El març del 2020 la Covid aterrava a casa nostra: contagis, més contagis i un confinament total que es va allargar dos mesos. Poc després del segon aniversari del coronavirus, a l'Estat s'hi van detectar els primers casos deverola del mico. N'eren set, tots homes, concentrats a la Comunitat de Madrid, i que amb el pas de les hores van ascendir a 23. Catalunya va detectar els primers quatre contagis uns dies després, concretament el 26 de maig, i actualment ja són nou les persones amb verola del mico confirmades pel Departament de Salut. "Cal estar alerta, però no alarmar-se", va demanar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en conèixer la notícia.
Si bé és cert que fins a finals dels anys 70 tothom es vacunava contra la verola humana, quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar per erradicada la malaltia es van deixar d'administrar els fàrmacs. Ara, quaranta anys després, la verola del mico afecta els humans i s'expandeix per tot el món i ja s'han superat els 250 casos confirmats en zones geogràfiques molt diferents, fins al punt que l'OMS aquest diumenge ha elevat a "moderat" el risc per la malaltia. El president de la Societat Espanyola d'Immunologia, Marcos López Hoyos, ha descartat que pugui derivar en una pandèmia com va passar amb el coronavirus. NacióDigital en parla amb els epidemiòlegs Antoni Trilla, de l'Hospital Clínic, i Xavi Martínez, de l'Hospital Vall d'Hebron: "Hem de tenir calma, són casos molt limitats", sostenen.
Què és la verola del mico? Es tracta d'una malaltia vírica, similar a la verola humana, poc freqüent, coneguda des de fa més de 50 anys. Tal com detalla el doctor Martínez, el seu nom científic és Monkeypox i és una zoonosi, és a dir, una malaltia infecciosa que s'inicia en un animal i que pot passar als humans. Actualment, però, es presenta de manera "diferent" de la malaltia original i ho fa també fora d'Àfrica, explica Trilla. Per ara, tots els casos que es confirmen a l'Estat han d'estar validats pel Centre Nacional de Microbiologia, més enllà de les proves que es fan als hospitals de referència de cada comunitat autònoma.
Quin és l'origen? És una malaltia que s'origina en animals rosegadors, com les rates o els esquirols, i va fer el salt als humans per primera vegada el 1970. Des de llavors, la majoria dels casos notificats procedeixen de regions rurals de la selva tropical de la conca del Congo i l'Àfrica occidental, particularment de la República Democràtica del Congo. "Molt de tant en tant s'havia detectat en altres països, com els Estats Units o el Regne Unit, però eren casos molt localitzats i sempre vinculats amb un origen a l'Àfrica", detallen els dos epidemiòlegs.
Quins són els símptomes principals? Febre, dolor muscular, malestar general i, sovint, ganglis inflamats. Així comença a manifestar-se la verola del mico, que té dues fases: la primera, més vírica, i la segona, amb erupció. Les erupcions cutànies surten, aproximadament, a partir del cinquè dia i comencen per la zona de la cara. "Un factor important i que diferencia la verola del mico d'altres malalties és que les erupcions afecten també la planta dels peus i el palmell de la mà", apunta el doctor Martínez, que també fa referència al fet que totes les erupcions evolucionen "alhora". Actualment, però, explica Trilla, la malaltia no es presenta tan vírica i l'erupció posa més èmfasi en la zona dels genitals.
Com es transmet? La transmissió es produeix fonamentalment quan ja es tenen símptomes. És necessari que hi hagi un contacte estret -de menys d'1 metre, segons Martínez- entre l'infectat i els possibles contagis perquè la malaltia pugui propagar-se. Bàsicament, la transmissió es genera a partir de les gotícules que emetem quan respirem i parlem o a partir de lesions de la pell. Això és, el contacte amb la pell del contagiat o amb algun objecte contaminat, que acaba tocant les nostres mucoses. El doctor Trilla avisa que la variant que ara circula de la verola del mico ha demostrat transmetre's també mitjançant relacions sexuals per la zona dels genitals.
Hi ha cura? "La verola del mico es cura sola gràcies al nostre sistema immunitari", expliquen els epidemiòlegs. De fet, Martínez apunta que existeixen antivirals per tractar-la però, per ara, no s'han utilitzat. El més important és que la persona contagiada s'aïlli al màxim per evitar qualsevol tipus de contacte amb els convivents o propers. La majoria de casos són lleus i els professionals sanitaris porten el control de l'evolució, només en els casos "molt greus" es faria ús del tractament antivíric, matisa Trilla.
La vacuna de la verola humana és útil? Darrerament s'ha especulat sobre la possibilitat d'immunitzar la població amb la vacuna de la verola humana, però els dos epidemiòlegs descarten aquest recurs, almenys per ara. "La vacuna està pensada per disminuir el risc de transmissió i s'administraria als contactes estrets", explica Martínez. Tots dos apunten a una vacunació en anella, és a dir, immunitzar els contactes dels positius i el personal sanitari per activar la seva immunitat. Una tècnica que, si cal, es podria ampliar amb la vacunació dels contactes estrets dels contactes del primer contagiat.