[nointext] [intext1]
La polarització de la campanya ha beneficiat Ada Colau en la seva aposta per un nou urbanisme i la mobilitat sostenible. "Barcelona és una ciutat que s'està transformant per frenar l'emergència climàtica", asseguren els comuns ja en la introducció del programa. ERC, malgrat que progressivament s'ha despenjat de les superilles, també és clara en aquest àmbit situant l'adaptació de l'espai públic al canvi climàtic com un dels grans reptes de la ciutat. La CUP, per la seva banda, reclama una "transició ecosocial" que passa, entre altres, per municipalitzar el cicle de l'aigua, el Port de Barcelona i el Bicing, entre altres.
PSC i Junts no disposen en els seus programes de blocs específics dedicats a l'emergència climàtica. Marquen objectius molt ambiciosos en la transició energètica, però reclamen frenar alguns dels canvis dels darrers anys, especialment en mobilitat. La dreta espanyola de PP i Ciutadans –amb programes curts i poc elaborats- obvien l'emergència climàtica i se centren a revertir les superilles i en reivindicar una "ciutat motera". Una posició que ha radicalitzat Eva Parera, candidata de Valents, que ha arribat a afirmar que "no es creu els morts per contaminació" tot reivindicant les "autopistes urbanes".
[intext2]
L'emergència climàtica als programes, en dades
Quins partits parlen més d'emergència climàtica als programes? Destaca Barcelona en Comú amb 38 referències, seguit d'ERC amb 9. La llista de Trias utilitza aquest concepte 5 vegades –tres a la mateixa pàgina-, per 4 els socialistes i 1 la CUP. PP i Ciutadans no l'usen ni una vegada. De fet, els taronges només fan referència al concepte medi ambient en una ocasió per cap dels populars.Si s'inclouen la resta de termes analitats –des de canvi climàtic a sostenibilitat- els comuns continuen al capdavant amb 179 referències, per 100 dels socialistes –86 de les quals de sostenible i sostenibilitat, conceptes que en els darrers anys han estat criticats per alguns pensadors ambientals-. ERC fa servir aquests conceptes 71 vegades, per 63 de Junts i 21 de la CUP. En el cas dels anticapitalistes, tenen més referències (22) a les municipalitzacions, un dels eixos també de la seva política ambiental.
Què inclou clima? Canvi climàtic, emergència climàtica, crisi climàtica, riscos climàtics i transició ecosocial
Què inclou medi ambient i sostenibilitat? Medi ambient, sostenible i sostenible
[intext3]
Entre les superilles i els interiors d'illa
Ada Colau es va quedar sola defensant les superilles, però d'aquesta feblesa n'ha fet virtut per enarborar la bandera de la pacificació i la mobilitat sostenible. Les obres de Consell de Cent no només s'han convertit en l'espot de campanya, sinó que Barcelona en Comú vol continuar desplegant els eixos verds en un de cada tres de l'Eixample, sinó instaurar una superilla a cada districte. L'ERC d'Ernest Maragall, per la seva banda, proposa un pla 60-40 per invertir el percentatge d'espai públic destinat a les calçades en espais caminables. A més, vol transformar Gran Via i el carrer Aragó d'“autopistes urbanes a corredors verds”.[blockquote]PSC i Junts aposten pels interiors d'illa mentre PP i Cs volen revertir les superilles[/blockquote]
El PSC, després de dos mandats al govern municipal, s'ha acabat desmarcant de les superilles: “No es tracta de convertir les cruïlles de l'Eixample en places”. En canvi, proposa “reactivar l'estratègia dels ajuntaments socialistes” de recuperar els interiors d'illa –un total de 30- com a espais verds i ciutadans. També hi aposta Junts en el marc per una estratègia de reverdir la ciutat tant en els carrers, a les façanes, en parcs com en els interiors d'illa.
Ciutadans no té programa, només un petit decàleg de “línies vermelles” entre les quals aturar les superilles i l'“urbanisme tàctic, bolivarià i aberrant”. El PP, per la seva banda, s'ha compromès a revertir aquells projectes de pacificació que tinguin un impacte negatiu als veïns.
