«Els Mossos presenten el SEPC com una organització criminal»

Ana Algarra, Jordi Barbero i Alba Monfort són tres dels encausats en el judici contra les protestes contra les taxes universitàries del 2017. La Fiscalia demana vuit anys i mig de presó per a cadascun dels 13 investigats i 140.000 euros de multa. Una petició de pena que les defenses consideren desproporcionada i sense cap fonament, fruit d'una persecució política contra la "dissidència", en aquest cas contra el moviment estudiantil i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Se'ls acusa de delictes de desordres públics i danys, tot i que aquell 2 de març, a la manifestació, no hi va haver identificacions. Quatre anys després, el judici està previst per al 3 i 4 de juny a l'Audiència de Barcelona.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, els tres joves qualifiquen el judici de "polític" i insisteixen que la investigació dels Mossos és insostenible. Se'ls han fet seguiments fins a casa seva o de camí cap a la facultat, i la instrucció, de més de 500 pàgines, té problemes per assenyalar actuacions concretes que suposin un delicte. La línia de defensa dels 13 encausats qüestionarà les identificacions fetes per la policia catalana -que va actuar d'ofici sense cap denúncia prèvia- i insistirà en el fet que no se'ls atribueixen actes individualitzats, sinó que se'ls acusa com a membres actius del SEPC i de les assemblees de facultat.

- La causa neix fa més de quatre anys. Què va passar el 2 de març de 2017? Què van fer?

- Ana Algarra (A.A.): Va ser una vaga de dos dies. El dia central era aquell dijous 2 de març. Nosaltres militàvem al SEPC i els dies previs havíem estat al comitè de vaga preparant-ho tot. Havíem tancat la universitat i aquella nit havíem dormit a la Facultat de Geografia i Història, al Raval. Al matí ens vam llevar i vam anar a veure com estàvem els companys de la Central, a fer-los companyia i a esmorzar abans d'anar a la manifestació. Durant la marxa vaig estar amb el meu nucli i vaig seguir el recorregut, com moltes altres manifestacions estudiantils. No hi va haver res fora de lloc.

"Va ser una victòria del moviment estudiantil"

- Jordi Barbero (J.B.): Recordo dormir poc, cosa habitual quan hi ha vagues estudiantils. Va ser una manifestació molt tranquil·la. Hi havia molta gent, era la primera vaga del curs i veníem d'ocupar la secretaria d'Universitats i Recerca a principis de desembre. Va ser purament simbòlica, però els Mossos la van desallotjar de matinada amb una violència bastant extrema. El moviment estudiantil portava mesos preparant la vaga i durant aquell curs es va fer una passa endavant en l'exigència de la rebaixa de les taxes. L'any anterior s'havia aprovat al Parlament una moció que instava al Govern a rebaixar-les, però se'n va fer cas omís. L'eix de lluita central de 2017 era exigir al Govern que s'apliqués la rebaixa de taxes i aquella manifestació va ser la primera que ho va fer explícit al títol: "Prou taxes abusives, passem a l'ofensiva". 

- Alba Montfort (A.M.): Va ser la demanda principal d'aquella manifestació, que va transcórrer amb tranquil·litat. La vam organitzar amb el SEPC i també amb les assemblees de facultat, i vam tenir molta capacitat mobilitzadora. Érem unes 5.000 persones i va ser molt potent.

- Quin recorregut ha tingut la reivindicació de rebaixa de taxes des de 2017? 

- A.A.: Va continuar, no va ser una reivindicació només d'aquell curs. Davant l'immobilisme constant, el curs 2018/19 es va decidir prendre la via institucional i mentre continuava la lluita al carrer es va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va complir amb tots els requisits i va tirar endavant. Aquella ILP també va ser un dels factors de pressió per aplicar la rebaixa del 30% aquest curt. La lluita institucional i la lluita al carrer es van complementar. 

"Els drets no es guanyem des de les institucions, sinó gràcies a un moviment popular organitzat"

- A.M.: La demanda no ve perquè sí, hi ha una etapa prèvia. Venim de les "27 i més", que també tenen una causa oberta i demanaven el 66% de rebaixa de taxes. Al Parlament es va aprovar la rebaixa del 30% i la nostra demanda era que s'apliqués. El Govern no tenia voluntat política de fer-ho i la secretaria d'Universitats i els rectorats es mantenien en silenci. Estàvem soles, com en la majoria de les lluites socials. "27 i més" va ser un precedent molt important que també anava en la línia de rebaixa de taxes.
 
