[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa quatre anys que tal dia com avui acabaven els anomenats plens de desconnexió que tenien com a objectiu dotar d'un marc legal el referèndum de l'1-O -que es pretenia vinculant- i el que havia de venir. Només acabar el ple, la Fiscalia denunciava la mesa del Parlament i el Govern, i el Tribunal Constitucional suspenia les lleis. El dia 6 s'havia aprovat la llei del referèndum -que el mateix Govern acabaria incomplint no fent oficials els resultats dos dies després- i s'havia signat al Parlament el decret de convocatòria. I el dia 7 s'aprovava la llei de transitorietat, que regulava com havia de ser el pas "de la llei a la llei": de l'ordenament jurídic espanyol, amb la Constitució i l'Estatut, al naixement d'una nova república que, de forma unilateral, s'havia d'instituir. Una frase, el de la llei a la llei, que augurava una mena de revolució de vellut i que, vista amb temps, s'ha convertit en un dels unicorns (o lliçons si ho voleu) del procés.  

Aquelles lleis i aquells plens són encara ara utilitzats pels mitjans i els polítics unionistes per blasmar un procés que s'havia presentat com a escrupolosament democràtic i respectuós. I és cert que, al Parlament (al Govern hi havia més dubtes i fins i tot es va arrufar el nas davant la voluntat d'aprovar també la llei de transitorietat), es va forçar la màquina amb tramitacions d'urgència i lectures úniques. Carme Forcadell va permetre el debat i tota mena de reconsideracions i reunions eternes de la junta de portaveus i la mesa. Però, al final, l'independentisme va passar la piconadora després d'uns debats crispats com mai s'havia vist a la cambra catalana.

No hi havia alternativa si es volia votar l'1-O i no es podia fer d'una altra manera si la jornada (i el de després) es volia dotar d'unes normes transparents i democràtiques i volia ser creïble. No fer els plens del 6 i el 7, que lògicament ara, vist el que va passar després no agraden a ningú i ja ningú reivindica, era no poder votar, no poder-ho ni tan sols intentar i renunciar al mandat de les urnes del 27-S del 2015. El marc jurídic vigent, que és l'actual, no preveu, lògicament, el seu desbordament i l'independentisme mai tindrà, per la via unilateral i amb l'oposició dels partits espanyols, majoria suficient per reformar la Constitució. Per fer-ho calen dos terços del Congrés i el Senat, un referèndum a tot l'Estat i, de nou, els dos terços de les Corts espanyoles. 

Aquests dies es parla de drets dels diputats trepitjats i de manca de respecte a la llei. Es rememora el que es va presentar com un "cop d'estat". Una terminologia que, és clar, va valdre per justificar la repressió que encara ara dura. És cert que la majoria de l'independentisme era escassa (el 47,7% dels vots i poc més de la majoria absoluta de diputats) i que quedava lluny de la majoria de dos terços de la cambra que cal per reformar l'Estatut, per exemple. Però també ho és que l'independentisme sempre va voler (i vol encara) un procés pactat, amb garanties i respecte a totes les parts. Per això va proposar aleshores i torna a reclamar ara (i en van...) acordar un referèndum que pot perdre. I quan el va convocar unilateralment davant la negativa rotunda de l'Estat el va dotar de mecanismes de control com una Sindicatura Electoral que havia de controlar per la netedat i la independència del procés. Va ser l'Estat qui la va desmantellar i la Fiscalia, de fet, va recórrer fa uns mesos l'absolució dels síndics. L'independentisme va ser atrevit, però l'Estat inflexible a l'hora d'abordar un conflicte polític.  

Repetir els plens de desconnexió és avui impensable, en primer lloc perquè no generaria el mateix consens dins el moviment independentista ateses les lliçons sobre majories i realpolitik del 2017, i en segon lloc perquè no va servir per aconseguir l'objectiu. La pregunta és si l'actitud del govern espanyol, tancant-se amb banda a una resolució democràtica i amb garanties, serà sempre la mateixa o algun dia veurem quelcom similar a l'autocrítica.
 

---

Avui no et perdis

» Primícia: Aragonès inclou Torrent a la taula de diàleg a l'espera que Junts decideixi els seus noms; per Joan Serra Carné.

