«Ens separem»: i ara, qui es queda el gat?

El 2006 Catalunya va reconèixer als animals com éssers sensibles, però ara el Codi Civil necessita modificacions per avançar en els drets dels animals per exemple en cas de divorci

  • El 2006 Catalunya va reconèixer als animals com éssers sensibles, però ara calen modificacions per avançar en els seus drets | Pexels -
Publicat el 22 de gener de 2022 a les 19:00
Actualitzat el 22 de gener de 2022 a les 20:37
Catalunya té un Codi Civil propi que l'any 2006 va deixar de definir els animals com a objectes per convertir-los en el que realment són: "Éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica", s'hi diu. Això mateix, ha entrat ara en vigor a l'Estat el passat dia 5 de gener -quan es va publicar el BOE la Reforma del Codi Civil espanyol. Ho ha fet amb mesures que van més enllà del dret civil català i que, per tant, deixen la legislació del nostre país passos per darrere.

Concretament, són el llibre segon i cinquè del Codi Civil els que necessiten alguns canvis, que hauria d'aprovar el Parlament, per a que puguin evitar, tal com defensa l'advocada i membre de la Comissió de Codificació de Catalunya, Magda Oranich, "haver de legislar segons la llei espanyola". Tal com explica Oranich, la llei catalana sempre ha estat més avançada, recorda que l'any 2003 es va prohibir el sacrifici a les gosseres, però ara s’han de fer passes imprescindibles per garantir que els jutges comptin amb articles per a aplicar d’acord amb l’afirmació que els animals són éssers sensibles i no objectes. Per exemple quan hi ha una separació i la família té algun animal de companyia.

[h3]Què ha de canviar al Codi Civil català?[/h3]
La Comissió de Codificació de Catalunya, on s'elaboren les propostes de revisió del dret civil, actualment està estudiant la modificació del llibre segon i cinquè. Al llibre segon, l’advocada afirma que s'hi haurien d'afegir articles que permetin als jutges durant les sentències tenir en compte, en cas de separació o de divorci, la custòdia de l'animal, el règim de vistes, les obligacions de cura, els pagaments al veterinari o les dietes i la violència vicària a través dels animals.

Unes decisions que, avisa Oranich, en l'actualitat depenen de la sensibilitat de cada jutge mentre a Catalunya continuï pendent de debatre’s i aprovar-se al Parlament la reforma. "Al Col·legi d'Advocats ens han vingut alguns jutges explicant que estan absolutament d’acord, però que fins que no ho digui el Codi Civil no ho aplicaran", lamenta.

Cada vegada més, el fet de saber què passa amb l’animal en cas de divorci o separació, és una consulta recorrent al despatx d'Oranich. La majoria de les famílies que tenen un animal a casa no solen tractar-lo com un objecte més.

L’advocada i impulsora del reconeixement dels drets dels animals no només centra el debat en qui es queda l’animal en cas de divorci, sinó que destaca la importància de valorar als jutjats el maltractament animal i la violència vicària a través d’ells a l’hora de parlar de la custòdia dels infants. "Si una persona maltracta l’animal, acabarà maltractant als fills, una persona que fa aquestes coses és evident que no està capacitada per educar als seus fills", afirma l’advocada. A més, aquests darrers mesos hem tingut exemples brutals de violència vicària a través dels fills i, Oranich, avisa que també "es dona molt a través dels animals".

Principalment, la modificació de l’article de la llei hipotecària de l'Estat entra en vigor a Catalunya perquè no té competències en aquest sentit, i és important perquè ara els animals que formen part d’una explotació industrial, ramadera o d’esbarjo no podran incloure’s en el pacte a l’hora de renegociar la hipoteca d’una propietat.

Passa el mateix amb la prohibició que un animal es pugui embargar, gràcies a reforma de la llei d’enjudiciament civil. En aquest sentit, com que els animals deixen de ser objectes, no poden embargar-se com qualsevol altre bé immoble, com ha passat durant molts anys amb gossos de raça, ramats sencers o cavalls.

[h3]El present i el futur del benestar animal[/h3]
Per a Sandra Vega, jurista del departament legal de la Fundació per a l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals (FAADA), la reforma "demostra la voluntat social de canvi que demana una protecció més gran dels animals". Cada vegada, afirmen des de l’associació, hi ha més llars en què dins les famílies hi ha un membre animal i garantir una situació de benestar en aquestes depèn, també, dels animals.

Això sí, recorden la necessitat d'una reforma de l'article del Codi Penal que regula el maltractament animal, així com augmentar els esforços per conscienciar la població en la línia d'evitar aquest tipus de violència. "Podem tenir una llei molt garantista, però al final la conscienciació en l’empatia i el respecte vers els animals és essencial", afirma Vega.