[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Una nova etapa. Amb una direcció més col·legiada -per tant, menys personalista- i també més femenina. Són els arguments que va donar ahir el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, per rellevar Josep Lluís Trapero com a comissari en cap dels Mossos. A Trapero el substituirà Josep Maria Estela, fins ara cap de la regió policial de Tarragona, que ve avalat pel seu tarannà "conciliador" i a qui no s'atorgarà el rang de major del cos, que és vitalici i que sí que tenia el comissari en cap sortint.

La decisió de cessar Trapero és política. Com ho va ser també la de nomenar-lo comissari en cap (ho va fer l'aleshores conseller Ramon Espadaler), fer-lo major (ho va decidir Carles Puigdemont), que el govern espanyol el destituís amb el 155, restituir-lo (ho va fer Miquel Sàmper), i finalment cessar-lo ahir. En algun d'aquests cinc moviments hi han pesat també decisions tècniques, operatives i fins i tot morals, però el component polític és un comú denominador en tots ells. És enganyar-se afirmar que el comissari en cap dels Mossos és només un tècnic, un policia sense més i que ja està bé que la seva continuïtat no tingui res a veure amb qui són els responsables de la conselleria en cada moment. 

Aquest és, lògicament, un criteri que val per funcionaris, en aquest cas per a tots els agents, caporals, sergents i fins i tot comissaris del cos. Però el comissari en cap -sigui o no major- és un càrrec de la màxima confiança i ha de treballar en sintonia amb la direcció política del departament. Perquè si Elena és conseller, com abans ho havien estat Espadaler per esmentar a qui el va nomenar o Sàmper per referir-nos a qui el va restituir, és perquè així ho han volgut els ciutadans que s'expressen en unes eleccions lliures i trien uns diputats que investeixen un president que nomena uns consellers i que aplica un programa polític. Per tant és el conseller, d'acord amb el mandat del Parlament, i no Trapero qui ha de marcar les prioritats del cos. El comissari en cap i la resta de comandaments les han d'executar d'acord amb els criteris tècnics, però la política policial no pot ser cosa seva.

I el programa polític d'Elena, que va pactar amb els seus socis al Govern de Junts i de la CUP al Parlament, és reformista. Per això es treballa al Parlament en la comissió per un nou model policial, que ha de ser més de mediació, estar més centrat en la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans i ha de revisar la relació amb la resta de cossos policials que operen a Catalunya. Elena diu que els acords amb la CUP són plenament vigents pel que fa al seu departament, on ja s'han pres mesures com ara acabar amb les personacions contra manifestants per incidents menors amb els agents. Trapero havia estat fins ara prudent a l'hora de valorar-les, però el dia de les Esquadres se li va entendre tot.

La decisió del conseller va ser respectada o compartida per ERC i Junts i avui previsiblement la CUP tampoc la criticarà. Sí que ho va fer el PSC. Trapero ha estat una figura polèmica. És estimat per bona part de la cúpula del cos i admirat per alguns dels periodistes més mediàtics de la crònica policial -als que ha cuidat i que ahir en defensaven amb contundència una professionalitat que Elena mai ha qüestionat. La tardor del 2017 el va marcar. La resolució dels atemptats del 17-A el va convertir en un heroi per a molts independentistes, que a la imatge de la policia catalana actuant amb eficàcia i sense ajuda a l'espanyola hi sumaven les paelles amb Pilar Rahola i Carles Puigdemont per quadrar el cercle. Van voler veure en ell el policia que, arribat el cas, posaria el cos al servei de la república proclamada unilateralment. Però el miratge, que ell mai va alimentar, era això, només un miratge. El judici als líders independentistes al Suprem i el que li van fer a ell a l'Audiència Nacional van decebre a molts quan va dir que, arribat el cas, tenia a punt el pla per detenir Puigdemont i els seus consellers. Per sort el van absoldre; la condemna hauria estat una injustícia terrible.

Aquests darrers mesos a Interior han estat de guerra freda amb la direcció política del departament, que des del primer moment volia un canvi general i d'orientació que sabia que Trapero, que es protegia darrere l'escut de la professionalitat i la independència, no estava disposat a assumir. Elena ha esperat a tenir una direcció col·legiada -Estela, el comissari Sallent i la intendent Bosch- per executar el canvi. Pot agradar més o menys, però el relleu forma part del joc democràtic, que implica també professionals que acceptin complir els programes de govern. Els servidors públics, també si són majors dels Mossos, no poden situar-se per damunt de la voluntat popular -del poder civil- ni ser intocables, per més carismàtics o bons policies que siguin.  

» Avui estarem pendents de la ressaca de les restriccions contundents que ahir va decretar el Govern. Ara s'haurà de pronunciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sempre es reserva l'última paraula. El que venen no són bones notícies ni pel nostre benestar emocional ni per als sectors afectats, que no són pas pocs. Mirem de passar aquestes festes el millor que puguem. 
 