» Lesmes utilitza els indults per endurir el pols amb la Moncloa; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El rol de la Guàrdia Civil a Catalunya»; per Aleix Sarri.

» Exclusiva: Novell es va reunir diverses vegades amb el Papa abans de renunciar; per Pere Fontanals i Pep Martí.

» Opinió: «Renada Laura, l'eixida sense retorn»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Un any i mig de teletreball: tornem tots a l'oficina?; per Joan Obiols.

» Mapes | El 60% de comarques encara es troba en risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Globalització, geopolítica i Covid‑19»; per Marina Geli.

» Del judici que no s'ha fet a la caiguda de la tercera torre: les incògnites de l'11‑S; per Pep Martí.

» Opinió: «Bones voluntats, esperant fets!»; per Lluís Soler.
 

---

 El passadís

Fa uns mesos que Nicola Pedrazzoli i Borja García-Nieto van quedar-se el múltiplex del Grup Godó. L'antic propietari de Canal Català l'havia ressuscitat com a Teve.cat després d'haver llogat la llicència de TDT a El Punt Avui i volia acabar de sacsejar el sector. Va dir que no liquidaria la marca 8TV i fa unes setmanes va anunciar que la reobria amb alguns clàssics heretats del Canal Català -com la tertúlia Catalunya Opina del capellà de Sabadell Carlos Fuentes-, apostes de Teve.cat com la "tertúlia" juvenil Opina Jove o l'espai de Toni Albà, i noves propostes com ara el Pam! de Frank Blanco, ex de la Sexta i Telecinco. Però, per ara, l'audiència no respon. Gens malgrat que la nova imatge de la cadena fundada per Godó es va presentar amb un missatge desafiant cap a TV3. Dimecres passat el programa més vist de la cadena va ser, segons el mesurador Sofres, Sexual Revolution, amb 14.000 espectadors i un 0,8% de quota de pantalla. El Pam! de Blanco va tenir 2.000 espectadors i un 0,1% i no es va registrar cap espectador de l'Opina Jove. El Catalunya opina va tenir 9.000 televidents i el 8 de Notícies d'Albà 6.000.    

Vist i llegit

En vigílies de la Diada, quan l'independentisme es debat enmig de cert cansament, el sociòleg Salvador Cardús dona un toc d'atenció a totes les sensibilitats sobiranistes des d'un article a l'Ara titulat "L'hora del coratge". Segons ell, passar del "ho tenim a tocar" a preguntar-se contínuament "on som" es deu a una suma de factors en què pesa l'acció de la repressió de l'Estat així com els errors propis. Cardús adverteix que cal evitar mirar la realitat des del punt de vista de l'adversari, que els èxits indiscutibles previs a l'1-O no suposaven cap final, ni els fracassos de després ho eren tampoc. I conclou amb un advertiment que molts compartiran: "Fins que l'independentisme no sigui capaç d'acceptar la derrota posterior als dies de glòria de manera serena, no podrà sortir de l'atordiment actual".

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1813 el popular Oncle Sam es convertia en un dels símbols nacionals dels Estats Units. L'origen de tot plegat és en la guerra contra els anglesos quan els soldats van rebre una remesa de carn amb les inicials US, d'Uncle Samuel Wilson. A partir d'allà es va començar a popularitzar l'Oncle Sam per referir-se al govern dels Estats Units. Després seria representat com un home gran, amb barba i vestit amb els colors de la bandera americana que reclutava soldats a la primera i la segona mundial. En aquest vídeo podeu repassar la seva història.

 L'aniversari

El 7 de setembre de l'any 1963, avui fa 58 anys, va nàixer a Barcelona la periodista Àngels Barceló. Actualment és una de les veus més potents de la Cadena Ser com a presentadora i conductora del matinal Hoy por hoy, que durant anys va presentar Iñaki Gabilondo. Barceló va començar a Catalunya Ràdio, des d'on va passar a presentar els Telenotícies de TV3. El 1997 va fer el salt al circuit estatal passant a presentar l'informatiu de Telecinco i després a la Ser, on va presentar el nocturn Hora25. La periodista va ser contundent en la crítica als polítics independentistes després que no implementessin la república proclamada el 27-O. Ho podeu recuperar aquí.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l