- La mobilització fa forçar la rebaixa de taxes? 

- A.M.: Va ser una victòria del moviment estudiantil.

- J.B.: És una cosa que tenim molt clara i no l'apliquem només al moviment estudiantil o a la lluita per una universitat pública. Els drets no es guanyem des de les institucions, sinó gràcies a un moviment popular organitzat capaç de tensar la política institucional cap a l'esquerra i les lluites socials. Ho veiem també en el moviment per l'habitatge, els sindicats de barri, les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca, que han posat sobre la taula la llei dels lloguers que pot garantir unes mínimes condicions de vida dignes. El Parlament no l'hauria aprovat si no haguéssim estat tensant des dels carrers. 

"És un judici polític; ens jutgen per les nostres militàncies"

- Denuncien una persecució política i ideològica. Per què? 

- J.B.: El cas l'obren els Mossos d'ofici. No hi ha una denúncia ni la Generalitat que es personi. Els Mossos decideixen d'ofici obrir una investigació sobre aquella manifestació. La instrucció del cas té més 500 pàgines, i una cinquantena són per explicar què és i què fa el SEPC. Fa una explicació molt detallada sobre les accions que ha dut a terme al llarg dels anys, la seva posició ideològica... Ho presenten com si fos una organització criminal, i només som un sindicat d'estudiants independentista, poc més. També ens han fet seguiments. Els Mossos han destinat un munt de recursos públics a fer-nos seguiments, tant per xarxes socials com físicament. Tenen fotos nostres al bar, als ferrocarrils, entrant a casa de la parella... Van desplegar un dispositiu absurd i desproporcionat per trobar no sabem ben bé què. Els seguiments demostren que efectivament estudiàvem a la facultat on estudiàvem, militàvem al SEPC, que som amics... No té cap mena de transcendència, però ens va impactar molt. Ens han fet seguiments per motius ideològics i quan rebem la instrucció comencem a anar pel carrer amb molta angoixa, mirant darrere nostre per saber si ens estan seguint. 

- A.M.: Despleguen tota aquesta maniobra de seguiments que no deixa de ser una eina de control cap a nosaltres. No tenim antecedents penals, la manifestació va ser tranquil·la, no ens van identificar en el seu dia. Ens preocupa que malgrat tot això ens facin fotos, ens segueixin a casa i tinguin tanta informació de nosaltres. Hi ha un control previ a la manifestació, ens tenien controlades des d'abans si no no s'entén com han arribat a nosaltres. És un judici polític perquè no hi ha proves contra nosaltres. Ens jutgen per les nostres militàncies perquè no entrem en el seu marc ideològic i polític. Som allò que es diu dissidència. La Constitució està creada per a certes persones, no per a nosaltres. Si responem a la injustícia, es va contra nosaltres. Els Mossos ens trien a nosaltres, ens fan seguiment, ens atribueixen uns delictes per atemorir-nos, desmobilitzar-nos i per no seguir organitzades.

- Els persegueixen per ser militants del SEPC?

- J.B.: Així ho demostra la instrucció del cas. Quan dediques 50 pàgines a explicar què és el SEPC i les assemblees de facultat, és que estàs buscant una justificació ideològica. Ens van fer seguiments abans i després de la manifestació i la tria dels "culpables" no és aleatòria, sinó que han agafat militants compromesos amb la lluita estudiantils. Ens han atribuït danys i desordres públics, però ens podrien haver atribuït qualsevol altre delicte, perquè no tenen cap base legal per fer-ho. És un judici polític.

"Ens demanen 111 anys de presó per un contenidor cremat que val 640 euros"

- A.A.: El modus operandi dels Mossos em sembla maquiavèl·lic. Nosaltres diem que la manifestació transcorre de manera tranquil·la, però ells creuen que hi ha fets punibles. Quan això passa, els agents suposadament haurien d'intervenir (carregar, identificar...) com fan en altres casos. Trobo molt maquiavèl·lic que els Mossos estiguessin desplegats fent fotografies i no actuessin en el moment que es cometia el suposat delicte, sinó que esperessin que s'acabés l'acció per treure el màxim profit del moment, fer les fotos i identificar després les persones que creuen que són importants al sindicat.

