Els sindicats denuncien que el nou curs escolar és «un any perdut»

Alerten que la inversió en educació suposa només un 2,05% del PIB | El pressupost de la conselleria s'ha ensorrat un 16,8% en cinc anys | USTEC assegura que caldrien uns 11.850 professors per tornar a la situació anterior a les retallades

Publicat el 13 de setembre de 2016 a les 16:55

Imatge del nou curs escolar. Foto: Martí Albesa


Tots els sindicats del sector de l’Educació auguren que aquest any escolar serà “un any perdut”. Denuncien una manca d’inversió del Departament d’Ensenyament, que ha hagut de fer mans i mànigues per quadrar uns pressupostos de mínims, com ha afirmat la pròpia consellera, Meritxell Ruiz. “Aquest és un inici de curs marcat per les retallades que encara patim i per l’infrafinançament”, assegura el portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font.
 
Segons les xifres oficials, el pressupost d'Ensenyament s'ha ensorrat un 16,8% del 2010 al 2015 (dels 5.539 als 4.608 milions d’euros), tot i que el pressupost total de la Generalitat ha augmentat un 5,3% en el mateix període. "Això demostra que el govern prioritza un seguit de polítiques per sobre d'unes altres, així que la culpa és tant de la conselleria com dels pactes de govern", denuncia Manel Pulido, portaveu de la Federació d'Educació de Comissions Obreres. A més, la inversió suposa només un 2,05% del PIB, mentre que la llei catalana determina que hauria de ser d'almenys un 6%, segons l'USTEC. 
 
Un 32,13% dels professors són interins o substituts
 
Pel que fa a l'ampliació de la plantilla amb 798 professors, els sindicats consideren que és insuficient. “Per tornar a la situació d’abans de la crisi, farien falta encara 11.850 docents”, argumenta Font. Així mateix, dels 72.842 professors, 23.406 són interins i substituts, el que suposa un 32,13% del total. Alhora, aquests substituts no han pogut començar el curs l’1 de setembre, com demana el sector, sinó només dos dies abans que l’alumnat.

Segons els sindicats, que no hi hagi prou professors o que estiguin en “situació provisional” fa que la conselleria no pugui reduir les ràtios a les aules tant com hauria. A més, des del sector educatiu veuen amb recel el nou decret que regula la contractació de treballadors. Tal com denuncia Pulido, la normativa "dóna massa poder a les direccions, en comptes de fer una selecció del personal amb criteris objectius". 
 
Els barracons, un “problema endèmic”
 
Des de la FaPaC comparteixen amb els sindicats els motius per a la indignació. En concret, els preocupa l’increment del nombre de barracons, que aquest any ja són 1.010, quinze més que l’any anterior, i que consideren un “problema endèmic”. També critiquen la reducció de places de P3 i la manca de places per a la Formació Professional, que obliga a més de 20.000 alumnes a cursar els seus estudis a distància.
 
Per últim, reclamen, com la resta del sector, la recuperació de l’horari lectiu d’abans de les retallades. “Amb l’augment de l’horari no millorem la qualitat de l'educació, sinó que reduïm les hores per a l’organització interna del professorat o per a l’atenció individualitzada”, argumenta Font.

Mobilitzacions contra la Llei Wert i per exigir més inversió
 
L’única cosa en la que semblen estar d’acord, tant la conselleria com els sindicats, és en la seva crítica contra la Llei Wert. Si per a la consellera Meritxell Ruiz, el text “és ideològic, i no pedagògic” i “condiciona l’alumne a un examen, desprestigia la Formació Professional i fa un mal ús de l’avaluació”; per als sindicats, cal incomplir-la (Tot i que des de Comissions Obreres són més partidaris de la lluita que de l'incompliment). “Estem completament en desacord amb el sistema de revalida a què obliga la Lomce”, diuen des de la FaPaC. Per tal d'exigir la derogació de la Llei i més inversió de la Generalitat, els sindicats han organitzat diverses mobilitzacions i protestes durant tot el mes de setembre.