18
de febrer
de
2024, 15:23
Actualitzat:
19
de febrer,
13:47h
El conductor d'un dels autobusos de la línia que connecta Joanic, el Park Güell i Lesseps un divendres al migdia ho té clar: "S'ha de fer alguna cosa. És inassumible. Portem més turistes que veïns. Ho has vist, no? Acabo de tallar la gent a l'hora de pujar perquè si no després hauré de negar-li la pujada als veïns que em trobi les següents parades, amb el carro de la compra, gent gran. Això un dia normal. Si toca en dia de creuer, ja ni et dic".
L'home, que demana anonimat, celebra la nova mesura que acaba de plantejar el govern municipal de Barcelona: retirar la línia 116 del Bus de Barri de les recomanacions de mobilitat que es troben els turistes a Internet. "És un bus que vam haver de reclamar perquè no tenim res per comprar a la zona, els que vivim a prop del Park Güell. Tot són botigues de barrets mexicans i així", diu la Lluïsa, qui utilitza el petit bus de quinze seients per anar al Mercat de l'Abaceria a fer la compra.
La proposta de l'Ajuntament respon parcialment al malestar dels veïns, que fa temps que reclamen canvis davant l'increment substancial de visitants que irrompen cada dia en un autobús petit i pensat per als residents. Ara bé, la intervenció digital és tècnicament desafiant. El tinent d'alcaldia Albert Batlle (PSC) reivindica que ja es va fer amb una línia que anava al Tibidabo i que és la millor opció per capejar les riuades de turistes. No és la primera vegada tampoc que l'administració -o els moviments populars- mouen fitxa per protegir algun servei o alguna zona de la massificació turística. Nació en recopila diversos exemples que abracen des de les grans regulacions urbanístiques fins als trucs espontanis emergits a les festes majors de barri.
El turisme -que va tocar sostre el 2019- fa temps que ha deixat espurnes dels impactes de la massificació arreu de la ciutat. En alguns casos, s'ha reaccionat per esmorteir-la. En altres situacions, s'han donat certs espais gairebé per perduts. Ho constatava fa poc una enquesta de l'Ajuntament amb una dada que va passar desapercebuda: la meitat dels barcelonins (49,5%) han deixat de visitar algun punt de Barcelona per la influència dels turistes. Entre els principals indrets mencionats hi havia la Rambla, l'entorn de la Sagrada Família, el Front Marítim o els barris de Ciutat Vella.
Són alguns dels llocs on, precisament, s'han fet alguns gestos per intentar compensar la pitjor cara de la saturació de visitants. L'eina més significativa, segurament, ha estat el pla urbanístic que prohibeix que apareguin més establiments turístics al centre de la ciutat, l'anomenat PEUAT. Ara bé, també hi ha hagut altres intervencions, com el recent límit al nombre de persones que poden integrar un free tour. Al districte de Ciutat Vella només poden haver-hi aplecs de 20 persones com a màxim seguint els guies turístics. També hi ha certes places en què s'ha fixat un topall de grups.
Des de l'organització popular, en alguns barris saturats de turistes fa temps que s'ha fet decidit que la millor -o l'única- manera d'amagar allò que es vol preservar és no fer-ne promoció. L'exemple més clar és la negativa que es dona sovint des de les entitats organitzadores quan l'Ajuntament de Barcelona s'ofereix a inscriure a l'agenda pública d'esdeveniments una festa nascuda del teixit veïnal. Malgrat això, com moltes vegades les festes populars s'acaben trobant plenes de visitants, s'ha acabat optant per altres opcions que impliquen picaresca. Fa un parell d'anys, es va fer viral l'exemple d'un cartell de la festa major jove del Gòtic en què "el suc de civada" valia 1,5 euros i el "combinat" 3,5 euros, mentre que la "beer" s'oferia a 3 euros i el "cocktail" a 5 euros. Això s'ha repetit a altres celebracions populars.
En alguns casos, però, les mesures que s'imposen per reduir l'efecte de la massificació turística no compten amb el vistiplau de tot el veïnat. És el cas d'una altra opció que s'ha aplicat des de l'Ajuntament darrerament: el tancat de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira, conegudes com els búnquers del Carmel. Aquesta tanca envolta la zona que s'ha convertit en font de grans concentracions de guiris que fins i tot anaven acompanyades de sessions de música amb un punxadiscos i diversos altaveus. Ara bé, part dels veïns protestaven per haver perdut l'accés a una zona verda del seu entorn immediat per culpa del turisme descontrolat i plantejaven alternatives. Finalment, el nou govern del PSC -després de la insistència veïnal- es va obrir també a fer desaparèixer les vistes del Carmel de les guies de promoció turística.
