Soldats morts en una trinxera el 1918. Foto: Hulton ArchiveDiuen que possiblement el 28 de juny de 1914, dia de l'assassinat a Sarajevo del arxiduc Francesc Ferran, és l'única data clau amb la que es pot diferenciar el naixement d'una nova era. És la data en què es va encetar la Primera Guerra Mundial, batejada com la Gran Guerra.
Aquest dissabte comença la commemoració del centenari de la confrontació bèl·lica que mai no havia vist la història. Un total de 22 estats en combat, de 65,8 milions de soldats en lluita, el canvi tecnològic en l'art de la guerra i la figura de la trinxera van obrir una escletxa històrica per marcar un abans i un després.
Fronts a l'Atlàntic, als Balcans, Caucàs, a Mesopotàmia, Palestina, Àfrica o l'Extrem Orient van deixar una Europa dessolada i un món copsat que no va acabar de fer net fins la II Guerra Mundial.
El balanç va ser esfereïdor: gairebé 10 milions de morts, vuit milions de desapareguts, 21 milions de soldats ferits i el final de quatre grans imperis: l'otomà, el rus, l'austrohongarès i l'alemany.
Un final que va obligar el cap de la delegació alemanya, Mathias Erzberger, a signar un armistici que es va acabar de perfilar amb totes les conseqüències amb el Tractat de París que els alemanys mai no van perdonar. Ara la data es recorda amb el fantasma de la crisi europea i, com no, la derrota duríssima que va patir Alemanya. Les tornes han canviat. Un any de commemoracions que recordaran un conflicte sense el que no s'entendria el dibuix actual d'Europa.