- Com es justifiquen els delictes de què els acusen? I quines penes els demanen?

- J.B.: Durant la manifestació es va cremar un contenidor i es va pintar una oficina del Banc Sabadell. Pots estar més o menys d'acord en utilitzar aquests mètodes, però això és irrellevant. Estem parlant d'un contenidor que crec que val 640 euros i ens demanen 111 anys de presó i 140.000 euros de multa. Ens acusen de danys i desordres públics. Pel contenidor ens demanen quatre anys, i els altres quatre anys i mig són per desordres públics. Pel banc és només una multa. Si ens fixem en els delictes en si, és aberrant demanar quatre anys i mig per cap a tretze persones per un contenidor. El delicte de desordres públic és per impedir el normal funcionament de la manifestació, que va transcórrer amb total normalitat, va arribar fins al final i no hi va haver càrregues dels Mossos. Han buscat culpables i els han atribuït els delictes que els han vingut de gust.

- A.M.: M'acusen també de danys i desordres públics. Abans ens acusaven de manifestació il·lícita i després ho van treure. No som nosaltres que hem de demostrar que siguem culpables de res. Som culpables de militar al SEPC i d'organitzar-nos a les assemblees de facultat, de res més. No tenen proves de res. La manifestació va ser pacífica, no tenen proves i són ells que han de demostrar que som culpables. Volen limitar el dret de manifestació. 

"Som culpables de militar al SEPC, res més"

- A.A.: Ningú va prendre mal, ni la gent del carrer, ni la gent del banc. Sobre la manifestació il·lícita no sabem si al judici hi serà o no. 

J.B.: La investigació dels Mossos és un despropòsit. Fins i tot la Fiscalia l'ha hagut de rebaixar. Ens demanen a les tretze estudiants les mateixes penes pels mateixos delictes perquè no individualitzen els fets. Són dos delictes de danys i desordres públics i amb tots els agreujants possibles: disfressa, incendi... Tot el que es puguin imaginar. Volen la pena de presó més alta possible. Ens enfrontem a penes de vuit anys i mig de presó cada un i una multa de 140.000 euros. 
 
- Tenen fotografies seves durant la manifestació?

- J.B.: Hi ha moltes fotos de la manifestació, però no es veu res. Hi ha una fotografia d'abans de la manifestació pujant pel carrer Tallers, abans de la manifestació, amb la gent que militàvem al SEPC Raval. Anàvem amb les motxilles, veníem de la universitat i anàvem amb el sac de dormir perquè havíem dormit allà. Després hi ha fotos de gent encaputxada, com passa en totes les manifestacions perquè la gent es defensa així perquè no passin coses com aquesta. I també hi ha una foto meva al final de la manifestació i a cinc metres hi ha una persona encaputxada, jo no hi anava. La seva tesi és que el SEPC va preparar aldarulls durant la manifestació i "creuen" -perquè no tenen cap prova- que la gent del SEPC Raval anava encaputxada i els va executar. I diuen que com que jo abans de la manifestació estava amb els del SEPC Raval i després aparec a prop d'una persona encaputxada, ja que conclouen que jo ho estava fent. No tenen cap prova per acreditar res i no la poden trobar perquè no hi ha res. 

"La investigació dels Mossos és un despropòsit"

- A.M.: Els llegeixo una frase de l'expedient que fa referència al meu cas: "No es poden determinar les accions concretes d'aquesta persona, però sí que sabem que la senyora Montfort pertany a tots aquests delictes". Si no ho saben, per què em culpen?

- En altres casos ha passat que s'intenten imputar delictes a persones per la seva pertinença a grups o per la seva relació entre ells, però sense atribuir accions concretes.

- J.B.: Els fets no s'individualitzen. No diuen qui va cremar el contenidor. Diuen que actuem com un grup organitzat i coordinat per cremar Barcelona i això no va passar. Érem un grup organitzat? Clar, militàvem juntes, no ho hem amagat en cap moment i no ens penedirem de defensar la universitat pública. No sabíem que manifestar-nos fos un delicte, tot i que últimament hem anat veient que sí que ho és.

- Han rebut suports de partits o de polítics concrets?