En altres casos, com ja va passar a la darrera Festa Major de la Vila de Gràcia, l'acció popular es basa simplement en el dret a la queixa. En aquell moment, van aparèixer tot de pintades amb el missatge "Tourist, go home". A la banda municipal, el que s'ha deixat com a pla permanent és el control d'accés a les entrades dels carrers guarnits, per evitar aglomeracions. Ara bé, no distingeix entre turistes o veïns de la ciutat, i això torna a ser una mesura de mínims, mentre que molts graciencs reconeixen obertament que marxen del barri durant aquelles dates.
Entre les mesures més assentades que es van prendre en les principals atraccions turístiques de la ciutat, cal recordar l'àmbit de la mobilitat. Una de les més sonades va ser la pressió que va portar l'Ajuntament a allunyar els autocars de turistes de les proximitats de la Sagrada Família -si bé les obres del tramvia han retornat un cert caos a la zona-. Era l'any 2012 quan es va redistribuir el trànsit dels autobusos a la zona. Des del govern municipal recentment també s'ha reivindicat que es va adaptar la realitat del Park Güell. Abans s'hi podia accedir gratuïtament amb el carnet de les biblioteques públiques, però es va detectar que alguns turistes se'l feien per no pagar després a l'accedir al recinte d'Antoni Gaudí i es va canviar el mètode. Ara l'accés gratuït per als veïns de la zona amb un carnet propi, a més de poder tramitar un permís de dia a través d'oficines municipals. Amb tot, s'han ampliat les zones en què s'ha de pagar si qui trepitja el Park Güell és un visitant puntual.
Malgrat aquestes tiretes, l'impacte del turisme segueix implicant una gran pressió sobre alguns barris i les eines són molt limitades davant una indústria econòmica tan potent. En aquest sentit, des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) assenyalen que cal canviar "el model turístic" de la ciutat. En concret, aposten per deixar de banda la promoció internacional de Barcelona pel que fa a països llunyans i consideren més adequat centrar-se en el viatger de proximitat. També es reclama reduir infraestructures com l'aeroport o el port barceloní, així com les places hoteleres.
Aquests debats, de moment, s'entomen poc a poc a les grans sales de decisions polítiques. Fa anys que encara no s'ha decidit què es vol fer amb l'aeroport del Prat. Mentrestant, la capital catalana acaba de batre el rècord històric de creueristes a la ciutat. També es preveu creuar per primera vegada la barrera dels 10.000 pisos turístics, mentre no s'aplica la nova regulació catalana. Sigui com sigui, el turisme torna al centre del debat ciutadà.
L'home, que demana anonimat, celebra la nova mesura que acaba de plantejar el govern municipal de Barcelona: retirar la línia 116 del Bus de Barri de les recomanacions de mobilitat que es troben els turistes a Internet. "És un bus que vam haver de reclamar perquè no tenim res per comprar a la zona, els que vivim a prop del Park Güell. Tot són botigues de barrets mexicans i així", diu la Lluïsa, qui utilitza el petit bus de quinze seients per anar al Mercat de l'Abaceria a fer la compra.
La proposta de l'Ajuntament respon parcialment al malestar dels veïns, que fa temps que reclamen canvis davant l'increment substancial de visitants que irrompen cada dia en un autobús petit i pensat per als residents. Ara bé, la intervenció digital és tècnicament desafiant. El tinent d'alcaldia Albert Batlle (PSC) reivindica que ja es va fer amb una línia que anava al Tibidabo i que és la millor opció per capejar les riuades de turistes. No és la primera vegada tampoc que l'administració -o els moviments populars- mouen fitxa per protegir algun servei o alguna zona de la massificació turística. Nació en recopila diversos exemples que abracen des de les grans regulacions urbanístiques fins als trucs espontanis emergits a les festes majors de barri.
Ciutat Vella, epicentre de pressió i reaccions
El turisme -que va tocar sostre el 2019- fa temps que ha deixat espurnes dels impactes de la massificació arreu de la ciutat. En alguns casos, s'ha reaccionat per esmorteir-la. En altres situacions, s'han donat certs espais gairebé per perduts. Ho constatava fa poc una enquesta de l'Ajuntament amb una dada que va passar desapercebuda: la meitat dels barcelonins (49,5%) han deixat de visitar algun punt de Barcelona per la influència dels turistes. Entre els principals indrets mencionats hi havia la Rambla, l'entorn de la Sagrada Família, el Front Marítim o els barris de Ciutat Vella.Són alguns dels llocs on, precisament, s'han fet alguns gestos per intentar compensar la pitjor cara de la saturació de visitants. L'eina més significativa, segurament, ha estat el pla urbanístic que prohibeix que apareguin més establiments turístics al centre de la ciutat, l'anomenat PEUAT. Ara bé, també hi ha hagut altres intervencions, com el recent límit al nombre de persones que poden integrar un free tour. Al districte de Ciutat Vella només poden haver-hi aplecs de 20 persones com a màxim seguint els guies turístics. També hi ha certes places en què s'ha fixat un topall de grups.
