Continuem la saga dels errors clàssics i remeis populars. En aquest article treballarem una mica l’amor i l’autoestima per la nostra parla i, en definitiva, les formes populars. Perquè entre la parla i la normativa hi ha tot un món que ens perdem. Aquí l’error clàssic és creure’s que les variants dialectals més populars no són prou dignes perquè hem entronitzat massa l’estàndard dels mitjans de comunicació. Comentarem tres aspectes entorn d’aquesta variació, en farem un tastet, perquè és impossible fer-ne una teràpia completa.
Entrebancar-se i sinònims
Exemplifico aquesta idea de variació amb sinònims del verb entrebancar-se. N’hi ha uns quants. Tenim, per exemple: entrepussar, entrempussar, entropessar, empassegar, encepegar, ensopegar, entrepassegar, espuntegar, topar, travelar, trompassar... Totes són formes orals vives i genuïnes, segons la zona. Tot i que alguns ja sé què em direu... Sí, efectivament, entrepussar, entrempussar, entropessar o trompassar són formacions populars derivades del castellà tropezar. I què? Són formes ben genuïnes i arrelades de fa temps, catalanitzades meravellosament bé (com el sanguango dels valencians, que ve de zanguango i vol dir ‘mandrós’) i, fins i tot, documentades en diccionaris de referència. I encara no n’he esmentat la forma més calcada, la prova directa del delicte: tropessar i la seva variant tropissar. Hi ha un refrany menorquí que diu "com més frissen, més tropissen". A més a més, pel que fa a la sintaxi, en moltes zones aquests verbs no tenen un ús pronominal: entrempusses, no t’entrempusses. Així que no subestimeu el poder de les variants populars.
Altres exemples d’amor a formes més genuïnes o col·loquials que ajuden a no entronitzar l’estàndard dels mitjans de comunicació:
1. escorcollar versus registrar
La normativa recull el verbregistrar estrictament com el que és: ‘inscriure en un registre’. Cal apostar pel verb genuí, que és escorcollar, perquè registrar és qui surt guanyant en el llenguatge periodístic i en la batalla de l’estàndard. Escorcollar ens agrada com sona i té un origen curiós: devia significar originàriament ‘llevar el corcoll, examinar fins al corcoll’ (i corcoll és l’insecte que rosega els cereals).
2. garganxó versus gola
Tenim el mot avorrit gola, l’onomatopeic gargamella i després noms que molen mil, com ara garganxó per parlar de la nou del coll. Tant gargamella com garganxó tenen el so repetitiu i velar de la g, que toca la campaneta. Són derivats de l’arrel garg-, radical onomatopeic del borbolleig i expectoració, com el gargall: pfu!
3. emperpalat versus dret i tibat
Podem dir que tal persona va dreta i tibada o fer servir un sol mot per anomenar això: emperpalat, que vol dir ‘dret i tibat com un perpal’. I què és un perpal? Una barra rígida mòbil al voltant d’un punt de suport a la manera d’una palanca, que serveix per alçar objectes pesants i desplaçar-los. També podem dir que camina dret com un perpal.
4. arromangar-se versus anar per feina
Fer servirarremangar-seo la seva variant arromangar-se enriqueix el teu vocabulari. La paràfrasianar per feinaés neutra, sempre la pots fer servir formalment en qualsevol context o situació. Ets més de posar fil a l’agulla? D’acord, també ens agrada, però la sentim massa sovint. Fes un esforç per recuperar o incorporar el verb arremangar, que reforçaràs l’autoestima lingüística.
Ah, i de regal, un fals mite: canviar el participi sigut per estat perquè es percep més formal. El verb ser o ésser té dues formes de participi d'ús general: estat i sigut. Sí, ho heu sentit bé. Tant estat com sigut són les variants més generals. Ha estat un dia magnífic o Ha sigut un dia magnífic. Tradicionalment, hi ha hagut la tendència a modificar el participi sigut per estat perquè hi ha qui percep aquest primer com a més informal, però sigut és vàlid en tots els registres. La gramàtica normativa ens diu que, en un text formal, sigut és tan vàlid com estat, els posa al mateix nivell. Així que no ho corregiu. És cert, però, que en un discurs oral el sigut ens hi va molt bé. Si algú us diu Qui ha sigut?, podeu respondre amb tota tranquil·litat He sigut jo! No haureu de passar pel confessionari per fer-lo servir. Cal dir que en diversos parlars del Principat de Catalunya i en eivissenc també es fan servir les variants col·loquials set i segut. Per exemple, els osonencs diuen Ha set un dia meravellós! o Qui ha set? He set jo, tranquils! I els valencians poden dir Ha segut meravellós.
Acabem amb un consell. Si creus que et falta vocabulari i estàs contaminat per un estàndard neutre i ensopit, a part de llegir, fes servir diccionaris de sinònims per enriquir-lo, sobretot quan estiguis creant un text. L’adequació al registre i a la teva variant dialectal és important, no sempre produïm textos formals i neutres, oi?