància, que el projecte per portar aigua en vaixell des de la dessalinitzadora de Sagunt podria aportar aquesta mateixa quantitat. Una xifra estimada pel Ministeri de Transició Ecològica si l'aportació comencés la primera setmana de juny.Aquest increment suposa, amb el consum actual, guanyar quasi quatre setmanes de reserves (segons fonts de l'ACA, aquests dies la despesa d'aigua del sistema Ter-Llobregat se situa en 0,24 hm3 diaris). D'aquesta manera, s'allunya força la declaració d'emergència 2, prevista en el pla de sequera si el volum d'aigua arriba a 67 hm3. Els pitjors càlculs la situaven a finals d'abril, però ara mateix difícilment succeiria abans de l'inici de l'estiu.
[noticia]267570[/noticia]
Des del Departament d'Acció Climàtica, per la seva banda, s'assegura que continua el treball conjunt amb l'Estat i es manté el calendari per iniciar el transport amb vaixell. Per altra banda, tal com va assegurar aquest dijous Josep Vidal, secretari general de la conselleria, es continua avançant en el noliejament d'un segon vaixell -probablement des del port de Tarragona- per duplicar el volum d'aigua.
En el cas de Sagunt, el govern espanyol, a través d'Acuamed, assumiria el cost de produir l'aigua -en una dessaladora infrautilitzada-, mentre que seria el Govern qui hauria de pagar el transport. En conjunt, es tracta d'una aigua molt cara, ja que pot arribar a multiplicar per 180 el fet de captar-la del Ter.
Sau continua per sota del 5%
La recuperació de les reserves ha estat general a tots els embassaments de les conques internes. Tanmateix, on s'ha notat més ha estat a Sau, que havia arribat a l'1% a causa del buidatge cap a Susqueda.[noticia]270027[/noticia]
Les precipitacions així com la reducció del cabal de sortida, han permès que el pantà osonenc hagi crescut fins al 3,81%. Es tracta d'un volum encara molt reduït, fins i tot per sota de l'anterior mínim registrat el 1990. Les reserves han augmentat en 4 hm3, més de la meitat que el conjunt dels embassaments.
Amb aquest canvi, han començat a submergir-se algunes de les construccions de l'antic poble de Sant Romà de Sau, entre les quals el vell pont medieval, que s'havia pogut veure per primera vegada des de la inundació de la zona.
[impacte]