Des de l'organització popular, en alguns barris saturats de turistes fa temps que s'ha fet decidit que la millor -o l'única- manera d'amagar allò que es vol preservar és no fer-ne promoció. L'exemple més clar és la negativa que es dona sovint des de les entitats organitzadores quan l'Ajuntament de Barcelona s'ofereix a inscriure a l'agenda pública d'esdeveniments una festa nascuda del teixit veïnal. Malgrat això, com moltes vegades les festes populars s'acaben trobant plenes de visitants, s'ha acabat optant per altres opcions que impliquen picaresca. Fa un parell d'anys, es va fer viral l'exemple d'un cartell de la festa major jove del Gòtic en què "el suc de civada" valia 1,5 euros i el "combinat" 3,5 euros, mentre que la "beer" s'oferia a 3 euros i el "cocktail" a 5 euros. Això s'ha repetit a altres celebracions populars.
Dels búnquers al model turístic
En alguns casos, però, les mesures que s'imposen per reduir l'efecte de la massificació turística no compten amb el vistiplau de tot el veïnat. És el cas d'una altra opció que s'ha aplicat des de l'Ajuntament darrerament: el tancat de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira, conegudes com els búnquers del Carmel. Aquesta tanca envolta la zona que s'ha convertit en font de grans concentracions de guiris que fins i tot anaven acompanyades de sessions de música amb un punxadiscos i diversos altaveus. Ara bé, part dels veïns protestaven per haver perdut l'accés a una zona verda del seu entorn immediat per culpa del turisme descontrolat i plantejaven alternatives. Finalment, el nou govern del PSC -després de la insistència veïnal- es va obrir també a fer desaparèixer les vistes del Carmel de les guies de promoció turística.En altres casos, com ja va passar a la darrera Festa Major de la Vila de Gràcia, l'acció popular es basa simplement en el dret a la queixa. En aquell moment, van aparèixer tot de pintades amb el missatge "Tourist, go home". A la banda municipal, el que s'ha deixat com a pla permanent és el control d'accés a les entrades dels carrers guarnits, per evitar aglomeracions. Ara bé, no distingeix entre turistes o veïns de la ciutat, i això torna a ser una mesura de mínims, mentre que molts graciencs reconeixen obertament que marxen del barri durant aquelles dates.
Entre les mesures més assentades que es van prendre en les principals atraccions turístiques de la ciutat, cal recordar l'àmbit de la mobilitat. Una de les més sonades va ser la pressió que va portar l'Ajuntament a allunyar els autocars de turistes de les proximitats de la Sagrada Família -si bé les obres del tramvia han retornat un cert caos a la zona-. Era l'any 2012 quan es va redistribuir el trànsit dels autobusos a la zona. Des del govern municipal recentment també s'ha reivindicat que es va adaptar la realitat del Park Güell. Abans s'hi podia accedir gratuïtament amb el carnet de les biblioteques públiques, però es va detectar que alguns turistes se'l feien per no pagar després a l'accedir al recinte d'Antoni Gaudí i es va canviar el mètode. Ara l'accés gratuït per als veïns de la zona amb un carnet propi, a més de poder tramitar un permís de dia a través d'oficines municipals. Amb tot, s'han ampliat les zones en què s'ha de pagar si qui trepitja el Park Güell és un visitant puntual.
Malgrat aquestes tiretes, l'impacte del turisme segueix implicant una gran pressió sobre alguns barris i les eines són molt limitades davant una indústria econòmica tan potent. En aquest sentit, des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) assenyalen que cal canviar "el model turístic" de la ciutat. En concret, aposten per deixar de banda la promoció internacional de Barcelona pel que fa a països llunyans i consideren més adequat centrar-se en el viatger de proximitat. També es reclama reduir infraestructures com l'aeroport o el port barceloní, així com les places hoteleres.
Aquests debats, de moment, s'entomen poc a poc a les grans sales de decisions polítiques. Fa anys que encara no s'ha decidit què es vol fer amb l'aeroport del Prat. Mentrestant, la capital catalana acaba de batre el rècord històric de creueristes a la ciutat. També es preveu creuar per primera vegada la barrera dels 10.000 pisos turístics, mentre no s'aplica la nova regulació catalana. Sigui com sigui, el turisme torna al centre del debat ciutadà.