Dues negociacions en paral·lel. Els pressupostos del Govern, que si no hi ha una sorpresa majúscula, iniciaran el tràmit de validació al Parlament. I els de l'Ajuntament de Barcelona, en canvi, que s'hauran de desbloquejar per la via d'una qüestió de confiança. Us avançàvem que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras convocaran la cimera pel referèndum quan la CUP garanteixi el debat dels pressupostos –ofereixen uns comptes amb 989 milions més en despesa social, una proposta que els anticapitalistes debatran en el consell polític d'aquest dissabte a Artés-. A la CUP ja s'aplana el terreny per no obstaculitzar els comptes. A Barcelona, per contra, ni els "cupaires" ni ERC fan concessions a Ada Colau. Hi ha vinculacions entre els dos taulers de joc. Pesa que el procés condicioni les posicions i que el mapa de forces s'estigui reconfigurant, amb els "comuns" en plena construcció del nou partit.
Avui donem la benvinguda al periodista Toni Vall, que tindrà una secció fixa de crítica televisiva a NacióDigital. Debuta amb una anàlisi sobre la cobertura de la nit electoral als Estats Units. Seguiu-lo, us ho passareu bé. I també estem d'enhorabona per les dades d'audiència, que ens situen com a líders de la premsa digital en català per 21è mes consecutiu.
El nou fiscal general de l'Estat. Rajoy ha proposat José Manuel Maza per substituir Consuelo Madrigal a la cúpula de la Fiscalia. De perfil conservador, el magistrat del Tribunal Suprem serà, d'aquesta manera, una peça clau en els litigis que tenen oberts l'Estat i la Generalitat arran del procés sobiranista, i en les peces judicials contra càrrecs electes. Pep Martí n'ha preparat aquest perfil. Per cert, diumenge hi ha convocada una manifestació del sobiranisme civil per denunciar la judicialització del procés.
El llegat de Leonard Cohen. Avui ens ha deixat un dels poetes de la música. La mort del cantautor canadenc, que compartia altar amb noms com Bob Dylan, Paul Simon o Joni Mitchell, ha desencadenat una allau d'elogis i exercicis de nostàlgia de les seves lletres. Us recomano que llegiu el perfil que ha escrit el nostre cap de Cultura, Esteve Plantada.
Trump i l'Amèrica irritada. Donald Trump ha capitalitzat el vot de l'Amèrica indignada, ha enfrontat els que tenien poc amb els que no tenien res –el nord-americà de classe mitjana baixa amb els immigrants- i ha tret rèdit del discurs contra l'establishment polític i mediàtic, a qui ha descol·locat. Alguns detalls del seu triomf. El candidat republicà ha arribat a la Casa Blanca sense guanyar en cap ciutat de més d'un milió d'habitants. Tot i el seu discurs misogin –destacat per Michelle Obama en l'esprint final de la campanya-, Trump va fer forat entre l'electorat femení: més de la meitat de les dones blanques van votar pel magnat, tal com detallava The New York Times.
Vist i llegit
Parlant de Trump, us proposo dedicar les seccions d'aquesta newsletter al fet més rellevant de la setmana, la seva victòria electoral, que el convertirà en el relleu de Barack Obama. A diferència d'altres divendres, no us recomanaré un article. Avui prefereixo un reportatge televisiu, el que va firmar Jaume Bartrolí a TV3: Les músiques d'Obama explica el mandat del primer president negre dels EUA amb el fil argumental de les cançons i els ritmes que han marcat els vuit anys al despatx Oval. Amb una mirada periodística, el treball evoca des de la sintonia del Yes we can fins al gospel o blues més reivindicatiu, per expressar solidaritat amb els ciutadans afroamericans morts a mans de la policia. Una delícia.
La frase de la setmana
"Donald Trump ha capitalitzat la fúria contra l'establishment". La reflexió és de Bernie Sanders, que va discutir la candidatura demòcrata a Hillary Clinton. Sanders, que precisament havia presentat la seva rival a les primàries com una veu de l'elit que havia perdut la credibilitat, ha dit aquesta setmana que s'oposarà a les "les polítiques sexistes, xenòfobes i antiecològiques" del nou president. Alguns, com Pablo Iglesias, aventuraven que sí Sanders hagués estat el candidat demòcrata, Trump no hauria guanyat.
El nom propi
A diferència de bona part dels analistes, que donaven per feta la victòria de Hillary Clinton –aquí, algun exemple-, Michael Moore va pronosticar el triomf de Trump hores abans del recompte final. El cineasta, clarament compromès amb el discurs progressista, va publicar un article al seu blog -titulat 5 raons per les quals Trump guanyarà- en què fugia del discurs fàcil de desacreditar els votants. Detallava, entre d'altres qüestions, el malestar de la classe treballadora blanca i els anticossos que generava Clinton com a candidata. Atureu-vos en la seva radiografia.
Els imperdibles
"La democràcia esta sobrevalorada". És una de les frases més recordades de Frank Underwood, el cínic protagonista de la lloada House of cards, la sèrie que retrata el pitjor del Washington del poder. Ara que Trump ha arribat a la presidència, val la pena recuperar-la. I també descobrir la sèrie Designated Survivor, protagonitzada per Kiefer Sutherland, que encarna un membre menor del gabinet de la Casa Blanca que és designat president després d'un atac terrorista. La podeu veure a Netflix.
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic? Fes clic aquí per subscriure't-hi.
