Els plàstics han transformat la vida quotidiana. És evident que aporten molts beneficis socials i ofereixen avenços tecnològics i mèdics presents i potencials. El seu ús és cada vegada més estès: la producció anual supera els 300 milions de tones. Cada minut es compren un milió d'ampolles de plàstic i dos milions de bosses de plàstic a tot el món. A final de l'any, s'estima que s'haurà produït tant plàstic amb bombolles per embolicar, que podrà donar deu voltes a l'Equador.
 
L'ús actual del plàstic no és sostenible; tant per la disminució de les reserves de combustibles fòssils, com per la capacitat finita d'eliminar els residus. Entorn el 4% de la producció mundial de petroli s'utilitza com a matèria primera per fabricar plàstics i un percentatge similar, es requereix a font d'energia durant la fabricació. Malgrat el cost, més d'un terç de la producció actual s'utilitza per fer articles d'un sol ús. I s'estima que només s'ha reciclat un 9% de tot el que s'ha fabricat –a Europa, on més es recicla, arriba al 30%. La resta, s'incinera o esdevé deixalla.
 
Al mar, entre el 70 i el 80% de les deixalles són plàstics. La baixa taxa de descomposició –algunes restes trigaran més de mil anys en desfer-se– fa que el plàstic s'acumuli i persisteixi en mars, oceans i platges d'arreu. També es troben residus plàstics tant en l'exterior com en l'interior d'espècies marines grans, com tortugues marines, foques, balenes i ocells. Però, què passa amb el que no veiem?
 
A la cadena alimentària humana s'han trobat microplàstics, partícules menors de cinc mil·límetres, que provenen de plàstics en degradació o bé perquè han estat fabricats especialment per a la indústria cosmètica (especialment per a productes de peeling facial i corporal). Hi han entrat través d'organismes marins més petits, com ara peixos i mariscos, que els han incorporat en els seus teixits; però també per l'aigua –tant de l'aixeta com d'ampolla.
 
Van donar positiu per a microplàstics totes les mostres d'un estudi en el qual han participat persones provinents vuit països: Finlàndia, Itàlia, Japó, Països Baixos, Polònia, Rússia, Regne Unit i Àustria. Els resultats –validats per l'Agència de Medi Ambient d'Àustria- van ser presentats pels investigadors de la Universitat Mèdica de Viena, en la trobada que la Unió Europea de Gastroenteròlegs (UEG) va celebrar a Viena entre el 20 i el 24 d'octubre.
 
Les persones que van participar descrivien en un diari els aliments ingerits durant la setmana, que acompanyava el mostreig de les femtes. El que més descrivien eren aliments embolicats en plàstic, aigua d'ampolles de plàstic... No hi havia cap vegetarià i sis van consumir peix de mar. El cent per cent de les deposicions van donar positiu a la presència de microplàstics. Se'n van identificar fins a nou tipus diferents d'entre cinquanta i cinc-centes micres; i les partícules més comunes van ser de polipropilè (PP) i de tereftalat de polietilè (PET).
 
Què significa per a la salut humana? No hi ha pràcticament estudis. Fins ara, s'ha vist que en ratolins els plàstics poden afavorir reaccions al·lèrgiques i de rebuig. Per això es tem que en budell humà, a més d'afectar la tolerància i la resposta immune, la bioacumulació pugui també potenciar la transmissió de productes químics tòxics i patògens.
 
Se sospita que les partícules més petites poden passar al corrent sanguini o limfàtic, i acabar al fetge o a altres òrgans. En aquest cas, el que es tem és que puguin alterar el sistema endocrí. Els ftalats funcionen com antiandrògens, mentre que l'acció principal atribuïda al bisfenol A (BPA) és semblant a l'activitat dels estrògens. Els èsters difenils polibromats (PBDE) i el tetrabromobisfenol A (TBBPA) interrompen en el cicle de l'hormona tiroide.
 
Per tant, per raons ecologies i de salut, la Unió Europea ha obert la porta a prohibir la comercialització de plàstics d'un sòl ús per a 2021 en els casos que hi hagi articles alternatius –com ara plats, coberts, gots, palletes, pals de globus... A multiplicar la reutilització per a reduir fins al 25% dels plàstics pels quals encara no s'ha trobat substitució –com són els recipients d'alguns aliments. I a reciclar el 90% de les ampolles d'aigua, també per a 2025.
 
Cal doncs reflexionar sobre l'ús que fem dels plàstics; per a què calen i quan ens en podem estar de fer-los servir.