- J.B.: El SEPC forma part de l'Esquerra Independentista i la CUP ens ha donat suport. Més enllà d'això, els moviments socials, el moviment estudiantil, s'ha partit la cara per nosaltres, igual que amb la resta de casos repressius i les més de 3.000 persones represaliades als Països Catalans. Hem d'agrair als moviments socials, a l'Esquerra Independentista i al moviment llibertari, que sempre hi són. També cal remarcar que no ens jutgen només per defensar la universitat pública, hi ha també una voluntat d'alliçonar-nos, d'escarmentar-nos, defensem un model completament oposat al seu. I també molt determinant, sobretot per la petició de penes tan elevades, és que vam guanyar. Som un exemple que la lluita servei per alguna cosa. La rebaixa del 30% finalment s'ha aplicat i més enllà de les penes absurdes que ens demanen, vam guanyar. Ens posen la pena per dir-nos que la victòria ens sortirà molt cara. També ens demanen aquestes penes tan altes pel fet també de ser independentistes i pel paper del SEPC en l'1-O. 

- A.A.: Les tretze persones acusades hem evolucionat políticament i pertanyem a espectres molt variats dels moviments socials, i tots ens han donat suport. També organitzacions com l'ANC o Òmnium ens han fet costat, perquè afecta el dret a manifestar-se i la situació és injusta. No ens podem queixar perquè hem rebut molts suports.

- A.M.: La CGT també ens ha donat suport, i el moviment llibertari. Som gent de sensibilitats ideològiques diferents, ens hem trobat totes i ens intentem entendre totes. 

- Els han ofert algun tipus de pacte per rebaixar la pena?

- Tots tres: No.

- A.A.: Si ens l’haguessin ofert, ho hauríem de parlar entre totes perquè potser això significaria que a totes se’ns acusés d’alguna cosa, i nosaltres demanem l’absolució. 

"El judici fa difícil poder pensar en el futur"

- Quina serà la seva línia de defensa?

- J.B.: Hi ha un element importantíssim, que són les identificacions. No ens van identificar en cap moment de la manifestació i, per tant, posarem en dubte la legalitat de les identificacions que apareixen a la causa. A més, en el meu cas, a mi no se’m reconeix. Les suposades identificacions tenen tan mala qualitat, que podria ser jo o qualsevol altre jove de 19 anys. Si no poden ni tan sols demostrat que estàvem en aquella manifestació, quins delictes ens atribueixen? 

- Diuen que la pena és el procés judicial. Com estan vivint els dies previs al judici i com han viscut amb aquesta situació els últims quatre anys? 

- J.B.: Jo estava a primer de carrera i fa un any que l’he acabat. L’espera s’ha fet llarga i és un drama. Evidentment ho estem passant malament perquè tenim una amenaça de vuit anys i mig de presó, no és cap broma. És una cosa que ens està martiritzant i que ens ha limitat la vida personal i l’acció política en els últims anys. La nostra i la del nostre entorn, que també pateix la repressió. 

- A.A.: Hem carregat amb això quatre anys i no hem pogut participar dels esdeveniments històrics que hem viscut. Tot i això, no hem deixat de militar. El judici ara ens agafa en un punt d’inflexió, ja que la majoria acabem la carrera enguany o la vam acabar fa poc. Si habitualment aquest ja és un moment de crisi quan ets jove, a més ens trobem amb un episodi que no podem acabar de tancar. Depèn de com acabi el judici, potser ens queden uns antecedents que ens acompanyen molts anys. 

- A.M.: Jo l’any següent dels fets vaig haver de deixar la carrera. Va ser per diversos motius, però aquest concret em va marcar moltíssim. Com deien l’Anna i el Jordi, la nostra acció política ha quedat condicionada. No hem deixat d’organitzar-nos perquè hi creiem, però ha estat dur. Personalment, encara ara si veig algú al tren que treu el mòbil, penso que m’està fent fotos. Si veig que em canvio de lloc i ella també, baixo. L’any passat va morir la meva mare i just al cap d’una setmana ens van comunicar la petició de pena de vuit anys i mig de presó. El judici coincideix amb l’aniversari de la mort de la meva mare, que ella voldria estar amb mi en aquests moments... A mi també m’ha condicionat en l’àmbit de l’autodefensa feminista. Com em puc defensar si arrossego tot això? La sort és que ens ha passat a nosaltres, que estem organitzats políticament i tenim uns advocats darrere nostre. 
 