---

Avui no et perdis

» De la restitució a la destitució: per què Trapero ja no comandarà els Mossos?; per Oriol March i Bernat Surroca.

» Perfil: Josep Maria Estela, un nou comissari en cap per fugir de l'hiperlideratge de Trapero; per Bernat Surroca.

» Perfil: Josep Lluís Trapero, el major que l'Estat no va poder condemnar; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Trapero i la realitat»; per Pep Martí.

» Toc de queda i restriccions per contenir la sisena onada; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Com afectaran les restriccions a les festes nadalenques?

» Aprovada la cinquena vacuna contra la Covid a Europa.

» El Govern i el PSC obren negociació per blindar el model d'escola catalana; per Sara González.

» Opinió: «Mentides i calúmnies»; per Jaume Barberà.

» La jutge investiga si el Consell Esportiu de l'Hospitalet ocultava 180.000 euros anuals dels casals; per Roger Tugas Vilardell.

» Crònica: Álvarez de Toledo i el «nou testament» de l'unionisme; per Pep Martí.

» Catalunya regularà l'extracció del llentiscle i posa fi a un buit legal històric; per Sergi Baixas.

» Crítica: «West Side Story», una nova genialitat d'Spielberg que refresca el clàssic musical; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

La presentació a Barcelona del llibre Políticament indesitjable de Cayetana Álvarez de Toledo va congregar el gruix de l'unionisme a l'auditori de Penguin Random House. Amb l'excepció dels dirigents del PP, la formació de l'autora. Les relacions gèlides entre ella i Génova fan que en els diversos actes en què participa no gosi treure el cap membre de la direcció. Pels passadissos, una persona propera a Álvarez de Toledo explicava que "l'únic amb qui tenim bona relació és Alejandro Fernández", dels poquíssims dirigents del partit que surten ben parats del llibre. En el transcurs de l'acte, el presentador, Albert Boadella, va interpretar de forma satírica Pablo Casado i Teodoro García Egea a Génova, en tenir el llibre a les mans. Boadella va ridiculitzar el secretari general del PP, enemic públic d'Álvarez de Toledo. García Egea va guanyar alguns premis en llançament de pinyols d'olives a Múrcia i el dramaturg el va imitar llançant-los contra la portada del llibre. L'auditori reia. L'escena no ajudarà a refer ponts entre la diputada rebel i la direcció.   

Vist i llegit

No tots els ministres que ho deixen acaben en consells d'administració o guanyant diners a cabassos a les assessories. N'hi ha que, senzillament, volen passar del brogit de la primera línia a tenir una vida més tranquil·la. És el cas de Jesús Caldera, que va ser el número dos de José Luis Rodríguez Zapatero des que, l'any 2000, va arribar a la secretaria general del PSOE. Va ser portaveu al Congrés i va fer una oposició molt dura i quan van arribar al govern es va endur la desil·lusió de no ser vicepresident. Va ser ministre de Treball. També va passar per la Fundación Ideas, una de les del PSOE. Ara ha recuperat la seva plaça de secretari municipal a l'Ajuntament d'Ávila i es dedica a llegir i a passejar per la muntanya. Rafa Méndez l'ha entrevistat a El Periódico de España i explica la seva nova vida. És una entrevista interessant on afirma que guanya més ara que quan era ministre.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 començava a funcionar el domini .cat, que usen la majoria de pàgines web en català. Des de l'any 1996 persones vinculades a la xarxa catalana havien intentat registrar als ens reguladors internacionals d'internet el .ct per Catalunya intentant que, com els estats independents, el nostre país pogués tenir un domini territorial de dues lletres. Davant les traves, es va optar per sol·licitar, amb èxit, un de caràcter general orientat a una comunitat lingüística, que també han acabat tenint l'euskera (.eus) i el gallec (.gal). El .cat va ser utilitzat en un primer moment per moltes institucions, però ara ja són milers les entitats, mitjans de comunicació i altres pàgines privades que el fan servir. La Fundació puntCAT fa la feina de gestionar-lo i promoure'l. Us deixo l'acte presentat per Òscar Dalmau que donava el tret de sortida a la commemoració dels 15 anys. 

 L'aniversari

El 21 de desembre de 1960, avui fa 61 anys, va nàixer al barri barceloní del Clot José María Sanz Beltrán, que seria més tard conegut amb el nom artístic de Loquillo. Fins al 2007 el va acompanyar la banda Los Trogloditas. El cantant de rock, que també prometia com a estrella de bàsquet, va viure la seva època daurada als vuitanta. D'aquells anys és la mítica Cadillac solitario. L'artista ha admès en algunes entrevistes que donar titulars és una forma que se sàpiga que encara remena la cua. En els darrers anys s'ha convertit en una de les referències de l'espanyolisme amb un discurs molt crític amb el procés i políticament s'havia acostat a Ciutadans, però ara ja en renega. 
  ​ Fes clic aquí per rebre'l