"El minut heroic: és l'hora, en punt, d'aixecar-se. Sense vacilació: un pensament sobrenatural i... amunt! Aquí tens una mortificació que enforteix la teva voluntat i no afebleix la teva natura". Per l'Opus Dei, organització conservadora de l'Església que ara veu minvar el seu poder,el treball pot ser un camí per arribar a la santedat. I, per assolir-la, cal posar-se a la feina des del primer instant del dia, l'hora d'aixecar-se del llit. A això, Josemaría Escrivá de Balaguer l'anomenava, al seu llibre Camino, el minut heroic. Aquest és el títol triat per la docusèrie que s'ha presentat aquest dimarts a la sala Phenomena de Barcelona.
El minut heroic: Jo també vaig deixar l'Opus Deiexplica l'experiència de 13 dones -de diversos entorns i generacions- que en algun moment de la seva vida van ingressar en l'organització catòlica fundada per Escrivá de Balaguer. Es tracta de la primera sèrie documental que ha aprofundit en el tema després d'una recerca exhaustiva. La periodista Mònica Terribas n'és la creadora i directora, i l'actriu Claudia Traisac recrea aquest "camí" que per moltes de les protagonistes va ser una travessa perillosa.
La bibliografia sobre l'Opus és extensa. També ho és la de molts testimonis que, reclutats o cridats en un moment determinat de la seva vida, van abandonar l'Obra i van topar amb una estructura tancada i conservadora. Però no és tan habitual el testimoni de dones que expliquen la seva relació amb la prelatura.
Reclutar gent jove
El primer episodi es titula La crida de Déu i explica l'experiència d'aquestes dones en el moment de ser reclutades per membres de l'Obra. Un procés llarg i gradual, que comença amb un contacte amistós per assistir a clubs d'estudi o a trobades relaxades fins que arriba el moment crucial: ser "pitades". Pitades és un terme que se sol emprar a l'Opus per definir la sol·licitud formal d'entrar en una organització en què hi ha diverses categories de membres, com els supernumeraris (els membres que viuen amb la seva família) i els numeraris (cèlibes que viuen en residències de l'Obra).
La figura de numeràries auxiliars és una de les que són descrites al documental. Són les dones que solen dur a terme les tasques domèstiques de neteja i cuina, en residències on homes i dones viuen separadament. Una de les protagonistes explica com, quan va dir que creia que la seva vocació era ser supernumerària, és a dir, ser-ne membre però construir la seva pròpia vida familiar, va escoltar com a resposta: "Això és només mitja vocació".
Un dels qui intervé en la sèrie és el periodista Gareth Gore, autor del llibre Opus, una radiografia molt crítica de l'Obra, que explica en la sèrie com el fundador recomanava que es reclutés sobretot gent jove: "No perdeu el temps amb persones de més de 25 anys".
El testimoni de les 13 dones, d'edats diferents i països també diferents, conforma un mosaic dur, amb una història explicada amb un ritme que atrapa l'espectador, amb moments colpidors, com la jove que explica com, condicionada per un ambient carregant, en el transcurs d'una visita al santuari de Fàtima, va demanar davant la verge la seva entrada a l'Opus. La noia plora quan relata aquest moment.
Es recreen en el documental, de la mà d'una convincent Claudia Traisac, moments i vivències de les tretze protagonistes, que comença amb aquell primer moment heroic, quan salten del llit per besar el terra i pronunciar la paraula "Serviam!" ("et serviré!), abans de posar-se sota la dutxa freda. Els testimonis expliquen com les petites mortificacions formen part del dia quaotidià dels fills d'Escrivá, i com d'essencial és el proselitisme o "l'apostolat" per créixer els seus rengles.
"Una empresa pot ser una secta"
Terribas ja va advertir a l'inici que el documental oferia una visió gens habitual de l'Opus i que els assistents quedarien enganxats a la vivència d'aquestes dones. Roger Escapa ha conduït al final un col·loqui sobre allò que ha qualificat de "document de denúncia". Ha fet a Terribas una de les grans preguntes sobre l'Opus: si es pot considerar una secta. La periodista ha assenyalat que "una empresa pot ser una secta". "Ho pot ser tota organització on hi ha coerció", ha afegit.
Terribas ha explicat que el documental vol defensar la llibertat de les persones, tant de les que han marxat com de les que són a l'Opus: "No es vol cap revenja, només volem explicar i que l'Opus pugui donar la seva versió" i s'ha mostrat convençuda que reaccionarà d'alguna manera, s'explicarà i potser canviarà coses. Es va demanar al prelat de l'Opus, Fernando Ocáriz, si volia participar en la sèrie, però l'Obra va declinar. Claudia Traisac ha relatat el fort impacte que ha sentit treballant en el projecte i ha reclamat que la seva visualització generi una sensació de justícia, d'entendre i empatitzar amb aquestes dones.
Darrerament, l'Opus Dei ha tornat a ser notícia. Gairebé 50 anys després de la mort del fundador, l'Obra veu perdre alguns atributs conquerits amb la voluntat de poder amb què es va obrir camí pels passadissos de l'establishment de l'Església, no sempre fàcils pels fills d'Escrivá. La decisió del papa Francesc de deixar sense dignitat episcopal el càrrec de prelat de l'Obra ha estat l'inici d'una minva en el seu poder. Darrerament, l'Opus ha perdut el control sobre l'oratori de Torreciutat.
Serielizados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona, ha facilitat el primer episodi de la docusèrie, que s'estrenarà a començaments de l'any vinent. Laura Sisteró té cura de la realització d'un producte que ha mostrat la sinergia de Max (amb Zaida Serrano-Piedecasas i María Rubio com a productores executives) per a Warner Bros. Discovery i The Mediapro Studio, amb Terribas i Bernat Elías.