Més bicis o més motos
La mobilitat és un dels temes estrelles de la campanya, pocs mesos després que els tribunals europeus hagin conclòs que els nivells de contaminació de Barcelona han infringit sistemàticament la directiva de qualitat de l'aire. En aquest context, comuns i republicans expliciten l'aposta per continuar reduint l'ús del vehicle privat. Uns es comprometen a consensuar una taxa de congestió amb criteris de renda per circular per la ciutat i els altres en estudiar el peatge urbà, tal com demanen diverses entitats ambientalistes. Junts i PSC, per la seva banda, reclamen més consens en mobilitat i afavorir la fluïdesa del trànsit.[blockquote]Peatge urbà: Barcelona en Comú proposa consensuar-lo mentre ERC aposta per estudiar la mesura[/blockquote]
La bicicleta ha viscut un boom a Barcelona. Mentre comuns aposten per continuar desplegant la xarxa de carrils bici fins a tenir una "ciutat 100% ciclable", ERC també ho fa però incrementant la seguretat: carrils bici segregats i revertint aquells que siguin bidireccionals. Ambdós partits, juntament amb la CUP, aposten per estendre el bicibús a totes les escoles.
Junts, per la seva banda, pràcticament obvia la bicicleta. L'única mesura és eliminar els carrils bici amb doble sentit, mentre que el PSC es limita a assegurar que continuarà l'expansió en el marc dels plans en vigor. En canvi, els dos partits mostren més entusiasme amb la moto. Els socialistes volen crear un observatori sobre aquest mitjà de transport mentre que la candidatura de Xavier Trias la situa com una “solució de la mobilitat a Barcelona” en un context on el govern municipal ha apostat per “la no-mobilitat”.
La dreta espanyola, per la seva banda, reivindica una "ciutat motera". Ciutadans proposa promocionar la moto mentre que el PP reclama que puguin circular pel carril bus i fins a 100 euros en un "pla renove" de cascs.
Objectius ambiciosos, poques mesures concretes
Els quatre principals partits tenen objectius molt ambiciosos en transició energètica i reducció d'emissions. ERC, per exemple, vol assolir un 55% menys d'emissions el 2030 respecte al 1990, Junts per avançar l'autosufiència energètica i els socialistes arribant a la neutralitat de carboni a finals de la dècada, objectiu que Nacions Unides té per al 2050.[blockquote]Els grans objectius de transició energètica i reducció d'emissions no es concreten amb objectius quantitatius a curt ni a mitjà termini[/blockquote]
Grans titulars que després costa de veure que es puguin complir, si més no per l'abast de les mesures que proposen els programes dels partits. Els republicans volen plaques solars als edificis municipals, els comuns i socialistes impulsar les comunitats energètiques locals mentre que la llista de Trias vol aprofitar totes les fonts energètiques renovables –sol, vent i biomassa-, tant a petita com a gran escala. Cap d'aquestes idees, per cert, no es concreta en projectes ni en objectius a curt o mitjà termini.
La CUP, per la seva banda, vol un pla de transició energètica que aposti per la sobirania, la descentralització i les renovables. També per fer decréixer no només el trànsit privat, sinó també el trànsit aeri i marítim —tampoc sense posar-hi dades- en un port que s'hauria de municipalitzar. Mentre comuns insisteixen a limitar els creus, ERC aposta per avançar en l'electrificació de les instal·lacions portuàries. Una aposta que comparteixen amb Junts i PSC. Els socialistes, de fet, insten a consensuar amb port i aeroport un pla de transició energètica que pugui arribar a generar excedents per a la ciutat.
✌ Hoy hemos subido a Collserola. El parque está seco, sucio y dejado de la mano de Colau, que no riega nunca nada que no sea un chiringuito suyo. Pero siempre hay vecinos maravillosos y entidades como @DEPANA para enseñarnos a cuidar y salvar lo que no salva el Ayuntamiento... pic.twitter.com/W5Tc88Ye2Q
— Anna Grau (@annagrauarias) March 26, 2023
Ciutadans és un partit que no té en compte el canvi climàtic en l'acció política i l'única acció "ambiental" d'Anna Grau va ser plantar arbres a Collserola per denunciar que "Colau només rega els seus xiringuitos". El PP, per la seva banda, assegura que compliran les exigències europees de contaminació de l'aire "amb més tecnologia i menys ideologia".
