ERC, JxCat, CUP i Comuns han ratificat per escrit el compromís a aprovar al Parlament una nova llei que permeti recuperar el decret antidesnonaments aprovat pel Govern a finals del 2019 i que el Tribunal Constitucional(TC) va tombar al gener. Els quatre partits ja s'hi van comprometre en campanya i recentment han signat un document redactat pel grup promotor de la llei 24/2015 en què asseguren que la mesura serà la primera que aprovi la cambra en la nova legislatura. 

En una roda de premsa aquest dijous a Barcelona, representants de la campanya Guerra a Cerberus han instat els partits a complir el seu compromís, abans que el Parlament es constitueixi aquest divendres. La campanya és fruit d'un acord del primer Congrés d'Habitatge de Catalunya, celebrat el desembre del 2019 i exigeix al fons d'inversió Cerberus l'aturada dels desnonaments als seus immobles i una negociació col·lectiva amb els afectats. "Els fons han retardat l'obligació d'oferir lloguers socials mentre el PP els feia la feina", ha dit la representant de la PAH Maria Antònia Castellana, en roda de premsa. 

Segons el moviment per l'habitatge, des que el TC va suspendre el decret, Cerberus ha reprès les amenaces de desnonament a diverses famílies. Segons el moviment per l'habitatge, hi ha més de 3.200 famílies en pisos de diferents propietaris a qui el decret garantia un lloguer social i que ara estan amenaçades de desnonament.

[noticiadiari]2/215583[/noticiadiari]
La suspensió del TC va arribar després que el govern espanyol evités tancar un acord polític amb la Generalitat per reconèixer la legitimitat del decret i intentar blindar-lo així davant dels tribunals. "El nostre objectiu ara és treballar una nova proposta per aconseguir que Cerberus i la resta de fons no puguin especular", ha dit Clàudia Ruscalleda, portaveu del primer Congrés d'Habitatge de Catalunya.

El Govern va aprovar el decret el desembre del 2019, anunciant-lo com la garantia per evitar el desallotjament de famílies vulnerables. La principal novetat amb les lleis anteriors és que aquesta obligava a oferir lloguer social abans de desnonar a tots els grans propietaris amb 15 habitatges o més, independentment de si són empreses o persones físiques. A més, també protegia per primera vegada les famílies que s'han vist obligades a ocupar.

El poder judicial, però, no li ha donat total validesa i els jutges de Barcelona van comunicar després de la seva aprovació que el redactat del decret no els permetia deixar d'acceptar demandes de desnonament, encara que el propietari no hagués complert amb l'obligació d'oferir lloguer social.