- Saben per què ha passat tant temps entre els fets i el judici? Com es gestiona emocionalment una possible entrada a presó? 

- J.B.: M’agradaria fer un agraïment enorme a Alerta Solidària, que és qui ens porta la defensa. El nostre cas estava en una carpeta oblidada i ara han decidit tirar-lo endavant, coincidint amb una intensificació de la repressió arreu del país. Pel que fa a la possible entrada a presó, penso en les companyes que estan fent el màster de professorat. Si ens queden antecedents, no podran exercir. Més enllà de la qüestió emocional, això afecta el nostre futur. A mi el que m’ha afectat més és la incertesa de no saber què passarà. Quan ens van comunicar la data de judici, jo ja no tenia al cap tot això. De fet, van trucar a la meva mare, que és una cosa absolutament surrealista. És una voluntat de generar merder fins i tot dins la família. Tot plegat és un monstre que es va fent gran i es va apropant, i en el meu cas sento pànic. Honestament, no crec que entrem a presó perquè no tenen res. Si confiéssim en la justícia, aniríem súper tranquil·les a judici, però saber que depèn de tres jutges de l’Audiència Provincial que ens jutjaran políticament... No soc capaç d’imaginar-me d’aquí a un any tancat a Lledoners.

- A.A.: Per mi no és tant el fet d’entrar a la presó, sinó que no ens hem enfrontat mai a una situació com aquesta. Seure davant d’un jutge i que et jutgin per tenir les idees que tens és una situació injusta.

- A.M.: La nostra és una més de les carpetes de judicis polítics. No només del moviment independentista, sinó del moviment feminista, anarquista, sindical... S’han criminalitzat les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, s’han tancat les anomenades anarquistes italianes. Volem expressar que som unes més de tantes altres que lluiten. Lluitem per nosaltres i pels interessos de la nostra classe. 

"Ho estem passant malament, ens amenacen amb vuit anys i mig de presó"

- En quin moment es troba l’organització i mobilització del moviment estudiantil, tenint en compte l’impacte de la Covid a les universitats?

- A.A.: La virtualització de l’ensenyament a causa de la pandèmia ha significat una nova vulneració de drets dels estudiants, entre altres el dret a una educació digna. Malgrat la virtualització, les taxes universitàries han continuat sent les mateixes. Fem les classes en línia i estem pagant per unes infraestructures que fem servir.

- J.B.: El moviment estudiantil entén que la universitat ha de ser un espai de generació de coneixement però també de joves crítiques, compromeses. Ha de ser una altra trinxera en la lluita per a la transformació social. La lluita estudiantil transcendeix la mateixa universitat. 

- Quin és el gran objectiu actual del moviment estudiantil?

- A.A.: Les demandes històriques no s’han abandonat, perquè el nostre objectiu és la gratuïtat de la universitat.

- J.B.: Dins l’estat espanyol i la UE no podem garantir una universitat pública i dins un sistema capitalista no podem garantir que les joves de classe treballadora accedeixin a l’ensenyament universitari. Aterrant-ho a les reivindicacions concretes, parlem del compromís exigit als rectors contra la crisi educativa, de la feminització de la universitat i els currículums educatius, d’avançar cap a la gratuïtat i de garantir un ensenyament de qualitat en el context de virtualització. 
 
- Quins plans de vida tenen?

- J.B.: Jo soc antropòleg i treballo des dels 16 anys. Treballo en una empresa d’impacte social i espero ser-hi molt temps. Vull tenir una vida tranquil·la i tenir garantides les condicions materials, tenir sostre, treballar dignament i anar pel carrer sense que m’agredeixin per "marica". I mentrestant, doncs seguir treballant per enderrocar el capitalisme i l’estat espanyol.

- A.A.: El judici fa difícil poder pensar en el futur. Jo aspiro a poder exercir d’historiadora i especialitzar-me en el tractament de fonts audiovisuals. El sistema ens promet un camí de flors si ets una persona exemplar, però al final veus que no hi ha lloc per tothom. Els joves tenim aspiracions que veiem truncades.

- A.M.: Estic estudiant Filologia Hispànica a la UB i estic treballant de monitora de menjador. Vull ser professora, que és la meva passió, i ensenyar castellà.