Els Mossos d’Esquadra han detectat en només tres dies 14 casos falsos de segrestos virtuals a Badalona, tot i que només sis han estat denunciats. En tots els casos, s’ha seguit el mateix modus operandi: un home es posa en contacte amb la víctima i d’una manera molt agressiva els menteix assegurant que han segrestat el seu fill. Per donar versemblança a l’amenaça utilitzen un menor que simula ser la persona segrestada que demana ajuda cridant i plorant i la condició que posen per al seu alliberament és que la família faci un ingrés en un compte bancari determinat. Les trucades es fan a telèfons fixes i les quantitats reclamades oscil·len entre 5.000 i 10.000 euros, tot i que accepten imports menors perquè la víctima pugui aconseguir els diners en poca estona. En tot el 2016, s’han produït 55 segrestos virtuals a Catalunya.🚨#SegrestVirtual🚨 Trucada d'algú que diu que té el teu fill segrestat? És una ESTAFA! Mantigues la calma i avisa'ns tan aviat com puguis ☎👮 pic.twitter.com/TR6m0GHU9a
— Mossos (@mossos) 26 de septiembre de 2016
Els Mossos d’Esquadra han localitzat a Xile l’origen de la nova onada de segrestos virtuals. "Truquen des de Xile. Ho fan indiscriminadament, agafant guies telefòniques i trucant. Hi ha qui cau en l'engany i qui no. Demanen 5.000 o 10.000 euros per aquest presumpte alliberament", ha explicat el sotsinspector dels Mossos David Carrasco a El Món a RAC1.
En cap d’aquestes falsos segrestos denunciats en tres dies, les víctimes han arribat a pagar, ja que en alguns casos no es va donar veracitat a l’amenaça, i en d’altres perquè les víctimes van fer trucades de verificació des del seu mòbil, ja sigui als Mossos o bé als seus fills teòricament segrestats i que es trobaven bé.
Els autors d’aquesta tipologia delictiva acostumen a simular el segrest de menors ja que busquen crear un clima de pànic i confusió en la víctima que l’obligui a actuar de manera ràpida amb el temor del que eventualment els pugui passar als seus familiars. Els delinqüents demanen que es realitzi el dipòsit a través d’una empresa especialitzada en enviaments urgents de diners o a través d'Internet.
Davant d’aquests fets que generen alarma els Mossos d’Esquadra demanen a les víctimes que mantinguin la calma i que truquin al 112. És important que no es faciliti cap dada personal a l’extorsionador i, si és possible, que es gravi la conversa telefònica ja que pot ser útil perquè els investigadors puguin identificar els delinqüents.
En el decurs de l’any 2016 s’han produït a Catalunya 55 segrestos virtuals i s’han imputat vuit persones a Xile fruit de les gestions dels Mossos d’Esquadra i d’altres cossos policials de l’Estat espanyol. En els darrers mesos hi ha hagut una evolució en la sistemàtica a l’hora de realitzar les trucades per part dels suposats segrestadors, que han utilitzat tècniques més agressives. Aquest fet s’ha traduït en amenaces amb un caràcter més intimidatori pel que fa a les conseqüències per al familiar en cas que la víctima no faci el dipòsit al compte bancari com l’extirpació d’òrgans o el contagi de malalties infeccioses com el VIH.
