Els flamencs (Phoenicopterus roseus) han tornat a reproduir-se al delta de l’Ebre després d’un any sense fer-ho. Tot i que en dates relativament tardanes, la colònia reproductora s’ha instal·lat en un dic de salines de la Trinitat, a la reserva natural parcial de la Punta de la Banya (Sant Carles de la Ràpita). L’equip tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre ha realitzat un vol fotogràfic a 400 metres d’altitud, gràcies al qual s’han pogut recomptar 898 parelles reproductores.
 
Des del 2008, coincidint amb un augment de la població de gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis) en el lloc on s’acostumaven a reproduir els flamencs, l’illa de la Tora dels Conills, es van començar a traslladar cap als dics de les salines. En aquests dics la colònia és molt més vulnerable als atacs dels depredadors terrestres que algun any, com el 2015, fins i tot van impedir la seva reproducció.
 
El Parc Natural, conscient d'aquesta problemàtica, que afecta també altres espècies d’ocells amenaçats, ha començat a aplicar mesures de control de les poblacions de gavià i de guineu a les salines de la Trinitat. A partir d’ara es reforçarà la vigilància a la reserva i es començarà a preparar l’operatiu per realitzar l’anellament.
 
Aquesta és una espècie que es troba al delta de l’Ebre al llarg de tot l’any, tot i que el seu nombre varia en funció de les estacions, amb valors màxims a l’hivern. Algunes cròniques indiquen que era un ocell reproductor abundant durant el segle XVI, però no existeixen dades més recents fins a les dècades de 1970 i 1980, quan hi ha constància d’alguns intents fallits.
 
El flamenc va començar a reproduir-se amb èxit l’any 1993 i actualment ha esdevingut una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre, únic lloc on es reprodueix a Catalunya i una les escasses localitats estables a la Mediterrània occidental. Fins al 2016, el flamenc s’ha reproduït amb èxit en 21 ocasions (84% dels anys) i el nombre de parelles ha anat variant, entre 251 i 3.139 parelles.
 
Nidificació en llocs tranquils
 
El flamenc s’adapta a viure en medis molt fluctuants, com maresmes litorals, llacunes i salines, i és força habitual que, per causes naturals (bàsicament meteorològiques), no es reprodueixi cada any o que ho faci en baix nombre. Per altra banda, es tracta d’una espècie molt sensible a les pertorbacions que es produeixen a les zones de nidificació i és per això que normalment trien espais molt tranquils i envoltats d’aigua, evitant l’accés de depredadors terrestres com guineus o toixons.